A aquestes altures de la vida i dels concerts que acumulo, he de confessar que aquest ha estat el meu primer Primavera Sound. No m'agraden els festivals. No m'agraden els concerts multitudinaris. Arrossegant cinquanta primaveres de les de debó, amb centenars de concerts a les espatlles, he anat al Primavera Sound -esdeveniment espectacular paramusical i degudament embotellat- i, a banda d'experimentar els filtres comercials, de seguretat i d'ordre desmesurat que comporta- m'he empassat uns quans concerts. Alguns francament extraordinaris. El cas de Joe Henry, repetint la seva actuació intimista de l'Apolo de ja fa un any, i que m'ha agradat força. Henry ho fa des de les arrels i amb el coneixement d'una tradició americana inqüestionable. Aquest artista ha col·laborat i ha produït a gent com Allen Toussaint o Elvis Costello i això ja requereix un nivell i una actitut més enllà dels criteris merament comercials. L'espai de l'Auditori del Fòrum és un bon marc per escoltar música en viu. Precisament en aquest auditori m'he apuntat al forcing de saturació i feedback de My Bloody Valentine i això ja són paraules majors. Tal com declaraven a EL PAIS els meus estimats Yo la Tengo, el soroll no hauria de ser matèria competitiva. El concert dels Valentine ha superat tots els paràmetres de distorsió i jo he aguantat cinc temes. Per raons físiques (també d'edat). Recordo haver vist en viu a Sonic Youth en un memorable set al vell Studio 54 del Paral·lel. En aquella ocasió, el soroll, el noise rock, em va captivar i des d'aleshores he estat fidel a aquella banda novaiorquesa. M'agradava i m'agrada el tractament de les arestes afilades en el rock, herència Velvet Underground, reencarnada en algunes bandes de Seattle i en els temps del crepuscle dels vuitanta de la mà dels primers Jesus & Mary Chain. El cas de My Bloody Valentine al Primavera, però, és un punt i a part. M'interessava la seva proposta, però admeto que no estava en condicions de rebre un impacte tant bèstia. I això que van començar el concert amb un pasatge colossal del ja vell LP Loveless!!! (tot sigui dit). Passen per el festival altres grups suposadament indies, assisteixo a la reencarnació de Jarvis Cocker (ex Pulp) amb sensacions variades. Un concert digne i una sonoritat espantosa (no pel volum sinó per la pessima equalització...i pensar que estem al segle XXI!) . I acabo per l'argument que em va portar a aquesta edició del Primavera Sound: A Certain Ratio. La banda pionera de Manchester tornava als escenaris i va demostrar el grau de veterania acumulada i els senyals evidents de que ACR foren la banda més influent de l'escena de Manchester dels setanta, vuitanta i notanta. Joy Division amb aplicacions de northern funk !
Van influïr i marcar les sonoritats de Durruti Culumn, Joy Division o New Order. Van determinar les interseccions entre el funk, el rock industrial i el dancefloor de Happy Mondays, Stone Roses i companyia... i van rebre una referència en aquell magnific biopic de Michael Winterbottom que responia a 24 Hours Party People. I es va fer de matinada amb una remor interna a les orelles que encara perdura mentres escric aquest simulacre de crònica.
A les fotos tenim Bilinda Butcher (My Bloody Valentine), Joe Henry -anys 80- i A Certain Ratio -finals dels anys 70-
19 comentaris:
veo la foto y elvis presley
¿ dónde te metiste ?
en nashville, seguro
jo em vaig quedar penjat en el glam rock, m'agradava Gary Glitter i Slade. Bowie el que feia estava bé però no tant com Leo Sayer. Després em van qudar ganes de ser una mica trans i no em perdia res de Mott the Hopple, Uriah Heep i els Sparks. Despres va venir els cafes amb llet amb crusants llegint croniques i quan va apereixer TRex vaig embogir amb el Bolan. Els Sweet i el co-co. M'agradava Nilsoon i el primer Elton de Rocket Man i el Gilbert o'Sullivan del Claire i Alone Again. Però el glam era el més fort i em pintava morros d'amagat per semblar Bowie.I va venir d-america Alice Cooper amb la serp i peter frmpton amb rulos, i Ian Hunter i vinga polvos talco a la jeta i vinga el llapis de llavis Bourgois rouge d'amour. i més que més i Chicory Tip amb el son of my father i el pop corn i tot bé. Llavors van venir el punks i em vaig quedar lluny. Porto més de trenta anys que no surto del glam.
que rock anf roll, que rock and roll, gary glitter.
hola "rei del glam".
admirable la teva sortida d'armari musical i la teva rotunda declaració de principis en favor d'un dels "eslabones perdidos" de la ja llarga història del pop i del rock.
Resulta fascinant que, bromes a banda, reivindiquis els dies d'aquella estranya mutació del pop que foren el glam rock, el gay power i tot aquells dies que prededien el punk.
Em temo que aquest període va patir les conseqüències de l'accelaració mercantilista de la música popular. Recordo aquella escena amb certa nostàlgia. Semblava com si el pop art d'escola elitista i la cultura de carrer i de cabaret es dónessin la mà en un exercici de celebració i epifania artística inusual.
Si es pot parlar d'un període determinat en que el pop va ocupar l'espai del cabaret centreuropeu, de les fantasies nocturnes i del dandysme més romantic i sorprenent, segur que fou en aquells temps que ara reivindiques.
M'ha agradat el cas que recordes de SLADE. Aquesta banda va derivar en un subproducte quasi eurovisiu (com The Seeet o The Tremeloes) però té el en seu trajecte un disc en directe excepcional: SLADE ALIVE...fenomenal power pop i r&b enganxós i celebrat. Crec que era l'any 1972. Quan anavem a l'escola de La Salle (amb 13 anyets) escoltavem SLADE, SWEET, T REX, CYAM, TITANIC, MUNGO JERRY, HUMBLE PIE, GRAND FUNK RAILROAD, EL &P, CCR, STONES, WINGS, LENNON, DYLAN, TRAFFIC, SANTANA, JETHRO TULL...i també...GARY GLITTER, el terror del glam més hortera, les botes de plataforma més altes del planeta, un home transexual amb pels al pit i aspecte descomunal, cridava melodies salvatges i era el terror del proletariat british...
doncs, efectivament, aquestes coses formen part de la nostra adolescència premianenca i reconforta llegir un escrit com el que digna el REI DEL GLAM, tot i que és bo de dir que més enllà dels que reivindiques, el món del rock va proveir-nos de moviments i artistes que encara perduren , del punk, al garatge, passant per la new wave, i l'after punk i el que va anar fent forat en els anys 80 i 90 quan la trasfiguració de les formes i els continguts via mercantil van canviar la substància del que teniem davant. Des d'aleshores, el gat per llebre, és el terreny comú de les arts populars o elitistes.
Salutacions al REI DEL GLAM.
santos: bon comentari sobre un suposat infiltrat de Nashville al Primavera...
si me se lo de los de manchester que me voy al primavera sound en un santiamén.
mejunge bueno el del glam rock este.
te olvidas de bob dylan que se unto de polvos talco en la jeta cuando se lió la manta en la gira del Desire.
Bueno que bueno el Glitter recordado como cartón piedra en este mano a mano zombie que estais troquelando a pares.
jo vaig estar veient un partit de handbol entre el granollers i el barça i a la mitja part van possar el Rock and Roll de Gary Glitter i crec que deuria ser per l'any 1975 més o menos al vuelo
caram amigues i amics, quines memòries que tenim, no? Ja fem com els iaios... explicant batalletes, però quines batalletes, eh? " ¡¡¡¡ Qué nos quiten lo bailao !!!!! "
ui xati no et pensis que la que porto jo encara ésm més dura. Jo estic prendat de Joan Baez i de la Debby Harry de Blondie i no sé com es menja aquesta sopa.
del primavera sund no puc dir massa cosa i només el conec de la tele i del diari. My last concert va ser koko veneno a la festa major de PREmià i el van acabar per molesties que diuen insondables.
Joan Baez + Deborah Harry, francament pot ser un duet extrasensorial i paranormal. Un bon atreviment, sí senyor.
escoltant My Bloody Valentine, amb el volum mesurat a casa meva...sona "i only said" el tall que obria el concert/bazooka del Primavera...havent dinat respon a la perfecció (collita 1991).
vinil, naturalment.
s'ha de portar cuirassa per escoltar My Bloody Valentine després d'un apat?
cuirassa, faixa i "armadura" !
però el més insólit és que els organitzadors del "evento" proporcionaven taps per les orelles al públic.
fui al Primavera por segunda vez y me daba pereza pero me tuve que hacer una pregunta:
¿ Neil Younf está vivo?
Así pues me fuí de sabadete a ver al canadiense
sensación:
miles de miles de gentes.
sonido lata.
pero muy bueno (así lo deducí por el repertorio y los ecos que me llegaban)
¿ vivo Young ?
Creo que si.
Lejano pero vivo.
Luego lo vi por el telenoticies.
Era él.
Conclusión:
Compartí unos cientos de metros cuadrados con ÉL.
Con Neil.
Algo es algo.
Pero sonaba como la lata de estrella que no pude tomar.
Actuó don NEIL YOUNg.
Suerte tuve.
posdata:
Jakes Tati: veo que te diste un garbeo por la sesiòn del viernes...
Si vas a celebrar el Barça vigila... l'actuació del mossos sempre és més que correcta, com sempre. Guays que te cagas, perquè el lider és total.
Salut
Jordi
ja ho pots ben dir Jordi.
Si celebrar el tema Barça té els seus riscos davant els saura boys, imagina que pot representar una celebració anarquista, anticapitalista o d'amics "fumetas" del poble jamaicà!
Saura plega, ja!
Hauria estat el mateix el concert de my bloody valentine amb uns quants decibels menys? Hauria estat millor, pitjor, diferent? A mi personalment i degudament protegit, em va agradar l'experiència ultrasònica i, amb els ulls tancats, vaig escorcollar la muralla de soroll a caça de noves sensacions.
Tema a part la valoració global d'un festival cada cop mes instal.lat en l'autocomplaença que dóna batre records d'asistencia any rera any. Em sembla una mica innocent que a aquestes alçades encara algú es sorprengui de no trobar una mena de woodstock al recinte del fórum. El primavera sound es un festival a l’alçada dels temps que corren, organitzat i gestionat amb criteris empresarials, un més dels “pecats” consumistes en que no podem evitar caure certs anticapitalistes.
Pel que fa a l’actuació dels mossos la nit de l’eufòria gladiadora res a dir, “mas de lo mismo”, encara que aquest cop els hi ha tocat el rebre a honrats ciutadans que només expressaven la seva profunda alegria. Ara ja saben el que els hi espera el dia que vulguin expressar el seu profund descontent i, a més, no siguin considerats honrats ciutadans.
d'acord amb les tres consideracions "anònimes" (i facilment identificables en la procedència).
a) jo només al·lego raons fisiques per no haver acabat l'epifania dels Valentine. Re-Escoltats en disc (de vinil!) he de convenir amb tú que la sobredosi hauria estat memorable.
b) d'acord, mai més hi hauran Woodstocks (tot i que a la seva manera ja eren els embrions del delirium actual). Obviament els que intentem ser anticapitalistes hem de bregar amb totes les contradiccions del món en que vivim, sinó ho fessim estariem dins d'una capsula individualitzada (que en el fons és l'essència del sistema en relació a la gent: encapsular-nos i disgregar la comunicació i les possibles conspiracions de tota mena).
c) mossos? espera el dia que reparteixin llenya massiva a les manis d'aturats, d'exclosos i de pàries. Serà el crepuscle dels saures de torn... doncs aquesta crisi és la crisi de la crisi i de la crisi.
[url=http://vonmertoes.net/][img]http://bariossetos.net/img-add/euro2.jpg[/img][/url]
[b]buy igo software, [url=http://bariossetos.net/]teacher discount on software[/url]
[url=http://bariossetos.net/][/url] software resellers wanted buy dreamweaver cs3 for
Mac WinZip 12 Pro [url=http://hopresovees.net/]sales softwares[/url] nero 9 disappear
[url=http://bariossetos.net/]discount software store[/url] free autocad drawing downloads
[url=http://bariossetos.net/]Retail Price[/url] cheap academic software
adobe acrobat 9 sn torrent [url=http://vonmertoes.net/]soft sales software[/b]
[url=http://hopresovees.net/][img]http://hopresovees.net/img-add/euro2.jpg[/img][/url]
[b]best windows vista theme for s60 v3, [url=http://vonmertoes.net/]student discount microsoft office[/url]
[url=http://vonmertoes.net/][/url] microsoft office 2003 key adobe software sale
software price comparison [url=http://hopresovees.net/]purchase gps software[/url] office 2003 crack
[url=http://bariossetos.net/]free macromedia flash player software[/url] downloadable software applications
[url=http://bariossetos.net/]is selling software[/url] microsoft office 2007 enterprise
microsoft office software [url=http://hopresovees.net/]price list for software[/b]
Publica un comentari a l'entrada