CICLISME, VACANCES,POLÍTICA REFLEXIVA, MESTRES

Figeac. Departament de Lot. Occitània/França. Formatge, lectura, ví, ciclisme, passejades, xerrades, nits d'estrelles, cafè des Sports, una llibreria sensacional dirigida per en Jordi -llibreter figuerenc-, l'estiu avança. Aquí no em sento turista, hi vinc sovint. Detesto els llargs viatges d'aquestes setmanes. Amb això ja tinc la mesura justa. Vacances.

Félix Guattari, a banda dels seus treballs "durs" amb Gilles Deleuze o amb Toni Negri, va escriure al Brasil un quadern de viatge en forma de compilació d'articles, conferències i diàlegs. En companyia de Suely Rolnik, Guattari factura el potent MICROPOLITIQUES. Existeix una versió castellana d'edició minoritària. Ara l'estic llegint en francès, és tot un bagatge proteïnic per la propera temporada social. ICV-EUiA necessitem Guattari. Les seves vitamines. Les reflexions a peu d'obra sobre el sentit de la micropolítica, la subjectivitat perduda, la capacitat de segregar discurs i de no caure en l'intent. El darrer exemplar de Treball (l'exportaveu psuquero) és un ritornello sobre institucionalisme, representació, manca d'objectivitat, aparelletisme, ball de càrrecs i poca, molt poca, societat. Em preocupa.

Diu Guattari: Crec que existeix un poble múltiple, un poble de mutants, un poble de potencialitats que apareix i desapareix, que s'encarna en fets socials, en fets literaris, en fets musicals. (...) Jo puc veure aquest fet, potser deliro, però penso que estem en un període de productivitat, de proliferació, de creació...

Heus aquí el mestre Roland Barthes, lectura de capçalera estival. Després de les seves Mitologies, llegides a la terrassa del Marina, al bar del barri de la feina i a l'estudi de casa, he disfrutat del seu autobiogràfic Roland Barthes por Roland Barthes. Vull traslladar l'efecte Barthes a la reflexió política primària (ara que, fins i tot, la revista d'ICV Treball ens convida a la reflexió estival). El discurso político no es el único que se repite, que se generaliza, que se cansa: en cuanto aparece en alguna parte una mutación del discurso, surge una vulgata y su cortejo fatigante de frases inmóviles. Si este fenómeno común le parece particularmente intolerable en el caso del discurso político, es porque la repetición asume la forma de un colmo: a la política que quiere presentarse como ciencia fundamental de lo real la dotamos fantasmáticamente de un poder supremo: el de domar el lenguaje, el de reducir toda charlatanería hasta dejar su residuo de realidad. ¿Cómo entonces tolerar sin pesar que lo político integre tambien las filas de los lenguajes y se convierta en Parloteo? Bé, el mestre Barthes anirà fent les seves oportunes aparicions en aquest blog de vocació intempestiva.

Beaufort. Aquesta vila alpina ha estat la base d'operacions de la primera setmana d'agost. Amb en Ramon Sala hem assolit els objectius de la temporada ciclista. La fotografia mostra una més de les rutes conquerides. Una mica de topografia mítica de la zona: Saisies, Aravis, Cormet de Roselend i Iseran. Sense dopatge! Estem molt contents. Miguel Indurain definia la cosa amb una frase de cosmologia quasi "zen" (no és conya): "Avanzar en el dolor".

Dissidència ecosocialista i estival

Aprofitant una revifada del factor Crumb (el dibuix pertany al mestre), convé recordar que la tele és la punta de l'iceberg de la comunicació incomunicant. Sona gruixut, però la vinyeta del Crumb ens mostra el capbussament d'un client dins de la màquina amiga. No m'interessa, però, un debat trillat i matusser sobre els media, en tot cas el faré a pinzellades sobre l'efecte combinat dels mitjans i la política que més conec, la del partit del que (encara) en sóc membre (díscol, veterà i sovint dissident).

Reflexió telegràfica sobre ICV: ho escrivia Hegel, "l'aparènça també és essencial". L'experiment ecosocialista declina dia a dia en la mesura que la deriva institucionalista malmet la "pota" social del projecte. La percepció d'una ICV esviaixada dins de l'auca (la vida és així, i qui explica "la vida" és la plantilla mèdia/política), posa en entredit les relacions d'aquest partit amb el seu entorn i amb la societat en general. Si no ens espavilem i fem d'ICV un actiu polític dins d'un espai sociopolític del tot "superior", de l'esquerra transformadora, anem malament.

L'abstenció general augmenta i costa desxifrar-la. L'abstenció concreta, la que procedeix del nostre entorn, és més fàcil d'avaluar i, penso, està lligada al fet de que no sabem dir ni fer un projecte ideològic substancial, un espai dinàmic de crítica i proposta, una agenda diversificada que superi les coordenades (inevitables) de les contínues eleccions. ICV hauria de precisar el seu fet diferencial en el context de les esquerres convencionals, en la seva coordinació redoblada amb els companys d'EUiA i amb la construcció d'un marc sociopolític en forma de coalició/espai en construcció permanent.

Els mèdia i les relacions de la nova política d'auca i performativitat escènica, trituren el marc d'una política que sigui "política". Aleshores, convindria desplegar una triple agenda amb objectius d'escala variable: una agenda electoral necessita processos tècnics i programàtics, una agenda social s'escriu amb perspectiva del dia a dia i de la projecció històrica (el capitalisme concret, les respostes "des de baix") i una agenda cultural mereix una activitat pròpia de divulgació de valors, idees, principis i maneres d'articular-los socialment.

Com que estem de vacances, ho deixo aquí, especialment dedicat als bloggers de la blogosfera ecosocialista, que serveixi testimonialment per dir que "les coses estan difícils" i que fot molta mandra seguir la consigna d'una tornada de vacances estrictament "electoral". Ho sento, les eleccions i els objectius de govern han de ser la viva expressió d'un projecte que s'ha d'experimentar al sí de la societat, en el combat de les idees, en les creacions culturals més diverses, en la socialització dels valors que ens inspiren.

L'agenda necessita elements més potents que la mera articulació d'una maquinària electoral. Dit d'una altra manera, les posicions dins de l'auca són circulars i no responen a cap procés històric. Hauriem d'aconseguir ser percebuts com un factor múltiple de política, societat, cultura i organització. De moment, ens estem guanyant un lloc a l'àuca, al Polònia, a la mesura d'una representació que es vol menystenir (des dels mèdia, la tele, "la vida és així").

Però, quin gustasso, observar el món amb la mirada de R.Crumb. Per exemple. I, quedi clar, no us penseu que practico l'apocalípsi antitelevisiu o el fonamentalisme antimodern. No pas. De tant en tant cal premer el botó. A vegades un diari les acostuma a dir més grosses.

Només volia dir que l'esquerra transformadora hauria d'assajar un curt-circuit i provar de pulveritzar algunes tendències mediàtico-polítiques. O sigui: missió impossible (com la sèrie).

Quadern de vacances, horari zero

Quadern de vacances.

Horari zero.

Taula parada de lectures: Dickens/Pickwick, Barthes/Mitologies, Beckett/Molloy, Les aventures de Tintin (vàries).

Discos: Wilco, Arcade Fire, Jon Spencer Blues Explosion, Ornette Coleman, Bill Carrothers, Enrico Pieranunci, Eels.

DVD's: la sèrie Twin Peaks, completa i reivindicable! La ruta del dibuixant de comix Crumb a American Splendor.

El Tour de France: els ciclistes que practiquen dopping, els managers mafiosos, la muntanya que observa, cada dia davant de la televisió, com tots els anys.

Entrenaments per pujar els Alps, sense dopage. http://www.lartdelabicicleta.blogspot.com/ és el blog que tenim en Ramon Sala i jo mateix.

La terrassa del Marina reviu amb en Toni G, el pilot-barman del bar de sempre!

EL JUEVES, LES NORMES I L'ESTAT DE L'ESTAT

Què hi pinten un jutge, el fiscal general de l'estat, la vicepresidenta del govern i la més variada representació dels estaments polítics, culturals, judicials i mediàtics, en un afer que no sabem si ha molestat la parella afectada?

Pregunto tontament i, acte seguit, espero respostes convincents.

Llibertat d'expressió en perill? No pas, la cosa és més seriosa. Apunto el vell i recuperable concepte (de El Viejo Topo) d'estatisme autoritari.

Estatisme autoritari, és a dir, el sentit real que té l'estat modern.

Quan s'aprimen les facultats socials de l'estat (la raó per la qual, malgrat tot, necessitem "estat"), s'engreixen, correlativament, les propietats autoritàries del mateix estat (excesos normatius, control social, censura). Els poderosament capitalistes volen aquest estat: l'estat del greix normatiu. Els altres, voldriem l'estat de les inclusions impossibles. La tragèdia llibertària contemporània consisteix en que cal confrontar dues lectures de l'estat. De fet ja ho dèia l'avi Carles, Marx òbviament.

Tornant al començament: La parella afectada per la vinyeta de El Jueves, està enfadada? Esperem respostes.

Atentament.

Jacques Tati, Premià de Marx, estiu de 2007.

brooklyn-funk essentials a mataró

Ahir el CLAP va petar. Literalment. La música dels BFE es va fer realitat per la banda alternativa del festival Cruïlla de Cultures. Ecos de Clinton, del vell acid-jazz, de les tradicions i avantguardes jamaicanes, referències llatines, dub...i en format club, sense papanatisme benicassimista!!!! La meva parella de pista, l'amic entranyable i veterà dj Jaume Uriach, em va fer de cicerone de luxe per una nit inoblidable. Un dia parlarem d'en Jaume. Al Sound System, per exemple.