Comença
l'era Rajoy. Si les relacions entre govern-ZP i capital fins ara eren
fluïdes, ara assistirem a la perfecta intersecció entre ambdues vessants
d'un mateix domini. Dit això passem a veure com van les coses per la segona divisió. Fixem el microscopi damunt "dels petits": La campanya d'Anticapitalistes -precària, activista i outsider-
ha culminat amb un resultat que visualitza un petit projecte en
construccio lligat a una certa esquerra més preocupada per enllaçar
ideologia i mobilització social que no pas en formar part de la
democràcia agonística i d'alternança. Més d'acord amb el principi
d'estar "a l'esquerra del possible", s'obre una petita escletxa
electoral al servei d'un projecte que, indubtablement, té major
vitalitat en els extramurs del relat partidista i mediàtic dominant.
L'altra
esquerra, les dues versions majoritàries, optarà des de la teoria dels
espais polítics per estar "a l'esquerra de la dreta". Té la seva lògica i
així ha de ser. Si visitem els clàssics, però, obtindrem una mica més
de llum per veure com assistim a l'actualització del vell dilema
revolució-reforma. Canvien els noms, els formats i les denominacions
partidàries. La segona divisió, fora de joc, mostra la seva disposició a
recorrer un llarg camí que inclou les eleccions com a episodi-pretext
per denunciar i proposar altres vies. Temps al temps.
I
tancarem per on hem començat: Ja fa molt temps que el poder real està
"a la dreta". Uns apreten les claus del sistema. Els altres, l'esquerra
de divers signe, dispersa i complicada, intentarem sortir del laberint.
Torna la vida quotidiana, l'escenari de la crisi i el lloc i dels
antagonismes socials. Torna, la discordança entre el temps social i els
temps polític.
Seguim amb els simils futbolístics. El "fora de joc" electoral, musical i esportiu declarat en el post anterior es confirma dies després havent assistit a la jornada electoral, al concert de Vic Godard i fent una ullada al resultat del West Ham United. Fora de joc a la segona divisió -tornem amb el simil futbolístic- per partida triple. Els ecos de Vic Godard perduren al llarg d'un diumenge d'urnes, nuvolositat variable i ressaques vàries. Després d'haver actuat a Vic, -en Vic a Vic- la sala 2 de l'Apolo va acollir unes desenes de persones a un d'aquells concerts que indiquen amb precisió el sentit literal d'estar en fora de joc. Quan et trobes l'artista de la nit atenent el públic des d'una tauleta atapeïda de discos, samarretes i tarjetes, vol dir que anem per bon camí. I si el disc està autografiat, la cosa va sobre rodes. Un concert curt -una hora i escaig- amb sonoritat precària i sense filtres. La segona divisio és la millor. Més o menys així ho teniu e aquest video, en la línia del concert barceloní:Vic Godard & Subway Sect - watching the devil - YouTube
www.youtube.com/watch?v=pJpqGl5VQj4
26 Jul 2007 - 5 min - Subido por bamboo36
Filmed at Stripes Brentford in April 2005 complete with badly dubbed sound file lol. The original sound wasn't ...
Culminem la visita a la segona divisió amb una ressenya del pas ferm i decidit del nostre club, West Ham United, per la segona categoria britànica. La victòria a domicili front el Coventry augmenta la seva ratxa victoriosa des del segon lloc de la segona divisió del millor futbol del món. Up The Hammers!
El programa Sound System (ràdio premià de mar, 95.2) del dimarts 22 de novembre a les 9 del vespre, inclourà una retrospectiva sobre Màquina!, la banda pionera del prog-rock a Catalunya i un sentit homenatge a un gran music que va residir força temps a Premià de Mar, el saxofonista Ricard Roda.
Maquina - Why? - YouTube
www.youtube.com/watch?v=xPhH5xXA-wM
15 May 2008 - 4 min - Subido por Wikimusica
Máquina - Why? - (1970) Visita: http://wikimusica.esp.am.MÁQUINA! Why part 3/3 (Barcelona May70) - YouTube
www.youtube.com/watch?v=QUEtG3b-Soc
15 Oct 2008 - 8 min - Subido por sedeort0
A finales de 1969, se incorpora al grupo MÁQUINA! el batería JM Vilaseca, TAPI, y poco después un segundo ...Máquina! - Wikipedia, la enciclopedia libre
es.wikipedia.org/wiki/Máquina!En cachéMáquina! (en catalán Màquina!) fue un grupo de rock progresivo y jazz-rock fundado en Barcelona en 1968 y disuelto en 1972. Fueron pioneros del rock ...
4 comentaris:
tot un tractat sobre tres maneres de viure a segona divisió i no resultar-ne accidentat. Molt bona xicot.
estic molt d'acord amb l'apartat referit a Anticapitalistes, no soc militant però us he votat i entenc que no es pot aplicar el metode d'analisi del partits grans i en el vostre cas era per fer creixer una mica més aquesta esquerra de lluites. I eL pp al poder vol dir més i més lluites. Saluts!
Marc, no pretenia fer un tractat, però ja que ho dius, potser si. Ens en sortirem, però millor estar dignament a segona que arrossegar-se per la terrible primera dicisió (política, musical i futbolística).
Jorko, acabes el teu comentari per on millor sona: les lluites. És en el context d'aquestes on es pot saber si existeix una via diferenciada d'esquerres que no passi per l'alternança, el "gestionarisme" i les càlculs demoscòpics.
A veure si revifa el moviment...està uma mica minvat i el PP+CIU tenen una agenda descomunal a la vista.
La gent solament reaccionarà quan noti que ho perd tot i es quedin sense l'esperança d'"això és una crisi efímera que en pocs mesos s'acabarà".
Llavors no caldrà concienciar a ningú. El problema serà en quines condicions sortirà i com mesurar la resposta.
Com en una cançó radio-fòrmula, o en un film de Hollywood, en la successió d'esdeveniments del neoliberalisme tot és molt previsible.
Salut des de Twin Peaks, una República del so governada durant uns dies pel duet Trane-Davis.
Publica un comentari a l'entrada