PRIMAVERA SOUND DES DEL PRIORAT

El festival Primavera Sound m'ha agafat al Priorat (refugi vinícola amb recorregut ciclístic de primera divisió). Aquest festival derivat del mític All Tomorrow Parties, festival germà de factoria britànica, ha portat un cartell impresionant. El pas del temps m'allunya d'aquests "events". M'hauria agradat presenciar algunes actuacions: Billy Bragg ("el roig", consulteu-lo a http://www.premiademarx.blogspot.com , el blog del marxisme premianenc!), The Good-The Bad & The Queen, la Patti Smith, Wilco i, sobretot, Sonic Youth.
Per redimir aquesta edició m'he muntat una tarda de diumenge d'intensitat vinílica i d'excitació memoritzadora. El plat del tocadiscos ha fet girar Daydream Nation i Goo, dos obres mestres dels Sonic Youth.
Vull recordar una data: 2 d'octubre de 1990. La nit d'aquell dia de fa quasi 17 anys (!!!), coincidint amb la meva onomàstica, em vaig regalar una entrada solitària al vell Studio 54 del Paral·lel per assistir al concert de Sonic Youth (la seva segona estada de la banda a Barcelona). Recordo el local no massa ple, la meva privilegiada localitat davant de la Kim Gordon (estava fantàstica i passada de voltes, com cantava Kool Thing!). El concert més "voluminós" (E.VOL) que recordo, amb un efecte timpànic descomunal en el postconcert camí de casa. Lee Ranaldo i Thurston Moore introduïen claus angleses i destornilladors entre les cordes de les Fender Jaguar... Foc purificador! El so dels Youth anunciava un fi de segle en tota regla. Encara toquen.
Ahir em vaig estirar al sofà amb el Daydream Nation d'una tirada (amb els excitants "tomba i tomba" de les quatre cares del doble vinil). Pura epifania!
El Priorat és magnífic, malgrat la distància amb un festival primaveral del tot trastocat. El pas del temps (ja tinc una edat) em posa en guàrdia davant els "eventos" multitudinaris.
El tocadiscos restableix la vertical dels bons moments.
Els vuit primers vinils de Sonic Youth constitueixen el llegat més rotund del canvi de segle.
No és soroll.
És la tensa armonia de la destrucció.

AUDICIÓ RECOMANADA:

SOUND SYSTEM, 95.2 RÀDIO PREMIÀ DE MAR

DIMARTS 5 DE JUNY, A LES 21 HORES.

ESPECIAL "ATLANTIC RECORDS: R&B"

Selecció de Ramonet 77.

Cliqueu: http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com/

PREMIÀ DE BUCH...BARCELONA DE PORTABELLA?

Com si es tractés dels dos monoplaces McLaren, guanyadors a Mònaco, la màquina convergent pilotada per Miquel Buch ens ha deixat amb un pam de nassos. Ni la lleugera pujada sociata, ni la força organitzativa de la Coali ICV-EUIA-EPM, ni l'acció de govern d'ERC, ni l'omnipresent pepero Patrick "premianenc", han estat rivals davant l'allau convergent. El consol per la bona notícia de la derrota del peculiar partit Ciutadans, no ha estat suficient per frenar la voragine convergent. Els "meus" som corredors de fons i experts en travessies del desert. Ens toca exercir l'autocrítica i fugir de pesimismes o d'optimismes absoluts i infundats. Malgrat tot, la Coali és la tercera, minvada de portes enfora i crescuda de portes endins. La prudència ens espera. Aquests dies en parlarem. L'estiu obrirà literalment el carrer i, si ens ho proposem..."Sant Tornem-hi!". Keep the Faith. Acció i remor.

INFORMACIÓ I DEBAT:
CLIQUEU I, SI VOLEU, ESCRIVIU A:
http://www.coaliciopremia.blogspot.com
Resultats, primeres valoracions i contrast d'opinions.

Darrera hora:

27 anys de govern d'esquerres a Barcelona...i ara ens ha sortit el Portabella amb un atac de gelosia (PSC, ERC i ICV-EUiA baixen un escó i la Mayol supera el Portabella).

Això d'ERC és, com a mínim, peculiar.

Avui

Avui descansem.

DIUMENGE A PREMIÀ DE MAR: QUIM CAIMEL !

DIUMENGE 27, NOSALTRES ANEM A VOTAR,

HO FEM PER EN QUIM CAIMEL,

PER LA COALICIÓ D'ESQUERRES

DE PREMIÀ DE MAR,

PER ICV-EUIA-EPM.

si entreu a

http://www.coaliciopremia.blogspot.com

podeu fer una "porra" electoral.

DEMOCRÀCIA IMPERFECTA VS TOTALITARISME (A PREMIÀ DE MAR, TAMBÉ)

Maurice Blanchot, el mestre, apareix a la fotografia en companyia d'Emmanuel Lévinas, a l'esquerra (un altre mestre). Aquest autor apareix damunt de la taula quan més el necessito. Ahir, sense anar més lluny, gràcies a un regal inesperat que em va lliurar l'amic JT ("l'home que critica els regals"). El regal era un llibre de Blanchot amb títol planer: "La amistad".

Justament quan començava una campanya marcadament totalitària que crida contra tots i contra tothom i demana un "vot nul" agressiu i visceral, arran de les eleccions democràtiques que tenim aquest diumenge (la democràcia imperfecta i impura, per la qual molts han lluitat).

Blanchot reconforta i em recorda la seva frase, repetida en aquest blog:

"L'espai de la política està on aquesta no hi arriba".

Nocturn, Blanchot, anima la fosca, convoca els espectres i descriu el territori de l'amistat.

Diumenge votarem, naturalment i lliurement. És fastigós que algú embruti les parets de la ciutat amb un insult descomunal a la resta d'opcions. Quan es proclama el totalitarisme, la democràcia recupera el seu imperfecte sentit. Diumenge podem votar. Malgrat totes les impureses. Molts ho pensem fer.

Dedicat a JT (proveïdor de sorpreses)