Olivier Besancenot, el carter anticapitalista. Antonio Vega, una mort anunciada

Sovint des d'aquest blog es divulga la cultura ninotàire del còmic. Crumb, Bagge, Azagra, Clowes... ara recuperem el Brieva. Ens va donar un cop de mà signant el manifest a favor de la candidatura anticapitalista europea i de tant en tant el posem en el Tati-Blog. L'apoteosi de la falsa llibertat i de la felicitat mediàtica -totalment banalitzada- constitueix un dels trets que apuntalen la dictadura intocable del capital que és allò que configura i desconfigura les nostres vides i el planeta. La vinyeta ens mostra el deliri del sistema en estat pur. Una petita mostra de l'univers Brieva.



Avui surt al diari la notícia de la mort d'Antonio Vega. Era la crònica d'una mort anunciada. Ja fa més de vint i cinc anys l'Antonio Vega liderava una banda de pop inoblidable, Nacha Pop. El vull recordar amb la lletra d'una cançó d'aquells anys que m'agradava i la posava en el vell ràdiocasette del cotxe -i que encara m'agrada molt!-: Luz de cruce. Aquell era el meu tema preferit dels Nacha Pop. Més que l'arxifamosa Chica de Ayer -que era el seu himne i un temazo de power pop memorable- Diu així:

Cuando la noche cae
Enciendo las de cruce y vuelvo
a verte una vez más
una de tantas veces
pocos kilómetros y
Tras las luces de colores una
cara más
Luego tú detrás
En cualquier parte estás
Eres la pata de una mesa, eres
la sal del mar
Y no te han de encontrar
Te escondes sin parar
Eres experta con la liebre en regatear
Aunque a mi lado estás
Todo crece, perpendicular al
Todo crece, horizonte final
Sólo cuando estoy
Dormido y soñando atravieso
esa puerta
Que deje estallar un vendaval
La sensación de gravitación
La fiereza de una cara
En un sueño dentro de otro sueño
En cualquier parte estás
Eres la llave de una puerta y de
otras muchas más
Y no te han de encontrar
Sólo cuando estoy
Dormido y soñando
Con la llave en las manos
Me da miedo salir y no poder entrar
La sensación de gravitación
La fiereza de una cara
En un sueño dentro de otro sueño
Cuando la noche cae
Enciendo las de cruce y vuelvo
a verte una vez más
Una de tantas veces
Cuando la noche cae
Enciendo las de cruce y grabo en el
asfalto gris
Como una cinta más.

Olivier Besancenot treballa de carter en un districte de Paris. Olivier Besancenot és un dels tres mil militants de la Lliga Comunista Revolucionària que al costat de vuit mil més estan donant vida al Nouveau Parti Anticapitaliste a l'estat francès. Besancenot és portaveu d'un projecte que té arrels històriques i projecte futur. Una esquerra que no vol governar aquell sistema que no ha creat ni tampoc defensar-lo o reformar-lo. Uns volen reformar el capitalisme. Altres el volem combatre. La reforma capitalista és el camí encetat per les majories de dretes i d'esquerres que volen gestionar el possible. A l'esquerra del possible i des de baix, la gent com Besancenot planteja una dimensió militant i social de l'acció política en uns temps en que la política esdevé postpolítica, parapolítica i auca espectacular. Les alternatives dins d'aquest sistema foll porten a "més del mateix". Besancenot parla d'una esquerra militant, organitzada, resistent i arrelada en les lluites. Una esquerra oberta amb la seva pròpia lògica i sentit històric. Besancenot té referents a casa nostra. Mica en mica, des de baix, es plantegen propostes de resistencia, de coordinació i de combat. Feina gens fàcil. Olivier Besancenot va omplir el casinet d'Hostafrancs en un acte militant i exultant, amb les lluites per davant i amb els seus protagonistes al costat. Amb Besancenot, va intervenir l'Esther Vivas, referent de Revolta Global i d'infinitat de lluites socials. Volem fer forat i superar els limits que ens imposa un sistema informatiu advers i limitat.

L'Esther ens visita a Premià aquest dimarts 12 a les 8 al centre cívic. Parlarà de lluites, de resistències i del nostre combat. No caldria adjectivar l'esquerra amb la denominació d'anticapitalista, però vistes les derives generalitzades de l'esquerra es requereix ser clar en els enunciats i, sobretot, en les pràctiques.