Apunts des del (des)ordre existent
(amb fotografies de Robert Frank)
1) El clam per un "canviar el món de base" s'esten per arreu i enregistra versions diferents adaptades a realitats sociopolítiques molt variades. Acceptant un cert marge d'error, les mobilitzacions als Estat Units amplien el radi del nostre 15-M o de la resistència grega i el situen en un dels centres imperials del capital i del desordre que s'en deriva. Apel·lant a una certa tradició -complementada per les innovacions que exigeix el present- les ocupacions d'espais tenen un valor simbòlic important i ens recorden que no tot és xarxa, virtualitat i tecnologia 2.0. No hi hauria "el que hi ha" sense un passat de revoltes i persecucions -als Estats Units i a totes les contrades-. Benvinguda, doncs, la taca d'oli en clau nord-americana.
2) Barcelona. El nostre epicentre, modest i complicat, polèmic i de difícil caracterització, assoleix la cota repressiva més pronunciada. La part perseguida tendeix a ser el tot perseguible. Aliances "de facto" entre institucions, governs i (des)informadors, tanquen el cercle virtuós de l'estigmatització maniquea i interessada. No s'en sortiran. Amb alts i baixos, el moviment -els moviments d'ara i de sempre- retornen en forma de marc obert de comunicació, intercanvi i agenda permanent d'activitat i acció. Les lectures i interpretacions -des de dins i des de fora, des de la simpatia i des de la rancunia- continuaran a ple pulmó. Apostarem, des d'aquí, per una major concreció dels objectius democràtics (més enllà del que avui coneixem per "democràcia") i socials (les respostes al marge d'un sistema capitalista reproductor de crisis en cadena). Tardor calenta. Lògic. Ho estan liquidant tot (el públic) i seguim pagant com a part d'un robatori fet a cara descoberta (els lladres tenen noms i cognoms).
3) Premià de Mar. Microcosmos d'una plaça que manté un reducte activista des del 15.M i que es va dotant de dinàmiques de treball més repartides i d'una agenda d'aparicions que sumaran més veus. Més de vint assemblees, grans i petites, caòtiques i operatives, visibles i invisibles, renoven a dia d'avui un calendari d'activitat formativa (documentals, debats), accions (manifestacions, performances), solidaritats (amb els detinguts, amb els desnonats, amb nosaltres/vosaltres mateixos com a part d'un tot que viu la tisorada de cada dia) i informació (ara estrenarem Les Altres Veus, un programa/tribuna dels moviments socials a la ràdio local).
4) 20-N. A banda de ser la data de la mort del dictador, és temps d'eleccions restringides i elitistes. Qui vulgui aportar nous aires a les eleccions haurà de passar per l'adreçador.
Els grans partits-empresa han dissenyat una llei electoral que estableix dues categories d'accés a la seva democràcia: Si ja estas al parlament et presentes directament i a penjar cartells que hi falta gent! Si no tens representació, ja saps el que et toca, a pidolar avals i signatures entre l'electorat i que campi qui pugui. Hi haurà gent disposada a franquejar el mur de la legalitat dels "grans" (amb el silenci d'altres opcions representades, fins i tot, d'esquerres, ecologistes o nacionalistes). S'està preparant una candidatura amb denominació d'orígen (forjada al carrer, a les lluites i en l'activisme desprofessionalitzat i sense crèdits bancaris). El seu nom, col·lectiu i obert a la suma, és així de senzill: Anticapitalistes. Al marge i anant a totes. Pots avalar-ho. Ànims i que corri.
Heus aquí l'enllaç, clica damunt dels textos següents:
Avala als i a les anticapitalistes - Revolta Global
20N: Una candidatura anticapitalista i desobedient. Avala'ns! La nova i gravíssima retallada impulsada pels partits majoritaris, i que fa (...)... i a nivell d'estat espanyol, la seva versió d'esquerres, anticapitalista i partidària de l'autodeterminació de tots els països...
Avala Anticapitalistas - un vídeo de Noticias y Política | |
  |
www.dailymotion.com/video/xlgrzz_avala-anticapitalistas_news
Nuevohace 1 día - 1 min Anticapitalistas, Izquierda, Anticapitalista, elecciones, generales, 2011, aval, partidos, políticos. ¿Te gustaría comentarlo ... |
15 comentaris:
robert frank, el del kerouac , el del exile on main st dels stones, el de the americans. bon fons fotogràfic per aquest mapa de la moguda des de NYC a Atenes passant per la vila de Premià i fent parada davant dels lleons de Las Cortes per desafiar amb una de sonada anticapitalista.
Constància i gota malàia. salut tinguem i tingueu.
Gran post! Gràcies pels enllaços. Amb permís, els posaré al meu bloc...
Ei company Àngel. Tens un bloc molt interessant. Estic content d'haver-te trobat pels camins Bogardians.
Jorko,
encertes bé en el lligam kerouac/stones/frank i en la necessària gota malàia de la revolta.
Eduard,
Benvingut al submarí i gràcies per el comentari. Naturalment ja pots posar els enllaços que vulguis. Que corri la taca d'oli!
Xisco,
Benvingut al blog! M'alegro de tenir-te entre els lectors! En quan al bogardisme, cal dir sempre, és un domini metafisic col·lectiu del qual en formem part una bona colla. Generalment es tracta de gent de la corda crítica que intenta subvertir les coses posant una gota inverosímil a l'art de la pilota. Ens ho passem molt bé. Salut i revolta, company Xisco!
Ja ho he signat per Escons en blanc i ho signaria fins i tot per a la Falange. Quina vergonya! Al final solament deixaran dos partits, o faran segona volta com a França per eliminar la competència. Trobarem els lamentables i venuts demòcrates o els fonamentalistes republicans, tots treballant en benefici de l’èlit financera, però en versió casposa-franquista. Un bonic panorama.
D’altra banda, i per alegrar una mica la qüestió: Premià capital còsmica.
d'acord amb l'anàlisi i amb el tema posterior de que cal estar amb candidatura anticapitalista i plantar cara als grans i als potents que fan del parlament un club exclusiu
ja sé que votaré i ho faré com si no anés a votar, protestant i amb el puny enlaire, el meu vot serà anticapitalista i petit però constarà en acta i ajudarà a que hi hagi una opció més gran i decidida en la lluita del carrer i el concepte anticapitalista serà més conegut, directe i senzill. Votaré els anticapitalistes.
Sentirem un cop més a parlar del malaguanyat vot útil. Sempre la mateixa conyeta del vot útil.
I és que no està clar que el vot a qualsevol partit dels que conformen l'arc parlamentari actual no és altra cosa que un vot INÚTIL ?.
Vet aquí doncs un argument més pel suport a la candidatura anticapitalista: el vot útil i lleial.
Sento ràbia quan llegeixo el resultat de l'assemblea d'IZQUIERDA UNIDA on es preten ser la veu del 15.M quan aquest moviment no ha de tenir amo ni patró. És lleig que el senyor Lara i a Catalunya el senyor Herrera no esmentin en cap moment el que significa que els extraparlamentaris hagin de recollir signatures i que ells no hagin de passar per aquest trangol.
I després tiren floretes als indignats, sospitós.
n'hi ha que ara es queixen del Felip Puig i amb raó, però ja no volen que recordem el SAURA i les carregades per el pla Bolonia, les detencions d'activistes anticapitalistes, el desallotjament del banc de la plaça catalunya i tot allò que el tripartit feia i ara oblida. a icv falta memòria.
Li diuen democràcia però no ho és.
Li diuen memòria però és amnèsia.
abans saura, ara puig, els moviments contestararis passen per tractes semblants.
salutacions Estruch, missatger, marc, xavier poum, jorko i albert.
pp y psoe pactan la reforma de la ley electorla con pnv y con ciu, y el resto de partidos se oponen en su día pero ya no hablan más del tema hasta que ahora nos damos de bruces con el filtro extraparlamentario.
le llaman democracia pero no lo es.
pero tendrán que tragarse el sapo y habrán papeletas anticapitalistas en las urnas y luchas en las calles.
Saludos desde Madrid
p. de i.a.
salutacions a p. d'IA i anem amb les mateixes intencions per aquí...
Hola amics:
Voldria afegir tres mostres més de mala llet (això de “indignació” és massa suau) i és que, a part de militars, polítics, la majoria de sector jurídics i sectors de l’església, en el nostre país tenim un problema greu amb els mitjans de comunicació. Tenim mostres de feixisme pur i dur i ens ho mirem com si res:
- Portada del ABC (aquí no hi ha novetat) “Egipto persigue a los cristianos” ¡¡sí senyor!! un gran resum de com desprestigiar la revolta popular i afegir merder on actua la contra revolució.
- A un militant de PxC de Manresa se li acut dir, comentant un suïcidi d’un ciutadà d’origen marroquí, que: ...“bé serà una despesa menys”... aquesta notícia tan sols surt en portada en un diari local (regió 7), cap altre diari se’n fa ressò .. al menys en portada. ¡¡¡Que bestia!!! Com diria en Tortell Poltrona.
- Davant el fet que els mossos entressin a la Ciutat de la justícia... No he vist en cap portada aquest fet que demostra quina mena de democràcia tenim....
“¿Indignació?” mala llet diria jo.
I ara ens podem preguntar ¿Quin és el vot INÚTIL?
reflexions importants, company poumista, francament això d'estar indignat és suau.
àngel
Publica un comentari a l'entrada