Un nou atac de setantisme british -serà per aquests dies de cel gris plom i pluja fina- ens porta a la quintaessència del denominat PubRock i a desfermar unes ganes bojes de recordar compulsivament escenes i retalls d'una -de les darreres?- històries del rock (de quan la intersecció "cervesa-concert-petit local" aportava la justa mesura de la celebració popular de la bass culture). Dit i fet. Procedim al ritual:
Punxeu els videos i preneu una pinta de Fullers "London Pride" (*) en companyia de Dr. Feelgood.
Spirit of Seventies!!!! Wilko Johnson forever!!!!
(*) Celebrem que ja podem prendre London Pride al bar McGrove de "La Dimensió Desconeguda" (Premià Town)
Us convidem a una sessió de restauració d'una guitarra Fender Telecaster de Wilko Johnson (amb una sessió de treball amb el luthier i el guitarrista).
Premeu damunt la fotografia:
7:56 I ara que comenci la festa amb Doctor Feelgood!
Premeu i propulseu les imatges:
14 comentaris:
Això m'agrada molt i molt. Pubs amb serradures a terra, cervesa condensada, ritme i blues.
Bon dia, Àngel:
Quan penjareu la vostra sessió magistral dedicada a en Scott-Heron? La tropa té ganes de sentir-la i s’està revoltant al submarí. Això té pinta d’acabar com el Potemkin... ;)
Salut!
Benvolgut missatger:
Aquí li deixem l'enllaç del programa deicat a Gil Scott-Heron del passat dimarts per a relax de la tropa…
Good vibrations!!
http://stereo2soundsystem.blogspot.com/2011/06/escolteu-el-sound-system-322.html
vols dir que té alguna importància parlar d'aquesta gent que no la coneixen ni al seu poble com si no fos més important parlar de que creix i creix l'independentisme i que també tenim cada dia més i més bons grups musicals que mais surten al teu web kkkkkkaka kaka i fot pessigolla parlar d'Antonia Font?
bahhh bah que som una nació bledo!
a mi m'agrada el primer disc d'Antonia Font i m'agrada Dr Feelgood, no ho trobo gens incompatible. M'agrada la poesia de Vicent Andrés Estellés cantada per Ovidi Montllor i m'agraden els llibres de Kiko Amat escrits en castellà o els poemes francesos de René Char. No veig el problema. M'agrada la cervesa anglesa (com pots comprobar en el "post") i la cervesa ecològica del Montseny (que puc adquirir a la cooperativa de consum del meu poble). Aleshores, senyor "indep", vos teniu un problema. El problema. La malaltissa tendència a polititzar la identital i a litigar (o delirar) en el seu nom. Però això costa molt i molt d'entendre.
La manera d'escriure del indepen/blogs ja es descarta a si mateixa. Salut i Feelgood.
el fr feelgood em cau al cap de quean moria el rock simfonic i els bars tornaven a tenir olor i també una mic ens passava aqui amb els Tequila o amb quan començaven els Ilegales, rock de birra
Bona aquesta del "Rock de Birra" . La Penya Bogarde podria ser "Beer Football", seguint la mateixa idea.
Gràcies per l'especial Scott-Heron, Àngel.
La tripulació s'ho ha passat tan bé que ha passat de la revolta Potemkin a una ronda gratis de bona cervesa anglesa.
Quedem tots a l'espera del promès especial amb el darrer disc d'en Scott-Heron.
Inner Seaview blues!
ep, Missatger, et passo un tastet el darrer Gil Scott-Heron...
http://itunes.apple.com/gb/album/im-new-here-bonus-track-version/id351170362
Cervesa + Pub + Dr Feelgood = Working Class Culture
La llegenda d'en Wilko i els Dr. Feelgood! Un grup de blancs britànics suant literalment per acostar-se a la música dels seus referents nord-americans. Visca el pub-rock i la fidelitat al r'n'b més vitamínic!
Els vaig veure a Badalona a Dr Feelgood ! Com anaba d'un cantó a l'altre de la barra el Wilko! ... Salut i Birras Tati! Bona feina!!!
salutacions amb la cervesa alçada, David i Ged Llobet!
Un plaer de pub!
Publica un comentari a l'entrada