Enmig de propostes creuades sobre unitats disperses de l'esquerra local, nacional, estatal i internacional...Dubtant i interrogant-nos sobre si "podem", si "constituim" o si "ho volem tot", una conversa entre companys i companyes deriva en aquesta sintètica reflexió Old School compartida:
"...arribarà
el dia en que l'anticapitalisme serà la confluència del vell i el nou, del
millor del marxisme revolucionari, de totes les cultures llibertàries i
afins, de l'esquerra independentista socialment compromesa, de
l'ecologisme de combat, del feminisme i de tants moviments socials i
polítics que aspiren a canviar de base aquest món. La recerca del
subjecte perdut haurà culminat anys d'impostada postmodernitat...I serà
la internacional, de sempre evocada i mai del tot reeixida (o no serà res).
El capitalisme, el feixisme o l'estalinisme perduren degudament actualitzats. Les alternatives a l'estat de coses tenen les dificultats de sempre i les diverses variants dogmàtiques i/o reformistes de l'esquerra i del no-res es reinventen a cada pas...i en la majoria de casos, amb formes modernes, estètiques, molt electoralistes, demoscòpiques i encantadores. Ja passa ara mateix".
El capitalisme, el feixisme o l'estalinisme perduren degudament actualitzats. Les alternatives a l'estat de coses tenen les dificultats de sempre i les diverses variants dogmàtiques i/o reformistes de l'esquerra i del no-res es reinventen a cada pas...i en la majoria de casos, amb formes modernes, estètiques, molt electoralistes, demoscòpiques i encantadores. Ja passa ara mateix".
(Bar Marina, febrer de 2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada