Avui recuperem la ruta de les prestatgeries musicals. Tenia ganes de penjar imatges del meu estudi. Imatges de la factoria d'aquest blog submarí. Per començar, doncs, vagin aquestes vistes parcials del meu club. Més endavant completarem la sèrie. El treball fotogràfic és d'en Ged Ribas. És tot un privilegi disposar de la col·laboració -estreta i còmplice- d'en Ged. Aprofito per saludar-lo des d'aquest extrem de la Mediterrània fins a la seva residència a la fascinant ciutat de Brighton.
La fotografia superior mostra una part del material digital. No m'agrada massa el món del CD, però és una tercera via entre la rotunditat del vinil i l'evanescència volatil dels arxius invisibles de la galàxia MP3. A l'extrem esquerre inferior de la fotografia apareix la coberta d'un vinil de Wes Montgomery -guitarrista modernista del jazz seixanter-.Una fenomenal evidència de la grandesa del món analògic.La segona fotografia és una perspectiva lateral -natura morta i musical- amb prestatgeries de vinils a primer cop d'ull, sound system central, lampara vermella Alan Smithee i primeres estribacions de la serralada del cedé.
Amb en Xavier "Lou" Gascó, ahir vam compartir l'estudi, els records d'en Martí Rosselló i el fons musical (Tortoise i David Byrne).
Una setmana sense en Martí que, paradoxalment, ha portat la més intensa de les seves presències. Als carrers, a la plaça, al Camí Ral.
14 comentaris:
Cau de música, rareses discogràfiques, flyers musicals…
Així és el racó de l'amic Àngel SoulBizarre: un lloc intempestiu on pasen les hores i la música…
Les fotos, notari visual del pas del temps, donen la dimensió (desconeguda) d'aquest petit racó sonor ubicat en un lloc perdut geogràficament entre els límits del Masnou i Vilassar…
Ready, Steady, Go!
¡ Buen garage amigo !
Un plaer i perqué no dir-ho, un privilegi, compartir espai, música i conversa.
bo bo discos a go-go!
La quantitat de tresors que hi deu haver per aquí. Unes fotos fantàstiques!
mira saps? R E A G R U P A M E N T
i no perdre els cants fent el qeu fas i feu
Ara mateix, a través del spotify (perdoni sa senyoria però una utilitza qualsevol eina per escoltar música i així oblidar-se i ignorar les magnes tertúlies radiofóniques..), deia que gràcies al spotify estic escoltant al senyor Wes...Sempre s'agraeixen les teves ressenyes´musicals, Ah i una felicitació pel seu cau-garatge, espai, segurament únic a Premià, bé... que no se m'ofengui en Ramonet...
Ah i des d'aquí una salutació a l'amic Ged, l'altra dia via webcam avui ... quatre línies.
endora:
està bé que facis servir eines pràctiques per escoltar música, posar Wes Montgomery a la mateixa hora que hi ha la xerrameca sistèmica de la ràdio és una molt bona alternativa!
indep:
no sé que pinta en aquest blog això del teu Reagrupament. En aquesta casa som de vocació anticapitalista, musical i hedonista. I ens agrada la pluja fina del vell pop anglès. Per dir-ho d'una manera entenedora, aquest blog "reagrupa" altres coses disperses de l'univers dels sons i les neurones.
perdona si molesto només dic que em sento de r e a g r u p a m e n t ///// ja sé que vosaltres no esteu per aquestes coses i que sou anglesos o marcians, apa siau okisss palmera.
efectivament, no estem per aquestes coses que dius.
Molta indep.. i molt reagrupe.., però noi, fas servir una expressió d’allò més “in i pija” "okiss.." derivada del OK dels teus amics Ianquis (que no “nord-americans” , cosa ben diferent) ... i nosaltres a tot això diem Go Home.
Ok my friend ?
Wes Montgomery, elegant guitarrista com el seu cognom de gentleman. Finissim i delicat el senyor Wes. Fas bé de tenir-lo al lloc vistós de l'habitació i em pregunto com havent aquestes meravelles amb formes rodones i amb carpetes i amb sorpreses i amb misteris de tota mena...com la puta industria audiovisual ens vol privar d'aquesta cultura tactil, visible i plàstica del món del DISC?????
Del DISC!!!!! Del DISC i en majuscules!
ummmmm!!!!!
bon comencament
Publica un comentari a l'entrada