...l'intempestiu, escenes, paratges incerts, demarcacions i marges. Coses del temps, coses del món: The time is out of joint. Col·leccions. Cercles. Silenci. Sound System. Tocadiscos. Discos. Pluja. Resistències. Aures. Revolta. Acció i remor. Jazz, Rock'n'Roll, Northern Soul, Soul-Soul, Ska/Rocksteady/Reggae, Psychedelic, Freakbeat, Blues, Garage, Afrobeat, Mod Culture, Funk...
16 de juny 2011
"Operación Fracaso"
Retallar drets socials és un acte de violència. Retallar majories no-violentes amb accions al marge d'un moviment també ho és (vinguin des de dins o des fora d'aquest). Comparar el 15M amb el 23F -com ha fet La Vanguardia, 16/06/11- és un exercici de demolició informativa en tota regla.
Recomanació: Un article francament interessant enmig de la (re)contrainformació d'aquests dies. Gentilesa i consell de "El Missatger". Poseu aquesta adreça i som-hi:
http://www.adart.cat/apartament/num2/articles/operacionfracaso.pdf
Imatge superior: Fotograma film de Bela Tarr.
Posem-hi la banda sonora corresponent:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Estic d'acord i no vull que el moviment d'indignació estigui manipulat per infitrats i per gent que no accepta el que la majoria no/violenta ha decidit i també em sembla farstigós com govern i premsa fanfarrona es recrean amb amplificar la noticia. El que avui ha fet la Vanguardia és brutal, ha comparat el moviment amb el 23-F. Només faltava que la pili rahola i companyia els hi posin en safata el material per poder impartir lliçons al personal.
Home, gràcies per la recomanació.
En una societat com la tardocapitalista el veritablement interessant és perdre, fracassar, l’autosacrifici actuant segons la pròpia consciència i per obrir altres consciències.
Per a triomfar ja estan les multinacionals, els polítics de partits majoritaris, les estrelles futbolístiques o mediàtiques, Pilar Rahola amb Josep Cuní... ells sí són grans triomfadors, catalans de l’any, miralls en els que reflexar-se una societat tardocapitalista.
I després arriba Fukushima i quan el vaixell s’enfonsa no hi ha suficients barques per a tants triomfadors. Què faran llavors Pilar Rahola i Josep Cuní. La baralla pot ser antològica.
...i parafrassejant Guardiola (un triomfador que no crida): Ells "són els putos amos" (ells, els poderosos i els que en fan l'apologia de cada dia).
Felip Puig estudia querellar-se amb Arcadi Oliveres (TV3 avui dijous).
El món està fora de mare!
Si La Vanguardia, com dius, ha anat tan lluny és de jutjat de guàrdia!
editorial del jefe de la Vanguardia.
http://www.lavanguardia.com/opinion/20110616/54171087054/aquel-15-j.html
analogies 23F-15J
ostres amb aquest diari!
En efecte, cal construir un altre món perquè aquest ja no ho és, no és viable, i, si no és mort, és moribund. I el moviment, sense pressa, de la Història, empeny cap a sota els residus d'aquest sistema basat en l'egoisme, entre els estertors histèrics dels que s'hi volen aferrar com sigui. és curiós que tants opinadors d'"avantguarda" es comptin entre ells.
salutacions als Antiartistes!
L'antiart o la més gran de les belles arts. Com el fracás que porta el triomf al sarró.
Salut i ens veiem el 19!
posdata:
TOTS SOM ARCADIS
La Vanguardia té la poca vergonya de citar el 23-F quan els continuïstes de règims dubtosament democràtics es diuen tots Godó. El meu to al final es posa al mateix nivell...salut Àngel i evidentment, el 19 allà serem!
Publica un comentari a l'entrada