LA CIUTAT SECRETA

 LA CIUTAT SECRETA

Subcultures de la música catalana 70/80: Amb una Ona Laietana en fase crepuscular i amb la transformació de Barcelona en una futura marca olímpica, pugnaven altres escenes musicals (i no necessàriament barcelonines) i entre aquestes ressenyem la que Jaime Gonzalo ha convertit en imprescindible llibre-CD de títol La Ciudad Secreta. Els materials tractats en el volum textual i sonor incideixen en les propostes arriscades d'una avantguarda que va escapar dels codis del rock simfònic i de la música de revetlla que imperaven en els locals i places de la Catalunya de la segona meitat dels 70. Els grups de La Ciudad Secreta mamaven el so de Canterbury, el free-jazz i el rock industrial amb incrustacions a la catalana i una actitud punk "avant la lettre". Bueyes Madereros (amb el Guillem Paris i el Martí Soler & família i companyia), BAF, Macromasa o, atenció, Suck Electronic Enciclopèdic. Aquests darrers amb actuacio premianenca incorporada...I és que, per molt que es digui, l'escena d'aleshores era "relativament" barcelonina i molt, molt comarcalista. Adjuntem cartells i concerts amb els Bueyes i els Suck. 

Mireu la web sense nom (ei Xavier Gascó Marcelino!) i el tresor es multiplica:  

http://www.lwsn.net/article/la-ciudad-secreta-de-jaime-gonzalo
I ARA TOCA POSAR UNA MICA DE TOT ALLÒ I QUE SONI: 

http://www.youtube.com/watch?v=2-dGXfQkock

(10 fotos)

EL CAS SLADE

Quan erem adolescents ens agradaven moltes músiques (com passa ara i passarà sempre). Per exemple la rara associació entre T.Rex, Suzie Quatro (cuiro per un tubo) i Slade. Teniem 12 o 13 anys i la ràdio acompanyava molt. Era l'avant-sala del glam i del punk. Escoltavem Starman del Bowie i el Transformer de Lou Reed. En poques setmanes saltavem del glam al rock, passant per deliris del rock simfònic, el pub rock, el soul, el blues, el rock'n'roll, el jazz, el reggae, la mod culture, la cançó de protesta casolana (i lògica) del moment i certs academicismes més aviat frustrants. Això vé a "cuento" del rescat del cas Slade. Una banda juvenil i estripada que originalment, anys seixanta, es pot considerar (diuen) la primera formació Suedehead/Skinhead en escena del món (això consta en els annals). Després, canviant de registe, Slade continuarien cavalcant l'ona dels primerencs 70's i foren carn de pub, ràdio fòrmula, working class heroes i glam descarat de barriada. Sense manies, els reivindiquem a pel rasurat en un video del seu proto-pop skinhead. Insòlit i divertit. Acompanyem la cosa amb un abans i després fotogràfic. 

Punxeu-los que són una festa:
VERSIÓ PRE-GLAM:
http://www.youtube.com/watch?v=FkaMVSu-Rbs
VERSIÓ GLAM:
http://www.youtube.com/watch?v=68db9iial_U