Heus aqui Mister Billy Childish. Els que el coneixeu -i per tant, l'admireu incondicionalment- estareu d'acord amb que ja necessitava un altar en aquest bloc. Els que no el coneixeu, ara podeu començar una nova vida al seu costat. La panera, el tió i la resta d'andròmines nadalenques, han portat alguns discos que ja circulen per casa. Entre les novetats, aquesta, el recopilatori doble i ben editat que mostra la trajectòria musical de Childish. La música d'aquest artista és un més dels seus registres, cal afegir la condició de poeta, narrador, pintor, documentalista i cineasta i quan la comences a seguir, no l'acabes. Reconec que la meva descoberta del "cas Childish" inicialment estava lligada a una cosa tant elemental com la coincidència amb l'edat del protagonista. La collita del 1959 va portar fenomens com aquest i com alguns de molt propers (R77, Joan Aniceto, sense anar més lluny).
No m'atreveixo a dir moltes coses sobre Billy Childish. Per la banda musical el seu material i la seva actitud és bàsica ("bàsica", per venir "des de baix", per ser senzilla, per ser elemental, per sonar radicalment pop, radicalment folk i radicalment rock). Cent LP's des de 1978! Carn de pub rock, punk marginal, folk singer, investigador de velles tradicions musicals britàniques, psycho-garatgista, Billy Childish està en l'origen i final de moltes bandes britàniques com The Pop Rivets, The Milkshakes, The Migthy Caesars, Tree Headcoats, The Buff Medways o The Musicians of the British Empire (aquesta darrera és possiblement la millor banda de nadales punk de tots els temps -i sense competència- ). Bé, millor que aneu al seu web: http://www.billychildish.com i que preneu nota de les seves obres, idees i estratègies. S'ho val. Un fora de joc en tota regla.
La nit de cap d'any. La plaça de l'ajuntament. Vull dir: La Plaça! Premià de Mar. Des de fa uns quants anys ens trobem sota el campanar. De moment, toquem fusta, la trobada no respon a cap crida institucional o comercial. Les estampes es multipliquen. Després de les campanades. Barrets, parkes, cigars, cava i moltes abraçades. Travessem anys, dècades i segles. Vist així, la cosa té la seva importància. Després tornem a les revetlles casolanes. Tornem a les festes incertes. Coses de la Dimensió Desconeguda. Coses de Premià de Mar(x). 
Ahora eres el dueño anónimo del mundo, aquél sobre el que la historia ya no tiene peso, aquél que ya no escucha cómo cae la lluvia, aquél que ya no ve cómo anochece.No conoces sino tu propia evidencia: la de tu vida que continúa, la de tu respiración, la de tu paso, la tu envejecimiento. Ves el ir y venir de la gente, cómo se forman y disuelven la multitud y las cosas. Ves, en el escaparate diminuto de un buhonero, una barra de cortinas en la que de pronto fijas los ojos: sigues tu camino: eres inaccesible.
Georges Perec. Un hombre que duerme. 1967.
