Més enllà de les eleccions. Apunts anticapitalistes després del 25n

Vagin aquests apunts sobre les eleccions com a breu reflexió sobre el nou escenari que apareix “a l’esquerra del possible” a Catalunya. Les consideracions generals entorn dels resultats, la participació o les baixades i pujades d’escons, les deixarem en mans de la més rigurosa sociologia electoral.

L’esquerra social i política realment combativa, compromesa en múltiples lluites sectorials i generals, contra retallades, abusos d’autoritat, explotacions i restriccions de drets, funciona en els extramurs de les lògiques electorals i, eventualment, s’expressa de manera diversa amb un vot més o menys instrumental o convençut. Com diu un manifest que circula per les xarxes, hi ha molta vida “més enllà del 25n”.

El proper cicle de lluites socials està assegurat –la crisi sistèmica obliga- i el mapa electoral català ens presenta nous senyals esperançadors de cara a anar teixint una alternativa política que estigui a l’altura de la panoràmica que s’ha derivat del 15m i de tots els vectors de la resistència social, sindical, ciudadana, nacional i internacionalista.

Les eleccions han evidenciat els bons resultats de dues formacions d’esquerres diferents en les formes i, en bona part, en els continguts i en les pràctiques concretes.

L’aparició de la CUP és un fet doblement important en la mesura en que ha esdevingut un nou pol d’atracció de l’esquerra social i política (ultrapassant el marc de referència de l’esquerra independentista) i és portador d’una manera diferent d’entendre el treball institucional.

Per altra banda tenim el bon resultat de la coalició ICV-EUiA, on hi conviuen -en difícil equilibri- les propostes encaminades a una certa Syriza “a la catalana” (que podrien encaixar vagament amb les propostes de la CUP o de l’esquerra anticapitalista en general) amb totes les rèmores de l’esquerra d’ahir: la professionalització, la sobredimensió del fet electoral, la teoria dels espais polítics “de marca”.

Ambtot, i més enllà de consideracions partidistes, assistim a l’emergència d’un ampli corrent social molt plural que intervé en les lluites des de baix i que, al mateix temps, diversifica la seva orientació electoral identificant-se amb missatges associats que s’emeten des de l’esquerra en termes generals. Estem parlant d’aquesta part significativa de l’electorat-activista, compromès o genèricament sensibilitzat en matèria social i de democràcia radical que, al mateix temps, no es gira d’esquenes davant d’una cita electoral i que la troba compatible amb la defensa d’una opció més lligada al que pot ser una democràcia real.

Vist en perspectiva, a l’endemà de les eleccions ja podem parlar d’una certa confluència entre lluites i eleccions. De la mateixa manera que cal valorar l’exit de la CUP com un factor de primer ordre i una bona notícia enmig del descrèdit de la democràcia formal, també caldrà estar expectants davant del nou curs de la coalició ICV-EUiA. Els grups integrants d’aquesta darrera formació ja no tenen més excuses per fer el balanç autocritic de la seva experiència governamental, ni poden ignorar que qualsevol alternativa d’esquerres, o és radicalment democràtica/anticapitalista/sobiranista/ecologista/feminista i combativa o –inevitablement- no serà més que una marca lliurada a les lògiques de la més estricta concurrència electoral i a l’alternança sense alternativa.

Amb aquest nou mapa al davant, és temps de reflexió, suma, deliberació, balanç i, sobretot, és temps de fer compatibles les lluites de cada dia amb la unitat de l’esquerra anticapitalista i la perspectiva revolucionària.

Més enllà de les eleccions, el suport a una CUP socialment compromesa hauria de ser una part més de la confluència sociopolítica àmplia de tot el que es mou a l’esquerra de l’esquerra.

Més enllà d’aquestes eleccions vol dir, també, encertar en un dinàmica real destinada a la ruptura del règim, a la lluita contra les politiques de la troika i en favor de l’autodeterminació dels pobles i d’uns valors clarament internacionalistes.