16 de juliol 2011

De The Wire a Treme. La lluita de classes del segle XXI a les ciutats dels Estats Units


Tot és possible, fins i tot als Estats Units. La gran tradició documentalista, fotogràfica i del cinema social i polític, des de Walker Evans/James Agee fins a Jim Jarmush, passant per John Ford (Las uvas de la ira), segueix emetent bons senyals des del cor de l'imperi. El cas de David Simon i el seu equip és paradigmàtic. Simon i una bona colla de guionistes treballen inscansablement per passar a la pantalla els signes de la realitat social urbana de les ciutats nord-americanes i ho aconsegueixen plenament amb les seves sèries per la cadena en cable HBO. Guiat per un anàlisi i un discurs demolidor en relació al model social i polític dels Estats Units, David Simon va fer de THE WIRE una de les millors produccions televisives que es poden recordar i, en clau social, del tot imprescindible. Amb The Wire -cinc temporades d'intensa factura dramàtica i colossal documentalisme realista- la ciutat de Baltimore esdevenia l'univers concret de la lluita de classes, de la geografia social (en els mateixos termes que plantejaria David Harvey, el geògraf marxista, expert en el cas "Baltimore") i d'una constel·lació coral de personatges que ens podria remetre perfectament als "pobres" i  als "villans" de la literatura de Charles Dickens. 


Ara, tot i baixant per sota del llistó de The Wire, l'equip de David Simon ens porta de la mà de la sèrie TREME a una nova ciutat-subjecte i ens permet fer una bona aproximació a la substància social de New Orleans. El moment escollit -l'escenari posterior a l'huracà Katrina- aporta un nou element a la dimensió social i política de les ciutats americanes. Utilitzant la terminologia d'un altre referent de l'assaig marxista nord-americà, Mike Davis, amb Treme visitem el planeta de les "ciutats misèria" de les àrees urbanes hiperdegradades i en aquesta ocasió ho farem incorporant els efectes d'una catàstrofe ambiental que posa al descobert un nefast model de gestió pública (i de negoci privat) de la destrucció natural, de l'habitatge i dels elements vitats de la ciutat. 

 Treme, New Orleans, inicis del segle XX.


El fil conductor de Treme és una arma de doble fil: La música. La tradicio musical de New Orleans, lligada a una cultura d'arrels molt variades (Louisiana acull al llarg dels segles assentaments i moviments migratoris africans, caribenys i llatinoamericans, a afegir a la triple influència colonial francesa, anglesa i, en certa mesura, espanyola) ha deixat una emprenta descomunal en les identitats variades de la zona. Des dels temps anteriors a la dominació francesa, l'edifici musical de New Orleans suma i reinventa músiques tradicionals d'arrel afrollatina que originaran porteriorment les expressions més genuïnes del jazz, del blues, del funk, del Southern Soul, del Cajun o del Zydeco. 


David Simon

El doble fil de la música es manifesta en la dualitat d'una presència sonora convertida en l'emblema del parc temàtic turístic de la ciutat -David Simon retrata perfectament com la música pot passar a ser un tòpic insubstancial a base d'accentuar les tendències de "financiarització" de la cultura, comuns a la majoria de projectes que coneixem de "ciutats-botiga"- i d'una altra banda observarem la xarxa infinita i la base popular del llegat musical que regna en els barris proletaris (Treme és el nom d'un dels barris més desposseïts de la ciutat, socialment i urbanísticament comparable a molts suburbis llatinoamericans). Així, doncs, els musics, els col·lectius de barri que organitzen el Mardi Grass (el carnaval oficial i el carnaval de la gent), els costums culinaris, la geografia dels "antres" subculturals, les ràdios alternatives, les okupacions d'habitatges a causa del Katrina, el divorci entre el poder municipal i la ciutadania i, com a The Wire, la galeria de personatges a la deriva, entre la corrupció i la dignitat, tornen a posar al descobert l'altre relat del somni americà. 

Qui no hagi vist THE WIRE, potser que comenci per TREME. Només per la banda sonora i l'ambient cultural de la ciutat (amb musics reals interpretant els seus papers com Allen Toussaint, Dr John, Terence Blanchart, Donald Harrison, Neville Brothers, etc.), ja està justificada la visita al New Orleans de David Simon. El Baltimore de The Wire, però, ja és una altra història. Com passa, si volem tenir visions de conjunt del fenòmen de la decadència urbana als USA, amb Cleveland visitat per Crumb i H.Peckar a American Splendor o per el millor Jim Jarmush a Stranger Than Paradise. Altres visites a les ciutats degradades de l'imperi. Seguint la pista d'un realisme social que en el seu moment van saber captar les fotografies i els textos de Walker Evans i James Agee, per posar un exemple memorable ("Y ahora elogiemos a hombres famosos").


  1. Treme Trailer #3 (Long Version)‏ - YouTube


    www.youtube.com/watch?v=2jnSzAI3gCQ
    3 min - 19 Mar 2010 - Subido por WireLover2
    A extended trailer for David Simon's new HBO series "Treme" which will premiere April 11th 2010. This version contains actual dialogue ...

15 comentaris:

El missatger ha dit...

Gràcies: molt instructiu tot plegat. Em passa una cosa: per principis, sóc contrari a les telesèries, però entre tots m’heu fet voler veure The Wire (i Lost); amb tot, cada vegada que vaig a llogar els dvd’s al Museu del Cinema de Girona algú se m’ha avançat. Però parleu tan bé d’ella que l’acabaré veient per yonkis, com això segueixi així.

Pel que fa a en Jarmush, Cleveland, Nova Orleans... i no cites un dels millors començaments de la història del cinema?
http://www.youtube.com/watch?v=7fRDAsenkik
Amb quinze o setze any em va fer comprendre que volia dir el cinema independent. A l’Òscar Roig li deu encantar.

Salut!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

naturalment amic Missatger! aquest inici de Down By Law és del millor que es pot veure...enllaça amb els barris que apareixen a Treme, però són paraules majors, tens raó!

i les escenes de Cleveland a Stranger Than Paradise, no vegis...oi?

http://www.youtube.com/watch?v=tOhsdXuPjYU


i el trailer:

http://www.youtube.com/watch?v=vW0RdhCt13M&feature=related

SOUNDA' ha dit...

Bon treball Tati, malgrat que penso que David Simon no baixa el llistó a Treme respecte The Wire: simplement el manté!

Pensa qu hi ha una segona temporada facturada i una tercera en preparació.

Salut Bizarre!!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

je, je, el tema del llistó fa referència als guions virtuosos de The Wire de difícil repetició.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Oh, no cal dir que m'encanta aquest començament i tot el que segueix, de fet m'encanta Jum Jarmusch en general. Bizarre, m'has fet ganes de veure "Treme", amb tot això de la m´suica i tot plegat pinta molt bé, però encara no he vist ni "The Wire", quantes temporades té aquesta? Actualment en quant a sèries estic enganxat a "Breaking Bad", us la recomano i com per aquí encara ni ha sortit el dvd de la tercera temporada doncs per seriesyonkis que la segueixo, que acaba de començar la quarta! Realment actualment s'estan fent sèries de força qualitat i hom no dóna l'abast a tot! "Lost" també em va agradar.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Ui Jum!, Jim, he, he...

Joan Estruch ha dit...

“The wire describe un mundo en el que el capital ha triunfado por completo, la mano de obra ha quedado marginada y los intereses monetarios han comprado suficientes infraestructuras políticas para poder impedir su reforma”

David Simon, director de The Wire

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Òscar,

veig que també ets dels que van apretant per veure el Breaking Bad (al Maresme arrassa...). Intentarem afegir el submarí a aquesta visió.
Treme, de moment, compta amb tres temporades, de les quals la primera està en venda (els extres són impresincidbles: documentació musical, culinària, històrica, antropològica i makin'off).

Estruch, la frase podria ser de qualsevol text de l'esquerra anticapitalista nord-americana... és del Simon, que en el fons i com queda clar és, com a mínim, d'esquerres (i als USA això és quelcom "extrem" en termes d'arc parlamentari i extraparlamentari).

Anònim ha dit...

Hola compa!
Soy Jose, de IA-Cádiz. Te escribía para proponerte una colaboración en una revista que estamos sacando entre unos amigos. ¿Puedes ponerte en contacto conmigo y te cuento?

PD: esta es la revista: http://www.mareavacia.com/Gm_n0.pdf

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Saludos Jose,

después de darle un repaso a GRUND, colaborar será más que un placer. Lo primero de todo ha sido "linkar" la web a los enlaces del blog. Felicidades por la revista. Agradezco a invitación y ya contactamos por correo.

saludos anticapitalistas

Anònim ha dit...

De arte! Pues, búscame por fb si andas por ahí (apareceré como Jose Marxiano) y lo hablamos!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ei...que no tengo facebook (ni se como funciona, extraterrestre como soy...)

Anònim ha dit...

Pues ná, escríbeme: joseen1984@gmail.com
jaja

endora ha dit...

i en aquesta línia la novel.la "La vida fácil" d'en Richard Price. No li agrada que es digui però co-guionista de The Wire... Una passada els diàlegs d'aquesta història..., la trama en la línia, repeteixo, embolica..., barri baix de New York, les seves gents i les seves misèries, el producte estupefaent d'aquesta societat. Com sempre Tati, un bon consell, primer Treme, després The Wire. I el teu article no defrauda, per variar.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

bona collita, prenem nota Miss Endora.