Abans de res, enhorabona compartida als que han fet possible el "salvem la plaça Nova". Els temps que corren no són massa proclius a les petites victòries del sentit comú. Ha estat un moviment veïnal. La valoració del moviment està viva en el seu blog corresponent: http://www.salvemlanova.blogspot.com/
La resposta dels partits a l'afer "plaça Nova" s'ha produït en el lloc més indicat, al ple de l'Ajuntament i la Coali de Premià, ho valora positivament des del seu blog (sense interferir la dinàmica exitosa de la plataforma), mireu a: http://www.coaliciopremia.blogspot.com/
Cada cosa des del seu lloc i ja està. La plaça Nova del passat dissabte va ser l'escenari d'una multitudinària festa de la participació i de l'exit. Veïns de tota mena van omplir la plaça i la Mirada dels Premianencs va presentar un magnífic document gràfic, mireu-lo a:
http://www.lamiradadelspremianencs.com/
El dibuix superior és del Robert Crumb que, amb les seves vinyetes, ha acompanyat alguns dels episodis del nostre moviment.
Sovint és difícil entendre o verificar com i quan els lobbies funcionen explicitament. Quan es parla de lobbies i grups de pressió, parlem dels que efectivament tallen el bacallà. Al nostre país, però, funcionen i no dissimulen massa. Un exemple clar és la connexió evident entre opinió escrita i determinació econòmica. Mireu-los, el mateix dia en que José Antich (aquest senyor signa "José") com a director de La Vanguardia etziba un editorial del seu diari contra la línia de flotació del conseller ecosocialista Cesc Baltasar (tema 80 km/h.), coincidint en dia hora i diari, amb el RACC -entitat puntera en nombre d'associats, destinada al món del motor (ja sigui utilitari o de competició)- que anuncia les seves ecorecomanacions motoritzades a plana completa. És possible que Cesc Baltasar i l'equip de medi ambient hagin errat aspectes dels seus informes destinats a fer front als efectes contaminants. Ara bé, ja fa molt temps que dura el cos a cos entre la migrada representació ecosocialista i els gegants del poder real català (des de La Caixa i El Grup Godó fins el RACC i les cambres de comerç i similars). Qualsevol pretext és útil per fer trontollar un incipient intent d'aplicar els programes d'ICV-EUiA al sí del tripartit.
En aquesta ocasió, el tema 80 km/h, possiblement no s'ha afinat en el rigor de la mesura proposada. En tot cas, però, les propostes de Baltasar estan en una línia equiparable a les que més o menys s'apliquen a ciutats europees com ara Rotterdam, Tolosa, Grenoble, Londres i altres. Dic "més o menys", el que compta és la tendència, modificable o matisada, d'aportar un cert criteri pal·liatiu a l'impacte de les emissions contaminants (avui estic més moderat que ahir).
No n'hi entenc massa, però circulo sovint per ciutats franceses i, ja sigui de manera fixa o mòbil, quan travesso els cinturons de Tolosa/Toulouse o Grenoble, observo més seguretat, menys soroll i més netedat. També penso que el tema cotxe/ambient no pot ser tractat en sentit estricte des de la tecnogia i l'analítica del motor o des de la banda estricta de l'ecologia. Ara bé, potser el RACC té raó, però no n'hi ha prou. Les propostes RACC formen part del sector de l'automoció amb els seus aspectes de coherència interna i de l'altra banda, les consideracions ambientalistes es nodreixen d'altres referents més dedicats a les ciències de la naturalesa (recomano, per dir-ne algunes les del professor Folch o els informes d'Ecologistes en Acció).
La resposta institucional a la polèmica, venint d'ICV-EUiA, hauria de prioritzar l'eix social i ecològic. Encara que el RACC tingui les seves raons, convé no oblidar que aquesta entitat de prestigi indiscutible té entre altres ocupacions el desenvolupament del Circuit de Catalunya, activitat aquesta que no aporta masses elements de xoc en la disminució de la contaminació. Convé, també, dir que la R de RACC vé de "reial" com la majoria d'entitats amb poder real-reial.
Al marge de l'àmbit de discusió sobre qui "té raó", trobo interessant d'observar el dispositiu activat dels lobbies. Quan es toquen certs interesos, cert statu quo, La Vanguardia dispara, editorialitza, columnitza, fa xarxa i es liquida el missatger, especialment si aquest és membre de l'esquerra més denostada per l'establishment. Una versió "de classe",política i cultural sobre el contrast entre dues visions de la Catalunya que volen uns i altres. Que li preguntin al Salvador Milà, el millor conseller de l'esquerra verda i roja, fulminat del primer tripartit per insinuar polítiques d'habitatge, de medi ambient o de mobilitat que fan nosa als nostres poderosos.
Estaria bé restituïr la dignitat d'en Salvador Milà. Personalment, des d'aquest blog, el voldria veure com el president d'Iniciativa que molts esperen. Un capital humà d'aquestes caracterísitiques mereix més. No veig clar els lideratges actuals d'ICV. Necessitem renovació i una lúcida combinació d'experiència, nivell, discurs i novetat. El futur de Joan Herrera o de Raül Romeva, està al costat d'en Salvador. Un futur que és el de l'espai de l'esquerra verda d'aquest país.
(A la part superior, una reproducció d'un quadre de George Grosz, dedicat als que tallen el bacallà)
