Aquest estiu estem escoltant molt blues. A la carretera -dalt del cotxe-, al carrer i a les places amb els auriculars, al tocadiscos de casa. Vells vinils dels germans Vaughan, de John Mayall, de l'Albert King, recopilacions vàries. Compactes de la meravellosa col·lecció Saga Blues (de baix preu, de rigurosa selecció, de presentació impecable, ben documentats i amb fotografia de primera -Dorothea Lange, Jack Delano-).
Tots els catàlegs de SAGA...si premeu aquí:
Discos i discos. Roy "Telecaster" Buchanan, Champion Jack Dupree, els pioners del brit-blues (com el mateix Mayall i el decisiu Alexis Korner), Howlin' Wolf (ei! Les seves versions de Evil, Spoonful...). Fantàstic!
I ara, posant-nos selectius enmig de la parada de discos que tenim davant, passem a fer una tria arbitrària i personal. Un disc. El disc d'aquest estiu a la Dimensió Desconeguda: Rack'Em Back de Bobby Mitchell & The Toppers. Parlem-ne. L'efecte Treme (la sèrie televisiva de la factoria David Simon, com The Wire) ha tornat a situar al centre del ring (és a dir, al centre del giradiscos) la gran música de New Orleans. Bobby Mitchell era un d'aquells grans corredors de fons de l'escena de la Crescent City. Empeltat de blues, aquest album ens regala vint-i-sis temes de do-wop, r&b, black rock'n'roll, swing i companyia. Una festa. Aparellada amb Mitchell, pur New Orleans, tenim la producció i participació del trompetista Dave Bartolomew. 100% New Orleans.
-
Informar sobre vídeosGracias por tus comentarios Informa sobre otro vídeo.Informa sobre el vídeo ofensivo. Cancelar
I ara, posant-nos selectius enmig de la parada de discos que tenim davant, passem a fer una tria arbitrària i personal. Un disc. El disc d'aquest estiu a la Dimensió Desconeguda: Rack'Em Back de Bobby Mitchell & The Toppers. Parlem-ne. L'efecte Treme (la sèrie televisiva de la factoria David Simon, com The Wire) ha tornat a situar al centre del ring (és a dir, al centre del giradiscos) la gran música de New Orleans. Bobby Mitchell era un d'aquells grans corredors de fons de l'escena de la Crescent City. Empeltat de blues, aquest album ens regala vint-i-sis temes de do-wop, r&b, black rock'n'roll, swing i companyia. Una festa. Aparellada amb Mitchell, pur New Orleans, tenim la producció i participació del trompetista Dave Bartolomew. 100% New Orleans.
8 comentaris:
no flowers del senyor Mitchell, certament una festa, "tenquiu veri matx"
Sobre la Saga Blues confirmo que aquest segell és molt interessant, els cd's són austers i ben presentats, les cobertes molt xules, si fossin en vinilo ja seria el no-va-més, però és que a més a més es trobem exemplars per menys de cinc euros i estan de bon veure i de millor escoltar. Les gravacions sonen analògiques i es nota l'agulla del tocadiscos.
Llarga vida al blues.
Jo també estic bluesero últimament, m'estic repassant algunes pel·lis de la saga "The Blues" produïda pel Scorsese. El blues és la mare dels ous que diria el Quico Pi. M'agrada el blues... Gràcies pels descobriments!
No coneixia en Mitchell, però el blues m'acompanya de de fa més de 25 anys i no deixarà mai de fer-ho. Salut!
Molt bé Jorko,
ja pots anar seguint la pista Mitchell i les seves companyies.
Totalmet d'acord amb tú, Marc,
per la valoracio del catàleg Saga Blues, jo tinc vuit exemplars i estan en la línia.
Òscar,
ressenyes dues dades importants:
a) la sèrie de Scorsese, una bona panoràmica del blues, amb alguns capitols sensacionals i altres menys reeixits.
b) Has parlat del Quico Pi de la Serra. No el podem oblidar. El bluesman barceloní que sempre ha estat referent. No s'ha fet prou "justícia sonora" amb en Quico. El recordem dels anys setanta actuant al Patronat de Premià de Mar i clavant blues pels descosits alternant-lo amb les seves cançons afrancesades, iròniques i contundents. Necessari Quico!
David,
com sempre aprofito les teves aparicions per recomenar a la gent que visiti el teu blog: literatura, pensament, clàssics i moderns, pop, r&b....blues!
Certament el blues ens acompanya de sempre, entrant i sortint, directa o indirectament, al costat dels tresors del pop, del rock'n'roll, del jazz i de totes les variants que escoltem i estimem.
Ben fet, el Blues que no falti. La mare de tota la música popular, sí senyor... sortida directament dels camps de cotó o les presons texanes, a pic i pala.
Jo tinc un CD que em van regalar de SAGA (sobre blues i derivats fet per negres amb ascendència india, o bé cançons que tractaven al voltant dels indis nordamericans), i corroboro que és un segell amb molt bones sel.leccions musicals, tant de Blues com de Jazz. Molt bona recomanació, sí senyor!
I escoltarem la seva proposta novaorleanera del Sr. Mitchell, he de reconéixer que Treme a mi també m'ha fet despertar un gran interés en la música d'allí...
Fins aviat!
Bentrobat Genís,
ja veus, un post fet a la teva mida, eh! A la justa mesura del teu aka Work Song.
Ens retrobem aviat per fer alguna punxada intercomarcal. Seguim la pista!
ei, la setmana vinent festival de blues a barcelona i concerts gratuïts!!!!
Publica un comentari a l'entrada