HORES DECISIVES, ENTESA DE DOS, GOVERN DE TRES

Apostar de bell antuvi per un govern d'esquerres (quan no ho proclama ningú més) i reeixir-ne al primer intent, té els seus avantatges i els seus inconvenients. Mireu el Joan Saura, assegut damunt d'una pilota i escrutant l'horitzó d'una força política (ICV-EUiA) ascendent i decisiva i, al mateix temps, menystinguda i desenfocada.
La trona buida de l'altra fotografia és com la vicepresidència segona del govern, del tot merescuda, i del tot manllevada (a Palau, la vida és així. Al més sorollós li dónen premi i al que toca amb sordina li ensenyen tarjeta roja). Comença, l'era de l'Entesa(?), l'era del que haurà de ser el Govern d'Esquerres(!)
I ara, una reflexió de l'equilibrista marxista-lacanià Slavoj Zizek, sobre la proximitat del poder i les passions humanes:
"En un vínculo social, los afectos (el odio colectivo, el amor a un lider, el pánico y otras pasiones) también engañan, excepto la angustia que aparece cuando experimentamos el hecho de que el trono está vacío; entonces ¿Es el entusiasmo el opuesto a la angustia? ¿O se trata simplemente de que en la relación entre la angustia y el entusiasmo, en el entusiasmo el objecto se mantiene a una distancia adecuada, mientras que la angustia aparece cuando está demasiado cerca".
S.Zizek. Visión de paralaje. 2006

ESTANISLAU VERDET: LLEF! NORD ENLLÀ DE LLEFIÀ

Un cop confirmat per el mateix artista i per la seva manager maresmenca, podem confirmar un gran "event" musical: L'efecte Estanislau Verdet s'acosta a la vila de Premià de Mar. L'honoris causa del lletgisme la clavarà en directe al programa de ràdio Premià Sound System...totes les agendes necessiten aquesta informació. Internet facilitarà la seva audició a escala planetària i el blog de l'equip Stereo2 en farà puntual i ampliada informació sobre la personalitat de l'artista. Així doncs:

Llef!

http://stereo2soundsystem.blogspot.com

Música més enllà del govern

Després de llegir aquest text, no us oblideu de clicar aquesta adreça:
http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com

Aquest cap de setmana tenim la 5a Fira Internacional del Disc i sembla que es respira un boom vinílic per sotaterra. Ja pot canviar el món tecnològic. Els de pedra picada punxem discos de vinil (i ho fem sense desafiar els avenços de cada dia).
Ahir escoltava a casa uns vinils de Gang of 4, de Talking Heads i de China Crisis. Fins i tot aquests tres casos, arquetípics de l'after punk dels darrers 70's i primers 80's, sonaven a memorabilia. L'audició vinílica anava precedida d'una potent sessió d'una banda totalment reivindicable dels anys 70 i 80: A Certain Ratio!
Les meves sessions musicals són rituals i ceremonials. Es selecciona la prestatgeria. Trio l'estil. Estiro amb dos dits el disc escollit. Manllevo la bossa. S'escolta la remor del plàstic interior. Miro fixament l'etiqueta central del vinil, els surcs, les taques, la pols. Premo la botonera del plat. Fixo l'agulla. Instants enigmàtics. Sona la fregidora. Sona la música. In to the Groove!
Gang of 4: Grup de pop industrial britànic. Música militant. Lletres incendiàries. Maneres punk. Més tard, el doble vinil dels Talking Heads en directe amb sessions de la primera i de la segona etapa de la banda de David Byrne. Art Pop! Acabo amb China Crisis. Els recordo a Studio 54 de teloneros dels Simple Minds. Crec que va ser l'any 1983! Quin pop més invencible: Working with Fire and Steel!
Sovint penso en les bandes sonores imaginàries que permet aquest objecte perfecte i universal. Tot i el plastic negre, m'he acostumat als cd's. També. Això sí, em deixa indiferent, -de moment-, tot això dels iPots, arxius i altres andròmines. Existeixen i s'expandeixen. No ho puc negar. Ho celebro. Celebro que es pugui accedir massivament a la música i ja està. Avui, però, em toca fer el meu homenatge, com cada dia, al producte rodó, perforat, surcat, etiquetat i misteriós. Cada moviment del ritual pressuposa un nou enigma.
Ben aviat visitaré Anglaterra i, com faig sovint quan hi vaig, em deixaré el cor als carrers de Brighton. La seu de tantes històries de pop, de rock, de mods, de rockers, de romantics, de rebels fracassats.
Working with Fire and Steel!

Una acotació política final: als USA recula Bush, a Nicaragua guanya el neoSandinisme i a Oaxaca les classes populars planten cara als poderosos. I a casa nostra governarà el centre-esquerra, no ens enganyem, "el centre-esquerra" (que vol dir centre+esquerra, socialdemocratitzats i, malgrat tot, necessaris)

HABEMUS TRIPARTIT SENSE TRIUMVIRAT?

Ostres! Habemus tripartit. Comencem la setmana amb bon peu. Cal que aquest segon tripartit reflexi la nova correlació de forces interna. President Montilla i vicepresidents primer i segon Carod i Saura. Em sembla molt bé que s'hagi començat per pactar un protocol de relacions. Ara toca allò de consensuar un programa amb importants arestes de model territorial i de desenvolupament. Toca, també, oferir un govern tripartit i un triumvirat dirigent a la justa mesura del que aporta la crescuda ecosocialista. No és bo que es presenti com un acord entre les direccions del PSC i d'ERC. És cosa de tres. ICV-EUiA ha pujat i ho ha fet defensant aquest govern en temps de crisi, en temps de campanya i en temps de negociació (i en temps de futur!). Avui, a la gent de l'esquerra verda i roja, ens escau allò de la moderada satisfacció. Si tot evoluciona "tripartidàriament" bé, potser demà ja parlarem de satisfacció, compromís i altres adjectius. Habemus tripartit...i com a la vella Roma: Que hi hagi TRI-umvirat!

DEBAT OBERT AL BLOG DE JACQUES TATI

TELEX DE DARRERA HORA (MOLT BREU)
Ja tenim els números.
Majoria d'esquerres.
Divagació dels de sempre.
Pressing dels poderosos per la sociovergència.
Hi haurà show "ciutadà" assegurat, via transversalment espanyolista.
En Mas pot ser president.
En Montilla també.
ICV-EUiA ha crescut en vots, percentatges i escons.
Som-hi nois i nòies!

COMENTARI A PEU DE FOTOGRAFIA:

Els sis papanoëls del brindis, com podeu suposar, són els sis caps de llista. El sisé "papanoël" és el candidat superdemocràtic i supercosmopolita del partit dels "Ciudadanos". Com podeu observar, aquest nou element va ben abrigat després d'una temporada a l'intempèrie. Només que fem una petita aproximació al "Matrix" universalista dels Ciudadanos, és fàcil identificar un "real" espanyolista. La millor manera de reduïr la preeminència del fet identitari en la vida col·lectiva, passa per visibilitzar les mil dimensions del fet social. I això no vol dir "deixar de ser res". No pas, com fan els Ciudadanos, accentuant encara més el Matrix de l'universalisme declaratori (que escamoteja un espanyolisme etern i, també, "universal"). Mireu, jo soc una mica clàssic, i crec que les dretes (com les esquerres) encara existeixen (per no parlar de les sempre "universals", diferències de classe).

PREMIÀ DE MAR, ELECTORALMENT PARLANT:

Visiteu el blog de la Coali... força verda i roja! Cliqueu ara i aquí:

http://www.coaliciopremia.blogspot.com

i si voleu rebre la salutació del mestre Karl Marx, premeu aquesta:

http://www.premiademarx.blogspot.com

Dedicat a "El Guti".