17 de maig 2007

TINTIN, PATTI SMITH, GENERACIÓ EMERGENT ROJA I VERDA, CICLISME DE COALICIÓ




TINTIN A RÀDIO PREMIÀ
El proper Sound System estarà dedicat a Hergé, el pare de Tintin. La relació de països imaginaris i reals de les aventures del reporter del tupé, ens serveixen de topografia sonora per visitar músiques de tots els continents. Escoltareu la relació derivada de Bjork, John Martyn o Nick Cave amb el món colossal de Tintin, Milú, Haddock i companyia.
Ja sabeu: el dimarts a les 21 hores a ràdio Premià de Mar (95.2) dins del nostre programa Sound System. Consulteu: http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com
Més música: Recomanació especial per disfrutar el darrer disc de Patti Smith ("Twelve"). La dama novaiorquesa ens dispara dotze versions de clàssics dels Beatles, Stones, Hendrix, Tears of Fears, Nirvana i Neil Young, entre d'altres.
I dos apunts municipals:
SEGUEIX LA CAMPANYA MUNICIPALS 07
El dissabte 19 de maig a les 21.30, els Joves de la Coali (que són molts!), fan un acte de suport al Quim Caimel. Ens explicaran les seves propostes i punxaran músiques del tot lligades a la filosofia intempestiva d'aquest blog (djMiquel, un punxador que manté viu el llegat dels pioners locals). Parlaran la Judit Cisa, l'Albert Fernández i en Jonatan Sánchez. La generació emergent de l'esquerra premianenca!
El diumenge 20 de maig farem la bicicletada (segona edició) de la Coali. Des de les 11.30 hores (plaça de l'Ajuntament) fins a les 13 hores (places de l'Endalet i de Mercè Rodoreda). En acabar,en Quim deixarà anar el seu missatge. El nostre missatge.
PODEU CONSULTAR ELS SEGÜENTS BLOGS:
http://www.premiademarx.blogspot.com (El blog del marxisme local)
http://www.lartdelabicicleta.blogspot.com (el blog de les bicicletes disperses)
(*) La fotografia de la ciclista és un regal visual del blog d'en Martí Rosselló. És una meravella gràfica del món d'ahir (del món que realment va existir) i mostra una jove ciclista a la carretera NII a meitats del segle passat (o menys), just quan el mar, la platja, la via del tren i la mateixa carretera marcaven un territori amable i, al mateix temps, incert.






16 comentaris:

Anònim ha dit...

me gusta Tintín pese a parecer un poco justito, dehecho mi personaje es Haddock.
me gusta patti smith, pos supuesto.
me interesa iniciativa.
vaya pues con este blog con el que me he tropezado y que podría firmar de cabo a rabo.
un saludo afectuoso.

Jorge de Viladecans

Anònim ha dit...

No sé si em faràs cas però el monogràfic sobre en Tintin de La Vanguardia és sensacional. A més, diria que no es fiquen amb ICV en cap moment (almenys fins on on he llegit).

Com a anglòfil que estàs fet, suposo que estàs al corrent de la relació entre Sir Paul McCartney i l'hereua de Guinness...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Benvolguda Toni,

en r-77 ja em reserva l'especial de La Vanguardia (aquest diari és absolutament polièdric: inclou el millor suplement cultural possible, fa dossiers excel·lents, practica l'apologia del "normativisme" -d'allò que posa nerviós al doctor Rosselló- i etc...).

El cas del "Sir Macca" no em sona, encara, pensa que porto dues setmanes fora del meu país (ja, ja). Ambtot, l'ex-geni, ara pasturador de notícies i exhibidor de liftings agosarats, em preocupa...penso que Sir Macca està en condicions de ser el doble del Beatle Paul McCartney que s'exposa al museu de cera de Madamme Trussard...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

salutacions al Jorge de Viladecans, tanta empatia reconforta.

Anònim ha dit...

una foto molt maca

Anònim ha dit...

Si, una bonita foto que invita a reflexionar sobre la problematica actual de esta parte del pueblo. Me gustaria saber que opina la coali respecto los trasvases periodicos de arena y que propuestas presentan en esta materia.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

company anònim:heus aquí l'article que vaig escriure en aquest blog i que va publicar EL PUNT l'hivern de l'any passat. La preocupació per el tema que proposes vé de lluny i no admet ni reduccionismes tàctics ni declaracions declaratives estètiques.

"Els eufemismes juguen males passades. Ja fa massa temps que es parla de regeneració de la platja sense avaluar-ne l'abast conceptual del tema i les interrelacions que aquesta activitat genera. L'anomenada regeneració de la platja és un fenomen que cal atendre i entendre, més enllà de sentimentalismes "la mar" de premianencs, esteticismes de postal o apologies de modernització i innovació tecnològica.

Curt i ras: La façana litoral ès un bunyol descomunal que es reinventa a la mesura justa de les necessitats imperioses del model territorial (que no és model, ni referent, sinó realitat desfermada i infinita dins de la projecció delirant del capital fet espai). El model territorial no és de generació espontània. El model és el resultat de la concurrència d'actors obstinats en
el benefici d'una causa comuna: l'acumulació de capital via perpetuació del poder econòmic, via mercantilització del territori.

Toca parlar del bunyol. Aquests dies nadalencs assistim a l'espectacle de la regeneració del litoral. El vaixell escup milers de tones de sorra des de mar endins i les agrega a les sorres costaneres. L'impacte ecològic és de manual: alteració salvatge d'ecosistemes, destrucció de la fauna marina (les confradries de pescadors de la zona s'han reunit amb el ninisteri estatal competent per alertar al respecte). L'impacte econòmic és, també, una altra consideració de manual: Diner públic destinat a regenerar allò que les mans privades han causat amb el model abans referit. El peix és menja la cua. El cercle virtuós del negoci és infinit i no cessa en la seva reinvenció.

Memòria eco-històrica. Premià de Mar, finals dels anys 60. Qui ho recordi ja sap de que parlo. Roques d'en Pons. Paratge natural. Paisatge magnífic d'un litoral desconegut, just davant de la deixalleria de somnis que anomenem Port Esportiu. Si podem localitzar una data clau en el procés de devastació del nostre litoral, aquesta és la del dia en que un camió descarregava les roques de pedrera damunt l'espai natural ocupat per les Roques d'en Pons. Assistiem al naixement del deliri.

Vull testimoniar la sensació de presa de pel, que entre uns quans veïns, estem experimentant aquests dies amb l'espectacle de la suposada regenació del litoral, amb els seus costos ecològics, econòmics i culturals (el cost cultural del tema és la trivialització del fenomen, la metamorfosi virtual del paisatge en el sentit mes literal del terme, l'enorme impostura d'una natura virtual).

Cal desenmascarar aquest frau. Els moviments de la societat-mercat cerquen el consens ciutadà amb mesures grotesques que amaguen la profunda hipocresia d'aquells que -amb nom o sense nom, individus o empreses- pugnen per acumular capital a tota vela (creant territoris-fantasma, parcs de deliri consumista i utopies burgeses insubstancials en forma de miratges il·lusoris).

El testimoni critic mereix una xarxa d'opinió i controvèrsia: Partits polítics (començant per el meu, ICV, massa temps a remolc o a l'expectativa del "no hi ha res a fer"), plataformes (mai tindré prou paraules de reconeixement a CODESEMA, la consciència crítica del desastre, sempre anticipant des del coneixement real el futur que ja és present), entitats (de les quals una que, especialment, ha de dir la seva: els amics de Bellamar, divulgadors de la cultura marinera, la memòria històrica del nostre litoral, la seva gent i els seus costums) i les institucions, tant de bo, amb l'Ajuntament de la molt marinera vila de Premià de Mar al capdavant."

Àngel Pagès, regidor d'ICV-EA-EPM a l'Ajuntament de Premià de Mar

Anònim ha dit...

Esteban i Buch no volen parlar de convivència i paralitzen el debat de candidats convocat per la COORDINADORA PER LA CONVIVÈNCIA. Hi ha temes que fan nosa. Parlar de la complexitat d'una societat premianenca en construcció equival a no dir mitjes tintes. En termes electorals, qui vol guanyar ha de fer veure que té un discurs universal a la justa mesura de tots els opinants, per racistes i per antiracistes, tanseval. Els partits grans no volen perdre plumes en el vol rasant del fenomen migratori, per això rebutgen el debat. Senzillament calculat.

Anònim ha dit...

Veritablement hi han temes que fan nosa, a tots els partits. A mi els temes que els hi fan nosa a socialistes i convergents no em preocupen però, com a votant i simpatitzant de la coali, si ho fan, i molt, els temes que fan nosa a ICV.
Res a dir respecte l'actuació dels mossos a la manifestació de l'assamblea okupa aquest dissabte a barcelona? Els unionistas de l'ordre d'orange es manifesten pels barris catolics de belfast amb mes tranquilitat i menys intimidació policial.
El senyor saura i la direcció d'ICV estan destrossant les escasses possibilitats d'establir un pont entre la classe política i els moviments socials i això, per desgracia, es pagarà molt car.

Molt encertat l'article Àngel.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

segueixo pensant que icv.euia si volen governar han d'assumir qualsevol "cartera" sense por.

dit això, penso que una força com la nostra, d'escasa presència al govern, hauria d'aprofitar les seves dues conselleries per fer altres coses, per exemple: politica social.

interior? els mossos (com totes les policies) són un aparell dificilment reformable. ICV-EUIA o qui sigui, no canviaran massa les coses. Crec que Saura hauria de deixar de ser conseller d'interior. No per defugir responsabilitats, senzillament perquè un president de partit MAI potser el responsable de l'ordre públic.

Més coses: així com la gestió d'interior (tema MOSSOS) és penosa (com sempre ha estat mani qui mani),crec que el moviment okupa està subdividit entre propositius i sobrevinguts, entre lluitadors i individus fora del moviment. Hi ha de tot.

OPINIONES: Sovint penso que la COALI necessita articular un corrent critic i constructiu, que enriqueixi el debat i ajudi a aclarir pràctiques irregulars. M'agradaria que gent perifèrica i propera a la COALI, com ara tú mateix, expresses això en un context organitzatiu, jo en seria un defensor més d'aquesta necessitat de mantenir critica, autocritica, carrer i govern.
Anims "opiniones"! la coali ésàmplia i necessita articular veus critiques i propositives.

Anònim ha dit...

crec que montilla i carod estan contents d¡haver regalat la verinosa conselleria d'interior a ICV-EUiA. Crec que el nivell d'hipocresia dins del tripartit és enorme. Cap mena de corresponsabilitat quan el SAURA la caga, els socis miren al cel i riuen per dins.
En Saura no pot ser conseller d'interior, és una mort sense respiració assistida. Autoofegament assegurat.
Voto i votaré ICV.EUiA i a Premià al QUIM i a l'ÀNGEL.
Saura, si us plau, abandonem aquest real enverinat de l'interior.
visca ICV!

Anònim ha dit...

jo votaré a la coali per segona vegada "perquè vull"

Anònim ha dit...

diumenge voto coali voto caimel.
dilluns ho celebro.
dimarts em reuneixo i segueixo lliurament amb els companys amb llibertat de critica i content d'estar amb ells.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

a mi em passa més o menys el mateix que a la candidata,salut!

Anònim ha dit...

molt interessant el blog a l'alçada de les temàtiques més curioses i que,pelmeu gust,m'interessen també com ara la música, iniciativa o la sana imaginació. el títol és una cançó del bob dylan i ja mereix un 10.

Anònim ha dit...

patti smith al poder i quim caimel a l'alcaldia !