La espantosa intimidad de Maxwell Sim. Aquesta és la versió castellana del magnífic The Terrible Privacy of Maxwell Sim, el darrer llibre de Jonathan Coe (un dels nostres). Rellegint els punts neuràlgics d'aquesta obra ens tornem a trobar amb el funambulista literari que demostra ser aquest novel·lista de Birmingham. La capacitat de crear antiherois és el tret distintiu de la literatura del meu (possiblement) autor preferit de les lletres contemporànies britàniques. Si voleu coneixer personatges memorables de la collita 58/61, la generació que compartim des d'aquest blog, musicalment ben acompanyats, permanenment inestables, perdedors amb sorpresa final, creïbles i realistes, totalment integrats en el "seu" temps, degudament irònics, vulnerables i passionals, aquestes són les criatures habituals de Jonathan Coe. La galeria de personatges d'aquest llibre ens retorna als herois d'altres obres com El círculo cerrado, The Rotters Club o ¡Menudo reparto! i, una vegada més, no ens fallen. 
Les afinitats existencials, sonores, ambientals i territorials del genial Maxwell Sim encaixen en els paràmetres habituals d'aquesta finestra i així ho ressenyem i ho celebrem. Com celebrem intensament els escenaris del Lake District (a la foto Kendal, inoblidable des d'aquest blog), les lectures dels quartets de T.S. Eliot o l'afilada sàtira dels "avenços" tecnològics que vertebren els dies i les coses del nostre present (fantàstica etzibada de Mister Coe al mite "feis-buc", als "ge-pe-esses" xerraires i a les andròmines casolanes a la manera d'un Jacques Tati anglès).
Bé, res més a dir. Diguem-ne que aquest és el llibre que recomanem des d'aquí pensant en la setmana de Sant Jordi.
Posem-hi música i paisatge. The High Llamas és la banda pop de capçalera de l'escriptor, fins i tot ha col·laborat amb ells i ha escrit ressenyes del seu joiós pop d'orfebreria.
The High Llamas - Fly Baby, Fly | |
2 comentaris:
Com sempre prenc nota
salut i oblidem el Madrid.
suma bé aquest llibre
Publica un comentari a l'entrada