En els interludis que porten del silenci a les celebrades bandes sonores de música jamaicana, northern soul, pop -característiques dels estius imaginats a la justa mesura d'aquest cronista- hi trobarem sempre el jazz i, especialment, alguns episodis trencadors com el d'aquesta associació de Frisell-Zorn-Lewis que planteja un concepte del trio poc convencional.
Saxo, guitarra i trombó, per obrir aquests apunts d'estiu. Sona de meravella. Benvinguts al món compartit d'aquests tres artistes i als seus respectius submons que us convido a visitar a fons en els enllaços adjunts (que podeu clicar).
Resultados de la búsqueda
Bill Frisell Official Homepage
- [ Traducir esta página ]- LAS
Bill Frisell 'Shenandoah"
6 min - 9 Feb 2007
Subido por bathoshue
www.youtube.com
Bill Frisell~Keep Your Eyes Open
5 min - 9 Abr 2007
Subido por bathoshue
www.youtube.com
Welcome to Tzadik
- [ Traducir esta página ]Vídeos sobre zorn john
John Zorn documentary part 1
8 min - 21 Feb 2008
Subido por doublemain
www.youtube.com
John Zorn - Gevurah
7 min - 10 Oct 2006
Subido por poophat
www.youtube.com
LA SIESTA
Si alguien me preguntara cuando un día
llegue al confín secreto: ¿Qué es la tierra?
Diría que un lugar en que hace frío.
En el que el fuerte oprime, el débil llora,
y en el que como sombra, la injusticia,
va con su capa abierta recogiendo
el óbolo del rico y la tragedia
del desahuciado: un sitio abrupto.
Pero también diría que otras veces,
en claras situaciones alternantes,
cuando llega el estío y los países
parecen dispensar la somnolencia
de un no saber por qué se está cansado,
mientras vibra en lo alto, alucinante,
un cielo azul, los frutos se suceden
sobre las mesas blancas, y entornados
los ventanales, frescos de penumbra,
buscamos un rincón donde rendirnos
al dulce peso, entonces diría,
que la tierra es un bien irremplazable,
un fluido feliz, un toque absorto.
Como una tentación sin precedentes
hecha a la vez de ardor y de renuncia.
Una inmersión gustosa, un filtro lento.
Juan Gil-Albert (1904-1994)
Fuentes de la constancia.
La migdiada, l'estiu. I moltes més coses condensades en aquest poema declaratiu i cosmològic on totes les línies d'atenció del poeta d'Alcoi es despleguen. Des de les injusticies socials, el temps i el devenir, un cert individualisme contemplatiu i, sobretot, un sentit de l'armonia i de la dialèctica a prova dels sotracs vitals.
Un espai per aquest poema que vaig llegir i desar un dia d'estiu de l'any 2006 i que avui restaurem acompanyat de la música inesperada de Jimmy Giuffre. Aquest clarinetista, també desat en els arxius de vinil, em retorna en format digital gràcies a una "oferta" ECM preciosa i ampliada.
La música de Giuffre és una escultura enmig del silenci i compta amb la complicitat de dos altres dominadors dels temps secrets i de les pauses com són el contrabaixista Steve Swallow i el pianista Paul Bley. Aquest disc mereix un apel·latiu (reivindicat per el mestre de Jazz Magazine, Philippe Carles) de clàssic del jazz de cambra. Recomació estival, silenciosa, còsmica i equilibrada. Una expressió de l'avantguarda dels primers seixanta. Impregnada dels caps de llista de la cultura dels seixanta (Godard, Antonioni, Ornette, Dylan...), aquesta obra mereix un espai preferent en aquest blog d'estar per casa.
Avui ha començat el Tour de França. Bon senyal. Temps i temps de seguiment de la cursa. Temps i temps de pràctica ciclista i migdiada intermitent davant de les imatges de les etapes monòtones sense muntanya. Juliol.
2 comentaris:
preciós i emotiu, felicitats per aquest parell de detalls poètics i musicals i visca el tour!
Mítiques, les migdiades amb els locutors de fons narrant el Tour! Salut!
Publica un comentari a l'entrada