40 ANYS DE PSICODÈL·LIA !!!!!!!!!!!

Darrera hora "Plaça Nova". Sembla que l'alcalde vol retirar l'avantprojecte de construcció d'un parquing. Quan sigui efectiva aquesta declaració, quedarà demostrat que els moviments socials quan funcionen des de baix poden assolir petites o grans victòries. Un exemple de participació "des de baix", sense tècnics, sense metodologies sofisticades. Es dirà el que es vulgui però si no fos per la contestació, el manifest i la xarxa de la plataforma veïnal, això no seria possible. Estem bellugant la foto. (i no és una reivindicació nimby en favor de particularismes, la moguda supera el barri que acull la plaça i amplia el radi)

SUMMER OF LOVE 1967-2007,

QUARANTA ANYS DE PSICODÈL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral.

El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou avortat i fulminat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. Ens queda, però, una emprenta sonora, literària, estètica d'alt voltatge.

De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'Anglaterra (Pink Floyd, Donovan, Stones&Beatles...) i el llarg etzètera dels nostres arxius, reviuran en antena. Les aventures de Jimi Hendrix a Chelsea, la Joplin a Monterey, la mort d' Otis Redding, el cartellisme hiperdèl·lic, el factor LSD...tot el que recollim passarà per el nostre programa.

Comencem aquest dimarts. Ràdio Premià 95.2 fm les 9 del vespre!

Estem a http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com/

LA PLAÇA NOVA DE PREMIÀ DE MAR EN PERILL

ARTICLE PUBLICAT EN AQUEST BLOG EL MES DE FEBRER (amb algunes actualitzacions de dades)

La Plaça Nova de Premià de Mar
L'equip de govern (CiU-ERC) proposa que la Plaça Nova incorpori un parquing soterrat, explica que té damunt de la taula una proposta d'una empresa del sector que assumiria les despeses d'obres i de transformació de la Plaça Nova (fins i tot el trasllat de l'arbrat i la seva restitució). Em sembla una obra fora de lloc. La Plaça ha consolidat el seu paper com a lloc d'encontre i esbarjo, és una plaça que compta amb una part superior dotada d'un bon jardí i una part inferior millorable i força útil per a desenvolupar la seva funció: les places serveixen justament per l'esponjament urbà, la comunicació entre la gent, l'aire lliure compartit i moltes activitats inclassificables personals o col·lectives. D'acord, Premià necessita aparcaments (especialment les places d'aparcament fixes) i aquesta problemàtica requereix un pla d'equipaments en la línia del que suggereix el pla general. Tenim diversos espais susceptibles de fer aquest servei, la Plaça Nova no figura en el catàleg de propostes. El nucli antic de Premià està experimentant un projecte en curs de peatonalització moderada, l'objectiu del qual és facilitar l'ús prioritari de la via pública per part dels vianants. Projectar un parquing rotatori a la Plaça Nova és una aposta contradictòria que, en nom de la dinamització econòmica i comercial, fomenta l'utilització del cotxe per anar a comprar i reincorpora el transit rodat a les vies que es volen descongestionar amb les reformes del Nucli Antic. Si la modalitat d'aquest pàrquing és de places fixes, convindria valorar altres espais amb menys risc d'impacte ambiental i social. Cal afegir un factor de caràcter físic: la Plaça Nova és un espai verd consolidat, -millorable-, que no hauria de patir mutacions arriscades o el transplantament d'arbres i plantes que dónen una morfologia excel·lent a aquest espai. L'aparcament és un problema. Les actituts apriorístiques i a corre cuita davant de qualsevol iniciativa considerada (equivocadament, penso jo) com a modernitzadora, també són un problema. Pensem-ho bé.

Els dibuixos de la part superior, obra del mestre Robert Crumb van al "dedillo"...

PRIMER DIA D'UN EXREGIDOR

Ahir, 13 de juny, vaig deixar de ser regidor de l'Ajuntament de Premià de Mar. Fa molts anys que visc les coses públiques amb relativa intensitat. L'espai públic, paradoxalment, està lluny de la política. Les coses són així i hem acabat assumint una idea de política que no té massa a veure amb el seu concepte real i universal. Ja ho diu el mestre Maurice Blanchot, del qual en faig sovint propaganda en aquest blog, "l'espai de la política està on aquesta no hi arriba". La frase reitera l'enigma d'una paraula desorbitada i mixtificada. Incidint en aquesta idea, dedueixo que els escenaris electorals, les agendes que es deriven d'aquests i la dialèctica complementària entre el, -suposadament-, món polític i les diverses xarxes d'opinió, acaben facturant un corpus estratosfèric de pseudopolítica. Possiblement d'aquí es deriva la desafecció electoral, la famosa abstenció i les altres formes d'inhibició (actives o pasives). L'experiència municipal focalitza coses distants i evidencia els marges de dependència i incompetència davant de l'acció de govern i d'oposició. Entenc -"a la Blanchot"- que els espais polítics transcendeixen l'equació elecció/representació (positiva i insuficient) i funcionen en els territoris de la circulació d'idees, la disputa cultural, la vida "terrenal", el treball, l'oci, les relacions interpersonals, les formes de dominació i l'etzètera infinit de la comunitat inabordable ("inconfesable", com escriu Jean-Luc Nancy i el propi Blanchot). La més gran de les polítiques és la micropolítica despullada. Detectar "el perquè" social, econòmic i cultural dels afers més inverosimils és, també, i en majúscules POLÍTICA. Els observatoris s'activen des del sofà, des de l'entitat, des del partit, des de la festa, des del devenir. Relaxats, alterats, desfogats, satisfets, militants o antimilitants, vivim la política universal molt i molt més enllà del quadre representatiu, del ginyol i de l'auca. Deixo la regidoria, continuo com sempre davant del tocadiscos, dels llibres, de la bicicleta, de la cervesa amb patates, dels meus, de la Coali, del sector intempestiu d'ICV, de la meva intimitat compartida i, així, la política evident pren volada en forma de projecte vital descontextualitzat, amb menys agenda i més sentit existencial.
Unes pinzellades d'aquest període viscut i compartit les dedico a la memòria del Jaume Batlle, l'alcalde amic, i l'Antoni Gutiérrez Díaz, el secretari del PSUC, mestre premianenc i guia eurocomunista. Ambdós morts en aquests darrers temps de legislatura. Premianencs de temps i universos diferents.
Salutacions també al Toni de la Lola, al qual vaig substituïr en moments difícils, i a l'Ernest Martín, radicalment moderat, moderadament radical, company de taula municipal.
Sort per Quim Caimel i Alfonso Barreras, l'equip municipal de la renovada Coali premianenca!!

DEMOCRÀCIA IMPERFECTA VS TOTALITARISME (A PREMIÀ DE MAR, TAMBÉ)

Maurice Blanchot, el mestre, apareix a la fotografia en companyia d'Emmanuel Lévinas, a l'esquerra (un altre mestre). Aquest autor apareix damunt de la taula quan més el necessito. Ahir, sense anar més lluny, gràcies a un regal inesperat que em va lliurar l'amic JT ("l'home que critica els regals"). El regal era un llibre de Blanchot amb títol planer: "La amistad".

Justament quan començava una campanya marcadament totalitària que crida contra tots i contra tothom i demana un "vot nul" agressiu i visceral, arran de les eleccions democràtiques que tenim aquest diumenge (la democràcia imperfecta i impura, per la qual molts han lluitat).

Blanchot reconforta i em recorda la seva frase, repetida en aquest blog:

"L'espai de la política està on aquesta no hi arriba".

Nocturn, Blanchot, anima la fosca, convoca els espectres i descriu el territori de l'amistat.

Diumenge votarem, naturalment i lliurement. És fastigós que algú embruti les parets de la ciutat amb un insult descomunal a la resta d'opcions. Quan es proclama el totalitarisme, la democràcia recupera el seu imperfecte sentit. Diumenge podem votar. Malgrat totes les impureses. Molts ho pensem fer.

Dedicat a JT (proveïdor de sorpreses)

La Plaça Nova de Premià de Mar

L'equip de govern (CiU-ERC) proposa que la Plaça Nova incorpori un parquing soterrat, explica que té damunt de la taula una proposta d'una empresa del sector que assumiria les despeses d'obres i de transformació de la Plaça Nova (fins i tot el trasllat de l'arbrat i la seva restitució).

Em sembla una obra fora de lloc. La Plaça ha consolidat el seu paper com a lloc d'encontre i esbarjo, és una plaça que compta amb una part superior dotada d'un bon jardí i una part inferior millorable i força útil per a desenvolupar la seva funció: les places serveixen justament per l'esponjament urbà, la comunicació entre la gent, l'aire lliure compartit i moltes activitats inclassificables personals o col·lectives.

D'acord, Premià necessita aparcaments (especialment, places d'aparcament fixes) i aquesta problemàtica requereix un pla d'equipaments en la línia del que suggereix el pla general. Tenim diversos espais susceptibles de fer aquest servei, la Plaça Nova no figura en el catàleg de propostes. El nucli antic de Premià està experimentant un projecte en curs de peatonalització moderada, l'objectiu del qual és facilitar l'ús prioritari de la via pública per part dels vianants. Projectar un parquing rotatori a la Plaça Nova és una aposta contradictòria que, en nom de la dinamització econòmica i comercial, fomenta l'utilització del cotxe per anar a comprar i reincorpora el transit rodat a les vies que es volen descongestionar amb les reformes del Nucli Antic.
Es podria afegir un plus ambiental: la Plaça Nova és un espai verd consolidat, millorable, que no pot patir transplantaments d'arbrat per unes obres que ho requeririen. L'aparcament és un problema. Les actituts apriorístiques i a corre cuita davant de qualsevol iniciativa considerada (equivocadament, penso jo) com a modernitzadora, també són un problema. Pensem-ho bé. La plaçá Nova ja m'està bé com està, en tot cas es pot millorar.
/ nota: ICV-EUIA-EPM va demanar al govern que aquesta proposta fos retirada del ple municipal al·legant motius de procediment i no idoneïtat.