Un Sant Joan amb els millors ingredients del solstici. Per trobar aquesta combinació cal fer una bona tria. Enguany, seguint els savis consells de l'agitador Xavier Gascó, he anat a la Revetlla Popular de Premià de Dalt que organitza la colla del Cau de l'Espolsada i, certament, ha anat sobre rodes. Foguera, sopar a la fresca i...Se Atormenta Una Vecina!
Se Atormenta Una Vecina van fer una actuació sensacional -paraula de Stereo2 Sound System!-. Alguns dels membres d'aquesta formació ja han aparegut d'alguna manera en aquest bloc per ser al mateix temps part del projecte Estanislau Verdet. La connexió Se Atormenta-Lletgisme té, doncs, una intersecció maresmenca pel que fa a públic, artistes i geografia compartida. Aquesta banda practica un concepte de la música de ball basat en la recuperació dels clàssics de soul i del funk amb clara orientació disco i altes dosis de bon humor. Passen per l'escenari els esperits de Stevie Wonder, Earth Wind & Fire, Kool & the Gang i companyia, degudament acompanyats de coreografies i vestidor en consonància. El set dels Se Atormenta celebra la gran música de ball, practica la paròdia del lletgisme pseudoheavy, proclama l'efecte evanescent de les bandes sonores de les sèries de TV (Magnum, Vacaciones en el Mar...) i tot ho fan amb una excel·lent disposicicó escènica i una tècnica musical impecable. S'haurà de destacar -cosa poc habitual- la notable sonorització de l'espectacle. Hores d'ara, presenciar i escoltar en bones condicions un concert a l'aire lliure s'ha convertit en una remota possibilitat (encara intento discernir quins instruments sonaven en alguns concerts del multimil·lionari Primavera Sound). Raó afegida, doncs, per valorar al 100% un excel·lent espectacle (m'ha quedat més correcte que la crònica de la final de Roma feta per un químic).
Una nit com ha de ser. Solstici pletoric en temps de miratges i sorpreses.
Nota: la taula d'una part de la nostra colla s'identificava com a taula Frank Zappa. I és que, encara, convé evocar un món d'ahir en que el rock era pop i el pop no era aquesta cosa que ara volen i diuen les revistes de tendències i d'anuncis.
7 comentaris:
va ser collonuttttt
gran certamén musical en la verbena de san pedro de premiá de dalt
sigui com vostè digui que aquesta orquestra tomba de cul de bona
moltíssimes gràcies per la bona crítica, ja la faré arribar als meus companys!
Fins aviat!
un honor que els Vallvé aterrin per aquest blog,
que creixi aquesta excelsa nissaga de picapedrers i gratacordes!
tot us ho cuineu vosaltres mateixos com sempre hostia quin melic
hola indep, no t'esborro el comentari. Ho podria fer però pot ser didàctic que un comentari com el que has fet aparegui com a punt de referència de les peculiars maneres que gastes quan et poses al teclat. Res, amic, que tothom que visiti aquest blog et pugui veure i captar el nivell!
Em sembla que ets un atormentat, en el sentit literal de la paraula. Ja t'agradaria ser com la veïna que "se atormenta", però hauries de ballar i deixar-te anar...aleshores tot rodaria millor.
Indep, un consell:
balla!
Publica un comentari a l'entrada