(*)
Si apliquem uns paràmetres diferents als que regeixen la política convencional, és a dir els d'aquella manera d'entendre el partidisme com un exercici només vinculat a les concurrències electorals, convindrem que quan hi ha una cita davant de les urnes es poden prendre vàries opcions abans que la d'entrar incondicionalment a la roda de les campanyes a l'ús.
El vot en blanc, per exemple, és una manera clara de deixar constància de la no-identificació amb cap de les candidatures que es presenten (així ho varem considerar en aquest blog en el cas de les darreres eleccions municipals a la nostra vila). El vot nul, en el seu cas, té els seus inconvenients ja que, en quantificar-se, inclou també aquells vots que pressuposen errades "tècniques" de divers signe i pot resultar massa dispers. L'abstenció es mou dins d'un ample espectre i en el seu comput inclou la considerada com "abstenció estructural" que esviaixa altres tipus d'abstencions més o menys fonamentades i de diversa procedència individual o col·lectiva. I, finalment, també hi ha altres formes de contestació tangibles i que "constaran en acta": Les candidatures alternatives.
Abans de dir la nostra i parlar de candidatures, afegirem que la situació actual justifica plenament una intervenció política "a la contra" destinada a senyalar la perversió de la crisi/estafa que ens envolta, la desaparició progressiva de la sobirania popular delegada a les institucions representatives i, per descomptat, la submissió dels governs a les directrius dels poders reals de les finances, del mercat i de l'economia. A més, com bé apunten els moviments contestaris amb el 15-M al capdavant, la democràcia passa per els seus moments de més baixa intensitat i darrerament aquesta s'ha vist saczejada per una reforma de la llei electoral absolutament discriminatòria (els extraparlamentaris han de passar per tramits previs i exclusius de recollida d'avals, simultàniament al fet que la resta de candidatures gaudeixen d'uns drets adquirits a partir d'una arbitrarietat temporal que els atorga el privilegi de ser per sempre "la primera divisió" de la política electoral).
(*) Resum d'una intervenció a l'assemblea d'Indignats de Premià de Mar).
I ara un complement musical, cliqueu la pantalleta on trobareu un altre "àngel" a la guitarra i versionant el super Link Wray:
Eddie Angel: Plays Link Wray EP B (2006) - YouTube | |
www.youtube.com/watch?v=507ZtB7gFik15 Jul 2008 - 5 min - Subido por CesarAlcapone
Cara B del EP "Plays Link Wray" de Eddie Angel. 1.Lynx tail 2.Hungry. |
11 comentaris:
L'únic que tinc clar és que el vot en blanc i nul no s'ha de fer mai de la vida, que aquests vots es comptabilitzen i acaben afavorint els partits grans en el repartiment d'escons! També penso que potser el dia que l'abstenció arribi al 70%, potser, passarà alguna cosa. En realitat encara no m'he decidit del tot, sort amb la vostra candidatura que segur que és més vàlida que la de la majoria, però potser té alguns punts en què em sembla que no acabo d'encaixar. Salut!
després de que el Coscubiela vulgui fer de veu del 15m la veritat és que estic una mica més indignada, està bé el que dius que el 15-m ha d'estar fora del domini dels partits.
estic entre le vot en blanc i el vot a la que dius
A mi m'ha mosquejat que els que van fotre canya als grups alternatius en temps del tripartit ara s'hagin oblidat del que feien quan governaven que era més o menys el mateix que Felip Puig i això s'ha de dir, algú hi havia de dir.
bon post company.
Fas vàlides totes les opcions del debat de l'esquerra/oposició al sistema bipartidista i a la democràcia actual. És tot molt complicat, però ressorgint de l'esperit 15M, el que cal és fer un bloc d'oposició cada cop més clar que el polític que governarà a partir del 20N no ens representa i que, per ser justos, hauríem de votar als Merkozy de torn, als presidents de les Caixes i els seus pressupostos...en fi, desobediència sempre!
Jo també som del parer que s'ha de votar i sobretot, que cadascú és responsable del què farà. Respectant totes les opcions de votar en blanc, nul, etc. pens que cal anar a votar a una opció de les "minoritzades", per tal d'evitar les majories absolutistes que després ens faran passar per la pedra.
Salut company Àngel i molta sort amb la vostra candidatura!!!
Sempre resulta complicat integrar-se en una estructura que sembla dissenyada per mantenir allunyada la gent de les esferes de decisions socials, en lloc de servir a la representació dels ciutadans, que és el fi que se li suposa.
Endavant, però, amb qualsevol iniciativa que beneficiï que hi hagi més quotes de democràcia i de contestació als poders que la desvirtuen.
jo votaré Anticapitalistes amb l'Esther Vivas de cap de llista que sempre està a totes les lluites socials i des de molt abans dels moviments actuals.
bona entrada la d'Anticapitalistes a la campanya davant la seu de CiU, ells retallen i ells s'ho tenen guanyat. Bona idea de fer en campanya actes reivindicatius com els que també es fan quan no hi ha votacions. Així ha de ser i sense baixar el llistó de les lluites.
M’agraden aquestes eleccions perquè hi ha molt bones candidatures a les que votar. I com als anys vuitanta, la bona música està a les ones independents. Una legislatura amb Pacma, Pirates, Escons en Blanc, Equo i altres al Parlament seria molt divertida.
Espero molt de la campanya d’Anticapitalistes. Amb quatre duros però imaginació es pot aconseguir un bon efecte. Els votaré, encara que, òbviament és impossible que treguin res a Girona.
Salut!
visca la galàxia extrapaarlamentària!
Òscar, Eva, Jorko, Trobadora, Xisco, Eduard, Missatger, "anònim":
El denominador comú de les vostres intervencions apunta en una direcció similar i és que aquesta democràcia té poca consistència i que les eleccions en mans dels majoritaris mantenen l'estat de coses. En el fons, ben mirat, amb aquests comentaris ja acabem de fundar un miniparlament de blancs, nuls i -com diria en Xisco- "candidatures minoritzades". El que diu el Missatger és ben cert: un parlament amb pirates, pacma, escons en blanc i...anticapitalistes! pintaria prou bé. Millor que el que tenim (naturalment, però, estariem en una altra fase de la història). O sigui que, mica en mica, més des de fora que des de dins, fent creixer opcions decididament al marge i alternatives.
Publica un comentari a l'entrada