Després de veure "Melancholia", la darrera pel·lícula de Lars Von Trier, els seus ecos segueixen emetent senyals en totes direccions. Del cinema d'aquest director es pot dir de tot i força. Provocador, radical, exagerat o desmesurat. Els adjectius es multipliquen i la seva obra avança endavant i segueix el camí d'un cert cinema nòrdic i centreeuropeu que associem a Bergman o Dreyer i, eixamplant més el radi, a un Tarkovski -si tenim present una part del material de "Melancholia"- o al Bela Tarr de la darrera època. No entrarem massa en consideracions sobre el personatge Von Trier, el de les rodes de premsa més o menys estùpides, prescindibles i suposadament invectives (les seves paraules filo-nazis, rectificades a posteriori, encara belluguen i agiten espectres malevols). Aquell incident mediàtic xocaria frontalment amb el seu manifest antiracista a "Manderlay" i, paradoxalment, també amb aquesta "Melancholia" que, segons el meu parer de limitada cinefilia, segurament rebrà l'estatut d'obra mestra i a totes llums.
La peli parla de moltes coses. Tothom que la vegi hi trobarà de tot. Les al·lusions apocaliptiques d'una banda i la consumació de la fí del món d'una altra, obren i tanquen un relat demolidor sobre les bases de l'univers del poder burgès i classista per excel·lència. Un casament que no sabem ben bé que és, esdevé una cascada d'impostures, comèdies, negocis ("l'eslogan, l'eslogan"), fragmentacions i explosions familiars. El gegant amb peus de fang trontolla i amb ell tot l'edifici jerarquitzat en descomposició (amb referències molt evidents a uns altres exercicis de l'escola "Dogma" com Celebration o Els Idiotes). 
Però "Melancholia" és, sobretot, l'esclat del món i un dels transits més bells que he vist en una pantalla cap al no res, la mort o l'eternitat (amb permís de C.Theodor Dreyer). L'arrencada de la peli és i serà memorable. Temps al temps. Retenció, pulcritud, simetria. No sé. Porto tot el cap de setmana intentant capturar imatges d'aquesta pel·lícula, cosa que no m'acostuma a passar masses vegades quan surto d'una sala i els dies passen. Avui, sense anar més lluny, avançava dalt de la bicicleta sota un cel cobert de nuvols baixos que, en esvaïr-se posteriorment, passaven d'un gris plom a un pletòric paisatge d'encesa llum solar. Allò tant elemental, prosaic i dominical, em remetia directament a "Melancholia". Si no la heu vist, animeu-vos. És una obra mestra. Em sembla que abans ja ho havia dit. I encara li dono voltes.
Melancolía película crítica trailer poster Kirsten Dunst, Charlotte ... | |||||
www.elmulticine.com/peliculas_listado2.php?orden...
9 Abr 2011 - 2 min Melancolía, dirigida por Lars Von Trier y protagonizada por Kirsten Dunst Charlotte Gainsbourg Kiefer ... | |||||
10 comentaris:
je, je, a mi encara em passa el mateix que a tú. Estic atrapat i tornaré a veure-la segur segur.
t'has oblidat de parlar de la banda sonora que és un vehicle imponent per els moments més algits de Melancholia
Jorko, em sembla que faré el mateix i si cal adquirirem el dvd per repassar.
Marc, la banda sonora certament s'ha de ressenyar, és clau en l'entrada i al final.
Melancholia aporta una introducció que podria ser una nova disciplina estètica, entre el cinema i la fotografia o la pintura, un "ralenti" de vertígen i fascinant que et prepara per un altre film dins del film que segueix la línia habitual del director. És única.
Gairebé mai veig novetats, així que esperaré un temps abans d’endinsar-me a la melancolia. Von Trier em sembla un director formalment inapel•lable, amb històries fascinants i personals, relacionades amb qüestions humanes bàsiques, però a qui sempre se li’n va una mica la mà. Amb tot, prefereixo veure una pel•lícula seva que del noranta nou per cent de la resta de directors.
Sobre Melancolia tinc referències molt contradictòries, però crec que em semblarà similar a l’Anticrist, molt bona però alhora fallida, si tal cosa és possible.
Pel que fa al Von Trier venedor del producte, no m’interessa gens, però és que si fos per mi s’acabarien totes les entrevistes promocionals, rodes de premsa, i similars.
Salut, cinèfil tatià!
doncs, no et deixarà indiferent, Missatger! i em sumo a la campanya antirodes de premsa de promoció. Quan directors i actors es fan la foto sota els logotips em carreguen molt, estan massa encantats de coneixer's.
No n'he vist mai res d'en Von trier, Àngel. Aquesta és una bona pel·lícula per començar?
i tant...i per oblidar les seves declaracions a Cannes. La peli s'ho val i molt. També està molt bé el diptic americà amb Dogville/Manderlay.
i el Barça supera la melancolia i s'aproxima al Bernabeu per la porta gran
No crec que es pugui dir que és una bona pel·li. L'he trobada BUIDA. És d'aquelles obres plenes de fullaraca sense contingut. El primer capítol és pesadíssim (cal, tant de metratge per mostrar la 'bogeria' de la núvia?). El segon capítol és més interessant, però és excessivament esteticista (molt bonic, d'acord, però discursivament inconsistent).
Publica un comentari a l'entrada