04 d’abril 2012

Do It Yourself. Sota el cel de plom.

Des d'aquest espai alternem situacions i esdeveniments socials, culturals o polítiques amb aparicions musicals més o menys intempestives que enllacen contextos i bandes sonores a força d'una total subjectivitat i d'un conreu arbitrari dels gustos més personals. Així doncs, ara punxem Do It Yourself (D-I-Y). Aquest és el títol d'un disc recopilatori del sensacional segell Soul Jazz Records dedicat al naixement de la música independent (?) after punk. Material sensible 100%.


Etiquetes a banda, el concepte D-I-Y és literalment aquell "fes-ho tu mateix" característic del punk i que serà perfectament extensible als diversos projectes directes i expeditius tocats per l'aire d'una filosofia que remet a la condició més popular del fet artístic (la que s'explica per la seva senzillesa i ràpida resolució). El material d'aquest D-I-Y inclou els incandescents Buzzcocks, la rotunditat rítmica de Glaxo Babies, el folk-punk de Patrick Fitzgerald, el pop de Scritti Politti o "el més enllà" de Throbbing Gristle, entre d'altres inclassificables artistes d'aquell període de transició de l'escena punk 1977-1980.  

La matèria d'aquest àlbum està extreta de companyies discogràfiques casolanes com New Hormones, Zama, Industrial, Small Wonder, Sunrise o la més coneguda i encara activa Rough Trade (si aneu per Londres no us perdeu la seva botiga de Break Lane a l'East End...una bona manera de veure que encara no tot està perdut). Aquí teniu un documental de primera...



Afegirem el fet de que en aquests dies de pluja, vent i sensacions vàries after-general strike, això va perfecte! El batec d'aquesta sana independència sonora i industrial és tot un revulsiu per l'espinada i un antídot per pal·liar el mal de ventre que produeixen les aparicions televisives de Felip Puig o les sobredosis de fonamentalisme ultraliberal publicades per l'aparell del comte de Godó amb Marc-Álvaro al capdavant de la creuada quotidiana. Així doncs, amb totes les lletres, apunteu-vos aquesta referència: Do it Yourself. The Rise Of The Independent Music Industry After Punk. I els altaveus a tota vela. 
Salut les Copains!


Scritti Politti - Skank Bloc Bologna - YouTube

www.youtube.com/watch?v=8NX2L0uwn_M
3 Feb 2011 - 6 min - Subido por thinglostinfire
From "Skank Bloc Bologna" (1978) ... YouTube License. 72 likes, 0 dislikes; Artist: Scritti Politti. Buy .

Glaxo Babies - This Is Your Life

www.youtube.com/watch?v=d20McT7g6qc
26 Mar 2010 - 3 min - squingy
Álbum: Put Me on the Guest List (1980)
  1. Buzzcocks-Boredom - YouTube

    www.youtube.com/watch?v=QoYiQ8Qsozk
    6 Jul 2008 - 3 min - Subido por ThatchersBaby
    Buzzcocks-Boredom From their first album Spiral Scratch EP. When Howard Devoto was in the band.

    1. Throbbing Gristle - Hot on the Heels of Love

      www.youtube.com/watch?v=uqnVneEBpgQ
      14 Ago 2009 - 4 min - cosmiocmelody
      Álbum: 20 Jazz Funk Greats (1979)

9 comentaris:

Jorko ha dit...

quina font d'alimentació, merci!

Giralt ha dit...

Dies de rock i a sac-de-pac!

Conrad Canaló Stewart ha dit...

promero sumar (+) aquestes idees a la meva col·lecció.

Conrad Canaló Stewart ha dit...

"promero" no, volia escriure "prometo".

El missatger ha dit...

A veure quan hi ha un DIY social sense necessitat de violència.
L'opinador de can Godó és el típic adulador que intenta satisfer al seu amo i acaba anant fins i tot més lluny que ell.
Salut!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Totalment d'acord, Missatger! Una bona D.I.Y sense violència estrambòtica contraproduent ni violències sistèmiques massa productives. Una D.I.Y. que avanci per la base i obri el camí al marge del possible.

El missatger ha dit...

Ja saps que en això de la crítica a la violència per part de l’estat i les elits de poder hi estem d’acord, Àngel. De fet, la violència institucional és molt més greu i per això les autoritats han de pensar-s’ho amb molta cura abans d’exercir-la, ja que és violència feta pels representants de tothom (inclosos els dissidents) contra una part de la seva ciutadania. Una part a qui representen i que paga els seus sous. La violència estatal és la forma més extrema de violència, la més greu. No cal dir que l’estan executant de manera lamentable. I que òbviament, la política de retallades i la dominació dels estrats més dèbils de la societat és violència.
Ara bé, això no em serveix d’excusa per a que estigui d’acord amb la violència contestatària. No hi estic gens d’acord amb els que demanen guillotines pel carrer, malgrat entendre les seves raons. Qualsevol ordenació social que parteixi de la violència està condemnada d’origen a ser com el sistema anterior i tan odiat.
Tots plegats hem d’aprendre molt.
Salut!

L'ESPERIT D'ESNAOLA ha dit...

Justa la fusta, estic amb el que diuen El Missatger i l'Àngel, ni la violència del sistema ni les accions violentes que divideixen el moviment. La millor manera de "violentar" en el bon sentit de la paraula l'ordre que ens desordena és amb una àmplia contestació social quan mes ben organitzada millor i que apunti cap a una altra societat al marge de la que ara ens violenta retallant drets, capant pressupostos socials i marginant la gent més marginada i amb aquests a tota la gent de baix que ha de suportar aquest règim de democràcia descafeinada i capitalisme inflat.

marga bosch i el seu verb ha dit...

ho apunto i segur que és bo