Els electors catalans teniem dues opcions majoritàries i una tercera en discordia. O votavem en Cuní o votavem en Bassas. El tercer candidat era en Basté. Dos mites de la telenarració i un aprenent de mite. El mite Cuní és més important que la notícia. El mite Bassas és la veu de California i l'aprenent de mite, Basté, pugna per fer forat amb el seu periodisme ex-esportiu de perfil baix i populista. Tots ells parlen (amb un coneixement de causa infinit) d'aquest sorteig multicolor que s'ha celebrat al cor de l'imperi. El que compta, vist des de casa, és la capacitat d'omnipresència dels nostres sacerdots mediàtics. No sé qui ha guanyat la rifa de l'imperi. Bruce Springsteen,Cuní, Bassas, Basté? I què en sabem del parell de rojes-verdes McKinney/Clemente (veure post anterior).
M'he despertat amb la notícia de que tots els telepredicadors i radiopredicadors catalans i mundials han estat rivalitzant entre ells per mostrar qui en sap més, -més i més- sobre el president in-pectore Obama. Fabulós espectacle, el que ha presentat la tele pública catalana muntant unitats i estudis a tots els punts cardinals del cor de l'imperi. Signe de significativa normalitat mediàtica. No podien amagar la rialla de felicitat, el rostre humà de la fredor periodística. I els experts? Quina fila! Aquest matí en JB Culla semblava nascut a Arkansas. Bé, tots semblen haver viscut tota la vida als Estats Units!
Aquest blog recomana altres veus. Les de gent inconformista i lluitadora de nordamèrica, com les de Mike Davis, Noam Chomsky, Naomi Klein, Ralph Nader o del professor David Harvey a cavall de Londres i Baltimore. Mireu els seus webs i referpencies a la xarxa. Són veus que transiten per l'altra cara del "cor" de l'imperi. Un contrapunt necessari al pensament (?) papanatistic i parainformatiu d'aquesta confederació hispanocatalana de tertul·lians i de robots unidireccionals amb microfon.
I ara, conyes a banda, Barak Obama és en sí mateix un esdeveniment històric. Seguint una lògica bipartidista, significa un canvi de registre en relació als anys Bush. La substància, els fonaments del canvi que es presenta, ja és un altre tema. Interna i externament, el nou curs mostrarà, doncs, les coincidències i diferències de tot plegat amb el passat recent. Ja ens ho explicaran els que en saben. Tenim uns tertul·lians que ho saben tot i força. Fins i tot ens explicaran el més insondable dels afers imperials.
El nostre candidat ja té blog, es diu Alan Smithee, i viu a l'adreça següent:
http://www.amicsalansmithee.blogspot.com
Un projecte incert, intempestiu i universalment premianenc.
Foto: Robert Frank, The Americans.
Logo: Ramonet 77.
