Arriba la trista noticia de la mort de l'actor Jordi Dauder. Un artista interpretant registres de tota mena. De "Tierra y Libertad" a "Camino", de la televisió al doblatge. Un tot terreny. També el recordem participant des de l'àmbit de les lluites i des de l'anticapitalisme. Era un activista a l'esquerra del possible. Sense anar més lluny, a les Cotxeres de Sants en un acte de Revolta Global, recordant el Maig del 68 -del qual en fou protagonista directe- i parlant de la vigència d'aquell combat. El video de l'acte, amb intervencions d'alt contingut revolucionari a càrrec de l'Esther Vivas, el Miguel Romero i el també desaparegut Daniel Bensaïd, aporta el testimoni del vessant sociopolític d'en Jordi Dauder. Recordant aquell acte, avui fem un doble homenatge a Bensaïd i Dauder. A contracorrent.
Ho podeu veure en versió completa "clicant" damunt del text següent:
25-04-08_Acte68.mpg
video.google.com91 min - 1 May 2008del quaranta aniversari de maig del 68, commemoració que, lluny dels aniversaris nostàlgics, pretenia ressaltar la ...
i aqui teniu un perfil d'en Jordi Dauder que dificilment trobareu als diaris i premsa generalista."Cliqueu" aquí:
Notas precipitadas sobre Jordi Dauder
17 de setembre de 2011Pepe Gutiérrez Álvarez. En el tiempo en el que militamos juntos en la agrupación cultural de la LCR en Barcelona en la primera mitad de los años ochenta (...)
5 comentaris:
M'hauria agradar estar a les cotxeres de Sants en aquella ocasió. En Dauder ambé l'hem de recordar a TIERRA Y LIBERTAD
Una llàstima, també era un bon actor que potser hagués merescut millors papers sovint. Descansi en pau.
jo tampoc vaig estar en aquell acte, més endavant vaig veure el video. La trajectòria d'en Dauder-actor i del Dauder activista, però, feia que sovint aparegués com un cas especial dins d'una constel·lació d'artistes dividida en capelletes i families vàries.
Esther Vivas ha de ser una de les figures claus del futur polític, entesa en un sentit ampli.
De Dauder m'agrada la seva capacitat de crear projectes compromesos i alhora fer-ho al seu aire, no com un titella de l'ortodòxia, almenys em provoca aquesta impressió.
Salut!
Sempre l’he vist com un home íntegre, sencer. Que abans de tot es respectava a si mateix. Em donava la sensació que per sobre d’ell, o en el seu interior, hi havia un altre Jordi Dauder que abraçava el seu tot sense fissures i el feia segur i creïble.
Udolo amb respecte.
Publica un comentari a l'entrada