La dimensió (des)coneguda "del tema" i la societat de l'espectacle dels nostres dies. Entre prohibicions i (des)obediències.
Jo diria que, finalment, la divisòria no serà només entre indepes i unionistes...La cosa acabarà tenint un "valor afegit" més evident i una dualitat amb ressonàncies històriques, entre ruptura i legalitat. És un clàssic de l'antagonisme que, tot sigui dit, constitueix una de les bases objectives de la política universal. L'estabilitat del règim és l'ordre del capital i de la correcció ordenada. Aquesta estabilitat assegura la permanència de l'auca i de l'esperit "La Vanguardia". És pura CT (cultura de la transició).
Jo diria que, finalment, la divisòria no serà només entre indepes i unionistes...La cosa acabarà tenint un "valor afegit" més evident i una dualitat amb ressonàncies històriques, entre ruptura i legalitat. És un clàssic de l'antagonisme que, tot sigui dit, constitueix una de les bases objectives de la política universal. L'estabilitat del règim és l'ordre del capital i de la correcció ordenada. Aquesta estabilitat assegura la permanència de l'auca i de l'esperit "La Vanguardia". És pura CT (cultura de la transició).
L'autodeteminació, com la lluita de classes, no encaixa dins de les
lógiques del poder económic i dels que el representen políticament.
100% rupturistes amb el règim CT i a decidir-ho tot! Sí/Sí i la revolta, com sempre, permanent.
100% rupturistes amb el règim CT i a decidir-ho tot! Sí/Sí i la revolta, com sempre, permanent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada