L'article que apareix més avall ha generat una controvèrsia interessant. Sens dubte hi ha coses més importants per tractar que el tema de TV3 i, sens dubte també, hi ha televisions pitjors que l'esmentada tele. Es podria fer algun comentari sobre l'actual curs de la TVE o dels formats televisius en general o, anant més a fons, obrir temes i més temes.
Podem parlar, doncs, de la prohibició d'una llista electoral a causa de la "llei de partits", del conflicte a Pakistan, del festival del congrés de diputats amb un ZP convertit en el rei de la subhasta programàtica o del dia a dia dels antagonismes socials que configuren el món real.
Dit això, i en vistes a les peticions dels comentaristes, reforcem l'article amb aquesta vinyeta del mestre del comic Brieva i seguim el debat en la direcció que es vulgui.
Salut les copains!
Definitivament la televisió pública no existeix. TV3 -que és "la nostra"- és un simulacre de televisió pública. Ja sabem el nivell de dependència dels mass media en relació al tinglado publicitari i recordar-ho ara i aquí no és cap novetat digne de ressenya. Tampoc es tracta de dir que TV3 és "pitjor" que les altres. És, doncs, el conjunt del sector públic allò que pateix una financiarització galopant i una intromissió clamorosa dels interessos privats. Podriem parlar, doncs, de les altres "teles" i de tantes coses -"nostres" o no- que vertebren l'espai públic de comunicació.
Però tornem al que ens ocupa: TV3. La prova de que aquesta tele (com les altres) no és una televisió pública la trobem en exemples d'aquests dies com són la Fòrmula 1 i el Barça.
La Fòrmula 1 és un circ multinacional que impacta damunt de la televisió pública de manera ostensible. Aquest show del motor (del petroli, del RAC, de les Caixes i bancs, dels personatges de l'stablishment financer i de la contaminació ambiental i sonora més bèstia que es coneix) és qui mana la graella horària "pública" del cap de setmana i belluga prepotenment els horaris dels informatius públics -fins i tot quan hi ha entrenaments!-. Podriem posar altres exemples motoritzats i degudament lligats al tinglado capitalista més agressiu (amb motor o sense motor, tot s'hi val).
Quan al tema Barça, parlem-ne: No jutjarem el caràcter transversal del barcelonisme que configura universos socials amb les seves pròpies estratificacions de classe, dinàmiques enfrontades, militància financera de "palco" i tribuna i altres mostres d'una realitat que no escapa dels paràmetres del "nostre" món. El que està clar, però, és que el cas del Barça -com a muntatge econòmic delirant- posa al descobert els límits del caràcter suposadament públic de TV3. Aquesta connexió espectacular entre el Barça, La Caixa, Nike, Unicef (una institució que comparteix samarreta amb signes de l'explotació infantil com els que s'han denunciat sovint en el cas de Nike) i tutti quanti està convertint la tele "nostra" en un aparador expansiu del tinglado. Les graelles horàries estan trastocades, els anuncis explicits i subliminals es multipliquen i els programes i subprogrames derivats del fenomen creixen com a bolets. Per no parlar de les tomboles horteres i dels shows paramunicipals conjunts que munten les institucions, TV3, La Caixa i cia. a la plaça de Catalunya, a l'aeroport o a les sales de premsa reconvertides en tribunes d'anuncis i en falses àgores farcides de gesticulació paraesportiva. Una data a afegir: La tele pública està teledirigida per un consell de la corporació (pública) presidit per Rosa Cullell, destacada manager i executiva amb un curriculum capitalista infinit a La Caixa, al Liceu i al món editorial (i altres coses) que reafirma el caràcter militant de les nostres forces vives.
Aquesta és la televisió que paguem i així és la cosa pública quan el capital hi posa la grapa per remenar i distorsionar la substància perduda de les coses més prosaiques.
"OIK mentns?" (oi que m'entens?)
Nota 1:
Si aquí es parla de TV3 és per raons de proximitat, el problema no és només "nostre".
Nota 2:
Que quedi clar que la temporada blaugrana és una passada esportivament parlant.
Dit això, i en vistes a les peticions dels comentaristes, reforcem l'article amb aquesta vinyeta del mestre del comic Brieva i seguim el debat en la direcció que es vulgui.
Salut les copains!
Definitivament la televisió pública no existeix. TV3 -que és "la nostra"- és un simulacre de televisió pública. Ja sabem el nivell de dependència dels mass media en relació al tinglado publicitari i recordar-ho ara i aquí no és cap novetat digne de ressenya. Tampoc es tracta de dir que TV3 és "pitjor" que les altres. És, doncs, el conjunt del sector públic allò que pateix una financiarització galopant i una intromissió clamorosa dels interessos privats. Podriem parlar, doncs, de les altres "teles" i de tantes coses -"nostres" o no- que vertebren l'espai públic de comunicació.
Però tornem al que ens ocupa: TV3. La prova de que aquesta tele (com les altres) no és una televisió pública la trobem en exemples d'aquests dies com són la Fòrmula 1 i el Barça.
La Fòrmula 1 és un circ multinacional que impacta damunt de la televisió pública de manera ostensible. Aquest show del motor (del petroli, del RAC, de les Caixes i bancs, dels personatges de l'stablishment financer i de la contaminació ambiental i sonora més bèstia que es coneix) és qui mana la graella horària "pública" del cap de setmana i belluga prepotenment els horaris dels informatius públics -fins i tot quan hi ha entrenaments!-. Podriem posar altres exemples motoritzats i degudament lligats al tinglado capitalista més agressiu (amb motor o sense motor, tot s'hi val).
Quan al tema Barça, parlem-ne: No jutjarem el caràcter transversal del barcelonisme que configura universos socials amb les seves pròpies estratificacions de classe, dinàmiques enfrontades, militància financera de "palco" i tribuna i altres mostres d'una realitat que no escapa dels paràmetres del "nostre" món. El que està clar, però, és que el cas del Barça -com a muntatge econòmic delirant- posa al descobert els límits del caràcter suposadament públic de TV3. Aquesta connexió espectacular entre el Barça, La Caixa, Nike, Unicef (una institució que comparteix samarreta amb signes de l'explotació infantil com els que s'han denunciat sovint en el cas de Nike) i tutti quanti està convertint la tele "nostra" en un aparador expansiu del tinglado. Les graelles horàries estan trastocades, els anuncis explicits i subliminals es multipliquen i els programes i subprogrames derivats del fenomen creixen com a bolets. Per no parlar de les tomboles horteres i dels shows paramunicipals conjunts que munten les institucions, TV3, La Caixa i cia. a la plaça de Catalunya, a l'aeroport o a les sales de premsa reconvertides en tribunes d'anuncis i en falses àgores farcides de gesticulació paraesportiva. Una data a afegir: La tele pública està teledirigida per un consell de la corporació (pública) presidit per Rosa Cullell, destacada manager i executiva amb un curriculum capitalista infinit a La Caixa, al Liceu i al món editorial (i altres coses) que reafirma el caràcter militant de les nostres forces vives.
Aquesta és la televisió que paguem i així és la cosa pública quan el capital hi posa la grapa per remenar i distorsionar la substància perduda de les coses més prosaiques.
"OIK mentns?" (oi que m'entens?)
Nota 1:
Si aquí es parla de TV3 és per raons de proximitat, el problema no és només "nostre".
Nota 2:
Que quedi clar que la temporada blaugrana és una passada esportivament parlant.
40 comentaris:
soc del barça i estic d'acord amb el que diu aquest article, que consti
acertaste de pleno en el escrito
a mi m'agrada aquesta televisió i no tolero que es puguin dir bestieses estil antistema com la que es vomiten en aquest bloc. Qui no vol democràcia ja sap. La Gene té un govern escollit pel poble i al tele depen d'ell i del parlament.
si opinar diferent és "vomitar", anem malament i si les opinions antisistema són "bestieses", ja em diras. Pel que sembla, la clau està en això que dius del poble, del parlament i del govern. Tres temes dignes de ser tractats des d'opinions diverses (o, com diries tú, de ser "vomitats").
A mi de TV3 hi ha coses que m'agraden, especialment del C33 com algun Sputnik i el Manzano amb els llibres. No et pensis ara que aposto per l'apocalipsis o la integració com a forma de veure les coses.
estic en consonància general amb el que expressa l'article i també puc dir que m'agrada el Barça sense sentir-me en cotradicció, Aquest dies quan poso la tele em fa vergonya el nivell dels locutors i tanta sobredosi de Barça i el poc tractament esportiu que té el futbol i en canvi veig que tota la resta de tonteries es passa com si es tractés del més important d'un esport i l'efecte que s'aconsegueix és aquesta televisió cada dia més boja que apunta el text.
i el tennis, i el bàsquet... cap problema amb la crítica, totalment censurable aquest tipus de tele, clar.
Un altre submón, ja!
jo em passo a la ràdio clandestina del centre Okupa del meu barri que transmet els partits de kanikas entre Guinardó i Sant Andreu.
ei Endora! bentrobada a la blogosfera.
darrer "anònim": bona proposta la de seguir les "kanikas" per la ràdio, ja passaras el número del dial!
Primer vull recordar que les televisions privades són una concessió administrativa de servei públic i com a tal estan subjectes a principis de programació, com la pluralitat i qualitat en la informació.
“Necesidad de garantizar una expresión libre y pluralista de ideas y de corrientes de opinión.” Diu la llei corresponent. Estranyament ens han fet creure que, com que són societats privades, poden fer o dir el que els passi pels nassos.
D'altra banda Televisió Española és una televisió pública que acaba de fer un ridícul internacional en intentar silenciar uns xiulets.
Per tant si es volen criticar televisions, no sé perquè comenceu per la menys dolenta, quan totes les altres també són, per llei, serveis públics per als ciutadans catalans.
Potser abans ens hauríem de preguntar perquè el 75% de l’espectre radioelèctric televisiu de Catalunya està gestionat per empreses madrilenyes, madridistes, i obertament anticatalanes.
...em sembla que queda clar, amic Paccius, que ja he avisat que la crítica a la TVE l'assumeixo. Ara, això de que les empreses audiovisuals que actuen a Catalunya són "madrilenyes" és irreal. Des de quan les empreses tenen nacionalitat? En tot cas tenen transnacionalitat i, molta! Què és el "capital" català? què és el "capital" espanyol? No crec pas que es pugui adjectivar nacionalment el capital. Ni ara, ni en temps de l'auca del senyor Esteve (ni de l'alcalde de Zalamea, clar!).
Quan adoptem el "nosaltres" per definir qui "som", passem a admetre que "tots" anem en el mateix vaixell i aleshores -vella escola obliga- convé restablir la substància social que ens divideix a uns i altres. Catalunya no és un concepte unívoc -Espanya tampoc- i no hem de combregar amb les rodes de molí d'un empresariat multunacional i catalanista de conveniència (o espanyolista, tanmateix).
Res més, botó off, tele apagada i a llegir Marx & Engels i els catalans Nin, Maurín i Peiró.
ANTICAPITALISME ÉS DESCODIFICACIÓ DEL MATRIX.
El problema és la grip, la grip total, les grips que son publiques.
Tot es manipula i les televisions son un mitja de manipulació per bé o per malament son així. Abans teniem 2 canals de tv i el nodo, ara amb les noves tecnologies també manipulades tenim la capacitat de crear nous canals de comunicació com aquest i això ès positiu. El futur està obert.
Un altre cosa ès com s'utilitzan aquest diners publics que son de tots i tots som masa i la masa es manipula i la "Llibertat" que tenim per decidir o escullir es relativa. Com individu (definició: Persona pertanyent a una classe, a una corporació, tot menbre d'una societat humana) proposo canviar de canal o si més no, crear nous canals com aquest o d'altres, on la creativitat individual o colectiva generi noves formes d'expressió
Quan dic que són madridistes i anticatalanes no parlo del capital sinó de la gent que hi ha al darrera. No és cap secret que les redaccions d'esports de T5, 6a, tve, a3 i 4 són descaradament madridistes. No se n'amaguen. Des del punt de vista de tendències polítiques passa el mateix. Que el capital sigui català, italià o rus no hi té res a veure. I penso que el fet que la major part del nostre espectre radioelèctric estigui ocupat per mitjans de comunicació fets i pensats des de la capital de l'estat és un problema. Què vol dir que tv3 és la nostra??? Totes haurien de ser nostres. Si només n'hi ha una és evident que no podrà acontentar a tothom.
Accepto totes les crítiques que fas a la televisió com a mitjà de comunicació de masses però em semblen irrellevants. Subscric plenament el que diu "m'agrada casal rock", els canals de comunicació s'han multiplicat i això ens dóna cada vegada més la llibertat de ser productors i de triar.
a mi no em sembla irrellevant el que passa amb l'ocupació de la graella horària per part del show de la fòrmula 1 o del Barça (del Barça paraesportiu, em refereixo). Em sembla descarat i digne de ser criticat per els contribuents. No opino sobre Casal Rock perquè no l'he vist mai. I les critiques que pugui fer a la tele de "casa" són extensibles a qualsevol altra.
de totes maneres celebro que els televisors tiguin comandament per triar cadenes, per posar DVD's i per premer la tecla OFF.
Ni apocaliptic ni integrat, m'inclino per interrogar-me sobre un mitjà de comunicació de titularitat pública que està totalment condicionat per altres interessos. La qual cosa no m'impedeix veure televisió quan vull i si en tinc ganes.
L'altre dia el meu pare m'explicava allò de que "abans, quan el Barça guanyava, la tele no em convocava a Canaletes", es referia a una manera de fer menys "finanziaritzada" i una miqueta més espontània. El món d'ahir tenia algunes coses millors, no totes.
Ara tot és un supermercat que abarca la comunicació pública i la privada, el carrer, l'oci, el territori i les relacions interpersonals.
Sense paranòies, dir que això és un desproposit em sembla raonable. Com ho és criticar la hiperburocràcia, els abusos de poder, les exclusions socials, les normatives de control social i personal, les ordenances absurdes de l'ordre politicament correcte o la tirania del capital.
les coses de la tele estan perdudes i jo soc català d'origen "maño" i no em sento espanyol i soc d'esquerres i estic bastant d'acord amb el que escriu el Tatín
Soc lector asidu d'aquest blog, m'agrada el to i la linia ideologica, amb sanes i puntuals discrepancies. Es per aixó que no entenc com a aquestes alçades encara no s'hagi escrit aquí una linia sobre la il·legalització d'Iniciativa Internacionalista. Em sembla un fet gravissim que hauria de forçar un posicionament inmediat i contundent de tota l'esquerra digne d'aquest nom.
De fet, al meu parer, es montiu mes que suficient com per que la resta de candidatures es plantegin la participació en unes el·leccions tan drasticament manipulades.
L'article sobre TV3, collonut pero ara mateix em sembla un mal menor.
Salut
naturalment que el tema que proposa el darrer comunicant és del tot important, tot i que aquest blog no tria els temes en funció de la seva importància ja que més aviat és un pseudo-magazine que improvisa temes amb criteris totalment eclèctics que van des de la política a la música, passant per les coses de Premià de Mar, de la literatura o del darrer video que ha passat per casa. Si els criteris de selecció de les temàtiques fos de rigurosa actualitat i priortitat, obviament, es parlaria de molt temes abans de parlar de la cosa que ara es tracta...per exemple de les candidatures prohibides, de les candidatures marginades i dels privilegis de les candidatures "principals", també parlaria de la situació a Pakistan (per dir un cas d'extrema importància). Però aquest blog mai s'ha proposat de substituïr la premsa oficial, la premsa alternativa, kaosenlared o qualsevol altra tribuna.
El cas que resenyes de la candidatura prohibida, efectivament mereix un tractament com es fa en una adreça propera que recomano:
http://revoltaglobal.cat/article2185.html
Lògicament, el meu blog és un blog personal i molt limitat en quan al seu radi d'atenció ja que no pertany a cap col·lectiu.
Gràcies, però, per el just suggeriment.
Contundente artículo de santiago alba rico para gara sobre la ilegalización de iniciativa internacionalista:
http://www.gara.net/paperezkoa/20090515/137238/es/Alfonso-Sastre-ilegalizado
Se que no es el tema del post pero creo que merece la pena leerlo.
la tele parece una tontería pero la que están liando con la fórmula Uno me parece un abuso precisamente por estar en los tiempos que estamos.
releyendo el artículo de taTi se ve que en el fondo no estamos ante un tema de si mola o no mola la tele, más bien se pone un tema en el candelero que afecta a la pasta de todos y es el despilfarro en plena crisis.
A no ser que para ilegalizarme se me exija ser, como Alfonso Sastre, el mejor dramaturgo vivo del mundo, no veo motivo alguno para no resultar sospechoso.
Me presento a las elecciones europeas en el número cuatro de la lista de Izquierda Anticapitalista (IA). Obviamente, si elegí integrarme en esa lista y no en Iniciativa Internacionalista-La solidaridad entre los Pueblos (II-SP) fue por razones políticas de fondo atinentes a la procedencia y el itinerario político protagonizado por ambas formaciones. Sin embargo, tras analizar las pruebas aludidas por la Fiscalía y la Abogacía del Estado para la ilegalización de II-SP advierto que cumplo con todos los requisitos para ser ilegalizado y conmigo, por consiguiente, la lista a la que pertenezco.
Vaya por delante mi más absoluta admiración por “el extenso currículum político de Alfonso Sastre” que se arguye como principal prueba para la impugnación. El solo hecho de que su trayectoria política pueda ser aducida como motivo para la ilegalización de una candidatura electoral debería ser prueba evidente de que –en pleno siglo XXI- la dictadura franquista aún no ha perdido nada de su vigor en el Reino de España.
En cuanto a las supuestas conexiones con la izquierda abertzale de Doris Benegas y Ángeles Maestro no encuentro nada en su trayectoria política que no me sea aplicable. Para empezar, el comunicado de mi propia formación política (AI) apoya la “apuesta por el independentismo y la solución negociada de conflictos como el vasco”. Es más, personalmente, he debido de escribir no pocos artículos defendiendo la negociación política con la izquierda abertzale. Yo también he participado en manifestaciones de la izquierda abertzale. Fui colaborador habitual de Egin durante muchos años y he colaborado con Gara no hace demasiado tiempo. Tengo la desgracia de vivir en una dictadura que ha encarcelado a varios amigos míos. Fui testigo presencial de la ignominia del juicio 18/98, en el que amigos muy queridos fueron acusados en falso, varias veces detenidos, sometidos a un calvario judicial que duró nueve años y finalmente condenados a años de cárcel, para resultar ahora absueltos por el Tribunal Supremo tras haber cumplido meses de prisión y haber visto sus vidas destrozadas. Al igual que el Editorial del Gara que la Abogacía del Estado ha presentado como escrito ampliatorio de la demanda contra II-SP, por mi parte también he argumentado públicamente contra las ilegalizaciones de listas electorales y la barbaridad de la Ley de Partidos. Es más, anuncié públicamente mi intención de abstenerme en las últimas elecciones en protesta por la ilegalización de la candidatura de la izquierda abertzale. En cambio, yo creo que hay muchos asesinatos que no he condenado. Es verdad que no firmé el escrito avalando la candidatura de II-SP, pero si no lo hice fue porque quien lo había redactado había cometido la torpeza (que en cambio no cometió IA) de no limitarse a pedir tan solo el apoyo a su derecho de presentarse a las elecciones, sino que, al mismo tiempo, se pedía al firmante hacer suyo el proyecto político de II-SP (lo que, desde luego, no es lo mismo). Por lo visto, IU ha pedido a algunos concejales que habían avalado la lista que le retiren ahora su apoyo. Por mi parte, en este mismo momento expreso mi apoyo al derecho de II-SP a presentarse a las elecciones.
Siguiendo la lógica de la Abogacía del Estado, es de suponer que lo dicho sea motivo suficiente para ilegalizar mi lista electoral. A no ser que para ilegalizarme se me exija ser también, como Alfonso Sastre, el mejor dramaturgo vivo del mundo, no veo motivo alguno para no resultar sospechoso.ÇÇ
CARLOS FERNÁNDEZ LIRIA
candidato de la lista conjunta
IZQUIERDA ANTICAPITALISTA / REVOLTA GLOBAL / ESQUERRA ANTICAPITALISTA
em mola encara més la teleKaKa de Gràcia que fa programes sobre okupes i mossus
compas, que sou seguidors de DAVID HARVEY, ZIZEK, EAGLETON, ALI...
ahi va:
http://foroanticapitalista.blogspot.com/2009/05/slavoj-zizek-bellamy-foster-callinicos.html
a veure quan ho fem aquí...
salut i quarta internacional
Per desintoxicar una mica, donaré una primícia musical.
A finals de Juliol el mestre Fripp i els seus deixebles (LCG) faràn una sèrie de 6 concerts a Barcelona.
No us ho perdeu.
http://www.thelcg.net/
bon consell el Fripp!
tot i que aquí no cal desintoxicar-nos, ja que aquest debat és de tot menys tòxic...
però, si es tracta de passar-ho bé, benvingut el mestre Fripp!
Una mica tóxica sempre ho és la política.
I per intoxicar una mica més, el 30 de maig un concert de 2,30 hores del gran Búfal Neil Young.
Un sugeriment, els Crimsom de Badalona
http://www.youtube.com/watch?v=9ry1gtVFTRI
i tant, l'auca política és del tot tòxica, necessita un revulsiu revolucionari i musical. S'intenta...
Tati, t'envio regals i no dius res.
Pel que li agrada tv3.
No tolera, no es poden dir bestieses, no es pot ser antisistema.
Aquí mateix diu clarament: Deixeu el vostre comentari, i no diu, vomiteu el vostre comentari, cal ser crític amb el que no t'agrada a mi també m'agrada alguns programes de tv3, com em pot agradar unes cançons d'un cantant, però no tota la seva discografia. Si aquí vomitem, losantos que treu per la boca?
Crec amb el debat i crec que tot pot millorar, crec que vivim amb un mon virtual,
¡Ay mísero de mí...!
Força Bogarde
senyor perdut per la Marina, avui he vist els regals. també el contesto i li dic quatre coses...
Recordo que hi ha altres clubs esportius, també catalans, als que no se'ls esmenta mai...
Salutacions senyor Pagès...
Eva la del Tena??
em sones...
equips catalans que no són el Barça:
jupiter
premià
europa
sant andreu
sabadell
i tant!
i si et molesta una cosa com la que diré?
la dic?
okiss palmera que d'indepe en soc i no pas espanyolera.
Independent, ets perico i espanyol
Gol en el campo paz en la tierra.
Qué bonito es el fútbol, qué pasiones despierta
defiende tus colores... sudar la camiseta
qué bonito es el fútbol para los que gobiernan
están pegando el palo sin partido de vuelta
Gol en el campo paz en la tierra.
Justicia corrompida arbitra la contienda
patrón enloquecido despide libremente
y roban la pelota por la extrema derecha
atentos al remate que va directa a puerta
y.. Gol en el campo paz en la tierra.
Qué bonito es el fútbol etc.
Gol en el campo paz en la tierra
Tras la pelota hay mucha mierda.
GOL EN EL CAMPO
Gol en el campo paz en la tierra.
Qué bonito es el fútbol, qué pasiones despierta
defiende tus colores... sudar la camiseta
qué bonito es el fútbol para los que gobiernan
están pegando el palo sin partido de vuelta
Gol en el campo paz en la tierra.
Justicia corrompida arbitra la contienda
patrón enloquecido despide libremente
y roban la pelota por la extrema derecha
atentos al remate que va directa a puerta
y.. Gol en el campo paz en la tierra.
Qué bonito es el fútbol etc.
Gol en el campo paz en la tierra
Tras la pelota hay mucha mierda.
Señores diputados, la situación es extremadamente grave.
Debemos hacer un consenso para meterlo dentro de un marco,
¡Qué monada!
Como primer punto del orden del día, actualizaremos nuestro sueldo.
Como segundo punto bajaremos el de los demás."
Qué felices son, haciendo el mamón,
siempre en nombre de la razón;
Y su libertad vigilada por los cañones del capital.
Estáis todos acojonaos por el ejército
y vendidos a todos los banqueros,
camuflando en democracia este fascismo,
porque aquí siempre mandan los mismos.
Un congreso de ratones podíais formar.
No representáis a nadie.
¿Qué os creéis? ¿A quién queréis engañar?
Quiero soberanía personal,
mi representación soy sólo yo
y nada me puede obligar
con vuestra constitución.
això s'anima.
Disensiones, críticas razonables y una breve addenda
Salvador López Arnal
Rebelión
En tiempos turbulentos, dos buenas noticias.
Toni Guirao, el que fuera concejal y presidente de ICV en Mataró; Àngel Pagès, ex concejal de Premià, Mariano López, un líder vecinal de Sant Vicent dels Horts, Carlos Castillo y otros militantes y ex militantes de ICV y EUiA han decidido dar su voto y apoyo en las próximas elecciones europeas a la candidatura de Izquierda Anticapitalista, la nueva formación de izquierdas que presenta como cabeza de lista la admirable e infatigable luchadora Esther Vivas.
No lo han hecho, según todas las informaciones [1], buscando nuevas ubicaciones institucional, a partir de cálculos estratégicos y usos malintencionados de la teoría de juegos, por animadversión o inquina personal o razones similares sino por algo tan básico o esencial como los ideales políticos, la dignidad pública, la consistencia personal y valores afines. Pensemos en las actuaciones policiales del mes de marzo en Barcelona y en su resolución posterior [2], o en las vacilaciones de ICV-EUiA ante la agresión que representa la nueva Ley General de Educación catalana del conseller Maragall y su permanencia en el gobierno tripartito.
Suena raro, es infrecuente, pero es así.
Es probable, muy probable, que a las direcciones de ICV y EUiA les importe un higo el gesto de estos ciudadanos. Con toda probabilidad. Tanto la dirección de ICV como el sector que manda y ordena con mano y puño de hierro en EUiA parecen haber apostado definitivamente por el formato postmoderno de “organizaciones de cuadros profesionales”. Nada que ver con el antiguo partido de militantes, de cuadros, de gentes politizadas, de compañeros y compañeras identificadas con un ideal, que no transigen con la mentira ni con los cálculos estratégicos, dispuestos a formarse y a discutir sobre programas, procedimientos y formas de organizar a los sectores más desfavorecidos. Y a combatir por todo ello. Eso, dicen, es música celestial, Historia antigua, el pleistoceno inferior de la tradición. Son primitivos quienes piensan y sienten de ese modo.
Será eso. Serán militantes primitivos pero el gesto de las personas citadas, y de otros personas cuyo nombre desconozco, pasará, ha pasado ya, a la historia universal de la dignidad y la racionalidad política. Gracias por ello. Pequeños gestos, virtudes cultivadas, grandes esperanzas.
Pero no sólo es eso. Hay otros gestos y tienen que ver con algo tan profundamente arraigado en las tradiciones emancipatorias que solemos citarlo como coletilla, tan necesario como el aire que exigimos trece veces por minuto. Me refiero a la solidaridad no sólo nominal con las luchas contra causas injustas, inadmisibles, independientemente de la consecuencia de la apuesta, de los efectos de esa toma de posición.
hòstia companys! que el salvador lópez arnal us dediqui aquest escrit és per estar contenta com n' estic de que aquest blog expliqui coses que mai sortiran a la televisió.
Felicitats !
Ha muerto el líder de EST
El pianista y compositor sueco Esbjörn Svensson murió ayer a la edad de 44 años mientras practicaba buceo en Ingarö, cerca de Estocolmo
ei company! el pianista dels EST va morir ja fa uns quans mesos, tot i això s'agraeeix el recordatori i es recomana el disc postum del grup: Leucocyte.
Salutacions sonores.
Publica un comentari a l'entrada