En favor del dret a l'autodeterminació. Una altra visió -internacionalista i anticapitalista- de la qüestió nacional.

A Carles C. per la paciència.  
A Xavier G. per les hores estirant el fil.

Enmig de l'allau de materials que apareixen cada dia, relatius al fet nacional i a les relacions que aquest estableix amb la qüestió social, voldria ressenyar l'acte que tingué lloc a l'Ateneu Rebel de Barcelona amb motiu de la presentació del llibre de Jaime Pastor "Los nacionalismos, el estado español y la izquierda"(1). 

En un context com l'actual que presenta signes evidents d'una crisi del règim de la transició aparellada amb la gran crisi sistèmica global, és del tot necessari que les pràctiques polítiques de l'esquerra tendeixin a anar de la mà d'anàlisis i debats teòrics efectuats amb el rigor imprescindible que requereix un material tant sensible, inestable i apassionant com el que ens ocupa. L'acte de presentació d'aquest llibre -del qual disposem d'una versió integral audiovisual (2)- mereix un tractament més enllà de l'estricte testimoni d'una crònica. Les veus de Martí Caussa, Gerardo Pisarello i del propi Pastor, protagonistes d'aquella sessió, formen part d'una determinada cultura política que ha coexistit "en minoria" en el debat general sobre la qüestió nacional i l'esquerra. Conceptes com sobirania, independència, republicanisme, federalisme i confederalisme, en paraules dels ponents, tenen diversos punts de contacte -si s'apliquen metodologies de construcció política "de baix a dalt"- i descriuen els trets comuns i plurals d'una determinada esquerra que no s'hauria de subordinar ni als projectes retòricament federalistes -com és el cas de la tendència majoritària d'IU o de la cultura derivada de l'antic PCE- ni als imperatius d'una esquerra independentista emergent però al mateix temps poc interessada en compartir experiències unitàries amb altres sectors de l'esquerra d'identitat diferent a la seva.

 
El repte de Jaime Pastor, doncs, parteix de la crítica demolidora del nacionalisme espanyol i de l'actitud d'una gran part de l'esquerra en relació a la plurinacionalitat. Aquesta és la base del seu treball. Escoltant Pastor -i també a Pisarello i Caussa- trobarem línies d'anàlisi allunyades de la doxa nacionalista més recurrent a dreta i esquerra. Els ponents apuntaven a la necessària recuperació del fil d'una cultura de l'esquerra de l'estat espanyol clarament partidària de l'exercici del dret d'autodeterminació dels pobles -des d'una perspectiva internacionalista- i com a part d'aquells drets democràtics imprescindibles que formarien part de les mesures de transició cap al socialisme. 

Avui es parla molt d'independència i és lògic. L'esgotament de l'autonomisme, les nefastes evidències d'un model d'estat que cal combatir per espanyolista, centralista i socialment demolidor, hauran d'obrir una fase constituent en tota regla donant pas a l'exercici de la sobirania del poble de Catalunya (i de la resta de nacionalitats sotmeses al nacionalisme dominant) i a una necessària complicitat entre tots els sectors que des d'arreu de l'estat espanyol aposten per la ruptura del règim i per les resistències socials davant la crisi global. 


Temps era temps que una esquerra revolucionària molt dispersa i plural, vinculava la lluita de classes amb el dret d'autodeterminació. Convindria restituir aquella tradició -més enllà de la de l'esquerra que després esdevindria gestionària i de l'esquerra de signe abertzale o independentista d'ahir i d'avui-,contrastar-la amb referències històriques d'aquest país (el POUM, l'esquerra comunista, el federalisme i el confederalisme de la "vella escola" republicana, llibertària i popular) i reivindicar-la en perspectiva, mirant endavant. L'esquerra anticapitalista dels nostres dies disposa d'una identitat teòrica i pràctica que beu d'aquelles fonts i del llegat d'algunes experiències del període final sota el franquisme i dels primers anys de la transició (per exemple, el cas de la LCR). Aquest capital de cultura política i militant sobre el fet nacional i la lluita de classes mereix que sigui desenvolupat, organitzat, sistematitzat i actualitzat. Les aportacions de Jaime Pastor en són un clar exemple. 

Vist el panorama actual i quines són les tendències dominants en el debat sobre el fet nacional i la lluita de classes, no hauria de passar de llarg l'aportació dels que defensen una visió àmplia del dret d'autodeterminació, de la concreció republicana de "l'estat propi", de l'internacionalisme de classe i d'una perspectiva anticapitalista de nou tipus. 

Sincerament i a títol personal, en uns temps carregats de reduccionismes, simplificacions i de politització desorbitada de la identitat nacional, m'agradaria dir que plantejaments com els de Jaime Pastor, Gerardo Pisarello i Martí Caussa, ultrapassen qualitativament la majoria de pressupostos teòrics que es poden llegir i escoltar des d'altres instàncies de l'esquerra rupturista. Raó de més per difondre els seus continguts.
 
Qualsevol projecte polític defineix unes coordenades, unes afinitats, unes preferències i una capacitat de generar cultura política pròpia. En el camp de la qüestió nacional, els elements descrits anteriorment formen part d'aquesta cultura. 

Venen temps d'aliances i de construccions polítiques. Al meu parer, vist des d'una posició decididament partidària del projecte comú d'una esquerra catalana (per l'autodeterminació, contra la troika, ecologista, feminista i combatiu) que vagi més enllà del 25n, considero del tot imprescindible que aquesta pluralitat ideològica i cultural inclogui i visualitzi en el seu si la singularitat d'una esquerra anticapitalista amb perfils i estratègies pròpies, que no sigui subalterna ni de l'esquerra ex-governamental ni de l'esquerra independentista. 

Els espais polítics s'ocupen, es treballen i es desenvolupen. És elemental. Qüestió de paciència. Paciència política en uns temps que reclamen urgència social. Difícil. Tant de bo sigui aquest el repte d'una esquerra de combat com la que volem. Una esquerra anticapitalista unitària i, al mateix temps, independent de les altres (i orgullosa de ser-ho!).
 

(1) http://www.anticapitalistas.org/Nuevo-libro-de-Jaime-Pastor
(2) revoltaglobal.cat/article4953.htmlhttp://www.anticapitalistas.org/Nuevo-libro-de-Jaime-Pastor

 ............................................................................

 Banda sonora del cap de setmana: XTC 
(tots els vinils d'aquesta banda d'orfebreria pop)