Sant Jordi. Avui el Submarí Seaview tria un poema -potser el que més m'agrada llegir i rellegir- del Josep Ma de Sagarra. Les claus de molts articles, pensaments i derivacions d'aquest bloc estan condensades en aquesta meravellosa Cançó de Suburbi (i si pot ser amb la veu i la guitarra de Toti Soler). Tota una declaració de principis que a nosaltres, drapaires del segle XXI -com ens agrada dir en aquest bloc-, ens permet seguir conspirant. I és que, com diuen els savis clandestins, "conspirar és respirar plegats!".
El primer Sant Jordi sense en Martí.
Una abraçada i el record sempre en aquest indret de la blogoesfera que compartiem cada dia.
- CANÇÓ DE SUBURBI
- M'estimo l'horta escanyolida
- que de la fàbrica es ressent,
- i em plau voltar la meva vida
- d'aquest paisatge indiferent.
- I em plau l'estona virolada:
- gent d'amanida i berenar.
- Una donzella espitregada
- i una cançó que fa plorar.
- I l'home humil que a l'aire ensenya
- un front valent i un ull esclau,
- i va amb la gorra i l'espardenya
- i el farcellet i el vestit blau.
- Aquí jo veig que el món se m'obre
- fred i terrible com la mort.
- I és tan mesquina i és tan pobra
- la campaneta del meu cor!
- Dels llagoters fuig la corrua
- i en el meu rostre no hi ha vel
- i em puc mirar l'ànima nua
- sense cap mica de recel.
- Estimo l'horta desolada;
- el presseguer ensopit que es mor,
- i l'arengada platejada,
- porró de sang, tomàquet d'or.
- Jo vaig seguint la vostra dèria,
- homes estranys de bones dents,
- que tornareu a la misèria
- una miqueta més contents!
- Durin els mals, durin les penes,
- llàgrima, rosa, perla i bes.
- Duri aquest cor i aquestes venes,
- duri aquest ull que no veu res.
- Vestit encès que el goig estripa,
- dansa per mi! Home lleial,
- vine, fumem la nostra pipa
- damunt de l'herba virginal.
- Digue'm les vives meravelles
- del teu treball, del teu turment.
- Sota el concert de les estrelles,
- anem fumant tranquil.lament.
FOTOGRAFIES: Walker Evans
LLETRA: Josep Maria de Sagarra
MÚSICA: Toti Soler
