
La darrera proposta apareix en el comentari número 101. Les portades. L'art de l'àlbum. L'efecte sensorial del fetitx de la mercaderia, teoritzat per Karl Marx, desenvolupat per Walter Benjamin i metabolitzat per la clientela. El fetitx despren una àura. L'efecte de l'àura està també lligat a la coberta (amb portada) que embolica la mercaderia i sovint esdevé una part de l'obra de l'artista sonor i fins i tot pot "superar" i desbordar el que capta l'oïda. A vegades, l'embolcall té més vida que la del propi artefacte sonor.
El disc és un format inestable. On comença? On acaba? La portada, les arts gràfiques a debat. Per exemple, Abraxas de Santana...
La controvèrsia està servida: On resideix la "forma-àura" de l'era digital? Els arxius sense matèria tàctil, quina àura desprenen? El fetitx, confinat a les ones sonores, ens planteja un dilema.
¿Quién no conoce la portada del disco Abraxas de Santana? El autor de esa pintura titulada La Anunciación, donde aparece una virgen negra y desnuda, es Mati Klarwein, que se definía a sí mismo como “el artista desconocido más famoso”.
Mati Klarwein nació en Hamburgo (Alemania) en 1932. Su padre fue un arquitecto del movimiento Bauhaus y su madre una cantante de ópera. Su familia era de origen judío y emigró a Palestina cuando él tenía dos años de edad huyendo de la Alemania nazi. Mati creció en Palestina, pero en 1948, cuando el territorio se convirtió en israelí, su familia se trasladó a París. Allí, Mati estudió con Fernand Leger y asistió a la Escuela de Bellas Artes. Entabló amistad con Ernst Fuchs, Boris Vian y Salvador Dalí. De este último decía: ”Fue mi padre espiritual y algunos incluso pensaban que yo era su hijo ilegítimo”.
Accidents geogràfics 2. Vista parcial de la Serralada Vinílica.
Una fotografia que ens mostra la transició del disc de pedra al disc de vinil. La protagonista d'aquesta instantània celebra amb un somriure la descoberta!
Perdut en el laberint? Nova mostra dels accidents geogràfics del planeta de vinil. El senyor de la fotografia no està perdut, senzillament es disposa a triar el menu del dia en un acte rutinari a l'interior d'aquesta meravellosa cova on resideix feliçment acompanyat de les prestatgeries.
La més estricta intimitat davant del vinil. 
Aquest llibre ja corre per Premià. Lou Roig i un servidor l'hem llegit. El balanç de la seva lectura és que respon a un cert voluntarisme -admirable, tot sigui dit- de l'autor que, malgrat oferir una visió parcial del "factor Zeleste", almenys posa negre sobre blanc allò que va causar l'efecte Laietà i la catarsi d'una escena barcelonina que s'estava covant. Tots aquells temps apareixen en moltes intervencions dels comentaristes d'aquest bloc. Testimoniar l'impacte del Zeleste -fora de les coordenades dels artistes i gent més directament implicada en aquell fenòmen- pot representar una bona aportació a les múltiples lectures que mereix el que vam viure uns quans afortunats i, també, a l'efecte multiplicador que va provocar a "comarques".
Val a dir que a Premià de Mar, el grup o comissió de música de Taula Rodona va exercir de "quasi-sucursal" del local del carrer "Plateria". La conexió Zeleste-Premià de Mar passava l'any 1974 per aquell reducte integrat per Toti Munuera, Àngel Pagès, Joan Carles Surós i Joan Bruguera. El nucli inicial, collida del 74, mantenia contactes i intercanvis amb Victor Jou i Rafael Moll de Zeleste i així anavem derivant actuacions Zelestials a la nostra vila i via Patronat... Mirasol, Dharma, Jordi Sabatés, Sisa...
Fixeu-vos en aquest accident geogràfic. És el perfil d'una cadena muntanyosa de vinil que s'esten per les prestatgeries d'algunes habitacions destinades a acollir la més gran de les belles arts. Amb aquest post, segueix la pista desorbitada de la memòria sonora... Els darrers articles d'aquest blog reincideixen en el tema i lliguen perfectament el carrers amb la música, els bars amb els còmics, els concerts amb l'anecdotari més personal.
LouRoig reclama un post sobre concerts. Recordar concerts. Aprofitem les conexions d'aquests dies per presentar aquesta fotografia que teniu davant vostre. Les intervencions d'un col·laborador de nom "Fogerty" van obrir l'espai del carrer Unió i del bar Deportivo. "Fogerty" és un recopilador excel·lent. L'atzar va propiciar un encontre amb "Fogerty" en forma de conversa intensa sobre el material d'aquests dies. El cas de la banda Creedence Clearwater Revival va ser clau en un apassionat intercanvi d'opinions. Enllaço la petició d'en Lou Roig sobre la memòria dels concerts per comentar aquesta foto. Correspon a la carpeta del Pendulum de CCR. John Fogerty saluda a les masses. Fogerty en camisa de quadres i amb la Rickenbaker penjant, adreçant-se a un poliesportiu entusiasmat. Teenagers, hippies, rockers, una meravella. Aquesta foto sempre ha estat la meva preferida en matèria de concerts. Un gran disc. Una imatge de concert impossible.
Parlem, doncs, d'aquells concerts?
Un altre accident geogràfic: Vista panoràmica de l'oceà Vinílic. Una de les meravelles de la creació. Panoràmica parcial d'un dels més importants invents del segle XX. Color, sonoritat, intercanvi, culte, col·lecció, tot! Una sobredosi de cultura descomunal que ens persegueix des que vam arribar al món.
El somni del vinil i les botigues resistents. Foto actual de Sounds of the Universe, la seu de la Soul Jazz Records al Soho londinenc. La mossa de la foto és molt divertida. Una venedora de discos que punxa i reparteix somriures a la clientela. El món d'ahir encara és viu. Les estades a Londres del trio Remeining (JTria, R77 i un servidor) sempre tenen una estació obligada en aquest establiment intempestiu i lluminós.
I ara, posat's a parlar de botigues de discos, un altre comentarista del post anterior mencionava el "factor Andorra". Ha arribat l'hora de deixar constància de les aventures discogràfiques andorranes. Les adquisicions més preuades. Aquelles botigues que proporcionaven allò que no arribava a Barcelona. Transbord, Melody, Swing... discos censurats, edicions escandinaves o franceses.
Un altre tema obert:
El "factor Andorra".
Som-hi!