El forat negre (i roig) de la memòria històrica dels anys de plom i dels moviments d'esquerres en general està ocupat per la constel·lació de fets i personatges derivats del marxisme revolucionari i del moviment llibertari que -junts o per separat- esdevenen els referents d'una de les grans injustícies protagonitzades per la historiografia més o menys oficial d'una certa esquerra de casa nostra i internacional. Durant anys, molts dels que vam estar organitzats en el camp de les esquerres majoritàries, participavem per activa o per passiva d'una idea prefixada sobre el suposat caràcter marginal -en clau històrica- de l'esquerra marxista, del món llibertari i de les idees revolucionàries. A títol personal, el fet d'haver estat militant del PSUC, doncs, pressuposava aquestes coses -En relació al balanç negatiu d'aquella experiència (de l'apartat més interessant i reivindicable, d'una certa escola militant, del "poble comunista" i altres aspectes relacionats amb l'antifranquisme, ja en parlarem un altre dia)-.
Així les coses, d'una banda assistiriem al relat obstinat i reduccionista que assimilava la crítica de l'estalinisme des d'un posicionament arrenglerat amb les variants del reformisme (socialdemocràcia, eurocomunisme) i coincident a grans trets amb la crítica lliberal del totalitarisme del socialisme "real". I de l'altra banda, com ja és prou conegut, des dels panteons del dogmatisme organitzat es fomentaria la crítica i persecució cap a qualsevol objecció aplicada a la caracterització dels règims de l'Est, aplicant els termes de traició i deslleialtat.
Ocupant un espai de contestació al totalitarisme estalinista i
ultrapassant l'aplicació d'aquest esquema -que amb el pas del temps perdura en les versions postmodernes, ecoreformistes i social-liberals- és important d'elogiar la tasca de recuperació de la memòria històrica revolucionària lligada al seguiment del fil roig i negre dels procesos que van patir la doble persecució feixista i estalinista. És en aquest àmbit on caldria situar l'obra de Victor Serge (Memorias de un revolucionario) que ens ha arribat en una nova edició i traduïda del francès (Veintisieteletras. Ed.).
Les peripècies de la vida de Serge recorren els anys més durs del segle XX i, en primera persona, descriuen una infantesa viscuda al si d'una família jueva russa fugida de la tirania tsarista, els anys de militància llibertària en el moviment obrer belga, la presó, la participació a la Barcelona insurgent de l'any 1917 (les relacions amb El Noi del Sucre, Andreu Nin, Durruti), la vetlla revolucionària a la Russia d'Octubre, la fundació de la Tercera Internacional, la seva adscripció a l'heroica "Oposició d'Esquerres", les relacions amb Lenin, Trotsky, Zinoviev, Kropotkin i altres figures de l'època, l'ambient cultural compartit amb Essenin, Maiakovski (a la fotografia), Pilniak i molts artistes de les avantguardes d'aleshores, el seu compromís amb la Catalunya i l'Espanya revolucionària i amb el POUM davant de la repressió i de les invectives i manipulacions estalinianes. El llibre és també un llarg viatge travessant els punts crucials de la història revolucionària del segle XX (Berlin, Viena, Petrograd, Moscú, Barcelona...).
Llegint Victor Serge, per si encara no era suficient, podrem copsar la magnitud de la misèria moral que va suposar la degeneració dels ideals del comunisme en mans d'aparells de tota mena i, al mateix temps, podrem gaudir d'una veu imprescindible de la crítica d'esquerres a aquells procesos. Una crítica, la de Serge, que no va derivar en el fàcil axioma de l'apologia del món burgès i capitalista, de les democràcies elitistes que s'han anat degradant fins als nostres dies, i de la defensa d'un binomi impossible format per la democràcia i el capitalisme. Serge -com molts altres casos situats en els corrents revolucionaris de variada tradició i procedència- va mantenir tota la seva vida la convicció en un ideal que combinava la democràcia, el socialisme i els drets personals.
L'ideal de Victor Serge és una referència permanent i un toc d'alerta constant a retenir quan està en joc la construcció de projectes alternatius a l'estat de coses present. Victor Serge ens arriba reeditat, viu i actual. La seva biografia posa els senyals d'alarma davant la barbàrie del capitalisme i davant dels estats totalitaris de qualsevol signe. Un monument literari que s'inscriu dins de la tradició d'una fecunda dissidència d'esquerres, d'una oposició d'esquerres, que des dels primers temps dels moviments emancipadors i de la biografia del mateix Serge, no ha renunciat mai al significat alliberador de la revolució, és a dir -en termes benjaminians- de la política.
Booktrailer Memorias de un Revolucionario Editorial ...
www.youtube.com/watch?v=U5svooACVw0
3 min - 15 Abr 2011 - Subido por pedromartindiazyoutu
http://veintisieteletras.com Booktrailer Memorias de un Revolucionario Editorial Veintisieteletras. Inseparable del devenir del siglo XX
I una banda sonora excepcional:
Renegade - The Death of Victor Serge LP (Full lenght Album 2009 ...
www.youtube.com/watch?v=qPpib1-Chkk
42 min - 12 Jun 2011 - Subido por Renegade0gcl
Full length album "The Death of Victor Serge" by Renegade available on streaming. Tracklist (click in time to navigate) 00:01 1848 ...
7 comentaris:
Vakulintxuk parlan d'un dels seus? Tinc referències molt superficials a Serge, però m’ha interessat molt el teu apunt. A veure si puc treure el temps suficient com per llegir-lo.
Els camins ortodoxos solament porten pensament únic, dos termes que haurien de ser considerats un oxímoron, almenys en l'esfera humana. Pensament únic? Tonteria assegurada.
Salut, working hero astral!
Perdona la traducció assistida per ordinador. Insisteixo una vegada més a Serge, el seu temperament és la qualitat més digna dels revolucionaris. La seva obra és meravellosa, tant en estil com en contingut. Que ha donat avís en el medi d'aquests horrors del segle 20 ho fa valuós per a la història i el present. Per tant he de respectar la seva veu que sovint em pregunten "què Serge dir?" quan es pensa en una situació, potser, com Líbia, on la 'visió a llarg termini "cap als socialismes, cap a l'alliberament, és necessari. La seva veu sempre serà la consciència de la revolució.
PS: He sentit que està reservat per a una tardor de les vagues. Bona sort!
Missatger, doncs així és. Serge com a referència ineludible.
Rustbelradical!!!!
benvingut al blog i benvingut l'internacionalisme que respira el teu missatge i la seva procedència. Ben sovint llegeixo el teu blog i aprofito per recomanar-lo a tothom. Una referència nord-americana de les lluites d'arreu del món.
Recuperar la memòria d'un home com Serge, ara més important que mai. Sobretot per aquells que sovint titllen l'esquerra revolucionària d'aquells temps de dogmatisme emparant-se en un capitalisme que defensava la llibertat. Una espècie de binomi maquiàvelic, la gran mentida que avui se'ns destapa cada cop més...
Orfe de la veritat, així m’he sentit durant anys. La urgència de la lluita antifranquista ens amagava un nucli més profund més contundent i radical: el cop d’estat franquista no era en el fons un cop contra la República era un cop contra la Revolta que “aconduiria la classe obrera a la revolució social, superant una república democràtica, vista com a burgesa i com una adormidera que enganyava els obrers i els allunyava del seu veritable objectiu” (Josep Termes: “Història del moviment anarquista a Espanya”).
I això em donaria la resposta a la feblesa republicana, a la “no ingerència” dels governs “democràtics” i a l’interessat i manipulador suport soviètic.
Es quan dormo que hi veig clar... i afegiria: es quan em deixo guiar per la meva intuïció quan trobo la veritat. Intuïció que m’allunyava de certes veus aparentment alliberadores i que en el fons tan sols (tot i que evidentment, no era poc i moltes vides varen ser segades) donaven resposta a la urgència antifranquista però que no resolien del tot el “problema”. Quan aquesta intuïció es veu afirmada contundentment amb la veritat de la existència d’essers fantàstics com es el cas de Victor Serge... un corrent de “pell de gallina” s’apodera de la meva pell i un nou crit d’esperança torna a impregnar-ho tot.
Si algú es pensa que les conquestes feministes, la preocupació pels problemes ecologistes, l’amor lliure i les parelles de fet, la legalització de l’avort, la lluita i conquesta de les empreses ... etc... son cosa d’ara o, com a molt llunyà, de la segona meitat del segle XX, be faria en rellegir la nostra història i potser descobriria que el que ara podríem anomenar “governs progressistes i/o d’esquerres” no son altre cosa que petites i tímides (a cops m’atreviria dir vergonyoses) repliques d’un gran terratrèmol , d’un somni veritablement devastador i revolucionari.
Impecables comentaris de La Trobadora i del Lou Roig.
Trobadora parla del binomi maquiavélic de la democràcia emparentada amb la llibertat. Lou Roig comença per Termes (justament quan la Trobadora clava un formidable article sobre Pep Termes en el seu blog) i insisteix en aquell forat perdut de la nostra història més propera quan tot el pes del moment passava per damunt de la revolució social.
Serge necessita ser rellegit.
més val una lectura tadana que no fer-la mai, jo ho faré, de SERGE sé poques coses i sempre queda per descobrir, recenment ho estic fent amb Andreu Nin i al museu d'història de Catalunya tenim expo sobre el POUM aquests dies.
Publica un comentari a l'entrada