La crisi o el grau zero de l'estat social
Pues bien, siempre me he preguntado: "¿Qué se supone que debe hacer alguien en el estrado público, si no se interesa por lo social? Es decir, ¿qué queda? "
Jornada de vaga. Un capítol de la lluita que, malgrat els signes del temps present, podria continuar amb la vaga general. Una vaga general -anacronisme per uns i assignatura pendent per uns altres- que podria obrir un camí de resistències contra la barbàrie capitalista. Pas a pas. En termes d'estricta dignitat i testimoni. Com un espai obert a les complicitats i als dubtes compartits.
Hanna Arendt. El pensar y la acción (De la historia a la acción).
Jornada de vaga. Un capítol de la lluita que, malgrat els signes del temps present, podria continuar amb la vaga general. Una vaga general -anacronisme per uns i assignatura pendent per uns altres- que podria obrir un camí de resistències contra la barbàrie capitalista. Pas a pas. En termes d'estricta dignitat i testimoni. Com un espai obert a les complicitats i als dubtes compartits.
Els governs d'avui actuen subordinats als dictats del poder financer i al relat del capitalisme global. Dretes o esquerres "gestionàries" de genolls davant el programa refundador del capitalisme. Ben a prop tenim govern. El govern de centreesquerra (per ser precisos) que aprova les mesures ("per imperatiu legal" segons declara Joan Herrera a El Periódico. Ai Joan!). Sap greu. Els vaig votar. Ara ja és tard per tornar-hi. Sembla que faci mil anys de tot allò.
Em pregunto què hi pinten els hereus del vell PSUC -versions ICV i EUiA- en un govern que està desmuntant l'estat social amb lleis i normes derivades de l'ona expansiva del neolliberalisme en crisi. Em pregunto quina és la magnitud de la tragèdia d'uns partits que "per imperatiu legal" signen i apliquen les polítiques més antisocials que s'implementen a Europa des dels temps de la 2a guerra mundial. Avui una part del sector públic ha ocupat carrers i places. Tant se val la guerra de xifres. Com diuen els manuscrits de sempre: La vaga és un tret identitari del moviment obrer (Rosa Luxemburg!). Per molt que es pugui dir, m'agraden els anacronismes (musicals, esportius, estètics i d'un cert "món d'ahir" polític). Vaga general!
Com escrivia Walter Benjamin (reiterat homenatge en aquest blog, l'any del 70è aniversari de la seva mort): "Organitzem el pessimisme". Darrerament intento treure molt suc de l'esmentada i molt brillant referència d'aquest jueu heterodox, marxià, col·leccionista, alemany i universal.
