Podemos, unitat popular i anticapitalisme

Una opinió sobre l'assumpte Podemos, sobre anticapitalismes i unitat popular (o una visió perifèrica, clàssica i crítica sobre aquest tema).

És parla molt a la valenta d'adaptar-se a la gent. La quintaessència del populisme. Curt i ras. Què és "la gent"? Quí som "la gent"? Què pensem "la gent"? No és fàcil que es pugui saber amb exactitud. El que es pot avaluar és quin és l'estat de descomposició del moviment obrer, dels subjectes clàssics de la política, la feblesa de les lluites socials, les tendències de les classes dominants, el fet de discernir sobre el que "es mou", l'estat dels moviments socials, la crisi del règim, la qüestió nacional...

Governar (o dir que volen governar) i no plantejar aquestes consideracions és poc més que una il·lusió electoral i una aposta per la competició entre marques, la reedició del bipartidisme amb altres actors i la delegació perpètua de l'espai social a l'espai institucional. Més que "adaptar-se a la gent", el més interessant podria ser "interpretar el quadre general de la crisi" i acumular forces socialment i fer-ho, si s'escau, sense descartar les ocasions electorals. 

És una opinió. I no és una opinió estrictament personal. La "gent" (un servidor també és "gent") potser necessitem referents solids i no productes telemàtics que deriven el moviment real en un relat permanent d'agonística electoral i de demoscòpia substitutòria de les lluites de classe i del carrer. 

Em temo que s'està construint la casa per la teulada i fent una injusta "tabula rasa" amb un passat de lluites, revoltes, derrotes i avenços. Aquí ningú inventa res. Al meu país (petit) hi ha gent que amb encerts i errors, intenta reconstruir un fil roig que inclou revoltes, dissidències, resistències, roses de foc, anticapitalismes, experiències de poder popular, tradicions llibertàries, ateneus, cultura antagonista. Francament, hi ha espai per fer-la grossa, per nodrir d'experiències reals allò que pot ser el subjecte emancipatori perdut. Hem d'aprendre de qualsevol situació per allunyada que sigui en el temps i en la geografia. Però hem de tocar i cuidar allò que ha mantingut viu el fil roig de la més elemental de les causes de l'esquerra. El sentit de la revolució.