La dissidència davant del xoc/shock electoral segueix proveïnt la Dimensió Desconeguda de bons materials. Després de l'explosió psicodèli·lica inicial, ara ens plantem entre les dècades dels setanta i dels vuitanta, les passem per la roda memorialística i ens impregnem de quatre propostes de les que van omplir de festa la voragine d'aquells dies de sang i fetge existencial (1). Ian Dury, l'enyorat punk-crooner que ens va visitar en una d'aquelles inoblidables festes de Treball a Montjuïc, ens recorda l'esperit dels dies de glòria i pop working class. Posarem The Jam, ineludibles en aquest terreny, per insistir en el seu caràcter de pedra angonal de la diginitat pop recuperada i rellançada. Unes gotes de Blue Beat des de Coventry amb els vitamínics The Specials i, per acabar, una sempre reivindicable banda de la segona divisió modernista com és la penya de Secret Affair. Continuem en plena desconnexió electoral i el cos reclama dosis invectives de subcultura i estil. Quins temps els de l'after punk! Llarga i productiva dissidència! Ben aviat, des d'aquesta pantalla, la tercera part del Xoc/Shock.
__ (1) Podeu prendre el pols a les coses del canvi de dècada 70/80, si aneu al centre de La Virreina on hi trobareu l'expo sobre els "instants radicals" del 79. Recomanació 100% Submarí Seaview.
Vídeos sobre ian dury
- Informar sobre vídeos
| |||
| |||
Vídeos sobre THE JAM
- Informar sobre vídeos
| |||
| |||
| |||
Vídeos sobre specials
- Informar sobre vídeos
| |||
| |||
| |||
Vídeos sobre secret affair
- Informar sobre vídeos
| |||
| |||
| |||
10 comentaris:
OSTI!!!!
sobrenatural!
la flor i la nata de la gran bretanya roja!
So Happy!
hola Jorko, i no et perdis ni us perdeu el Ghost Town dels Specials en plena acció travessant el cor financer de l'imperi, a la City de la Londres thatcheriana amb un down tempo skatalitic neuròtic.
m'agrada la veu desafinada i justeta d'Ian Dury i el recordo molt i trobo a faltar els ians nurys que la música portava al sarró quan tot era com un tripi volador.
d'aquestes coses ara n'hi molt poques i m'estic posant d'un trendre que tomba
com Jorko també ho veig sobrenatural
i és una bona manera de batejar-ho
Joan,
bona apreciació aobre la veu de Ian Dury, era genial!
anònim, certament, esperit BLUE BEAT.
i democràcia real, ja!
ni desvies el tema ni molt menys, aquesta és una campanya para.normal i s'escau reclamar el que és una necessitat.
Je, je, Missatger, bona deducció en quan al vestuari del Dury...eclèctic i tocat per un cert punk-modernisme desenfadat, tot i que m'inclino per una ortodoxa combinacio de desert boots/levi's/fred perry/pork pie... a prova de cerveses i embolicat de la parka quan arriba el fred (coses de l'edat). Com som! Discos, llibres, revistes i roba...i el temps que passa.
Certament, estem en una mena de setantes estranys... aleshores tot petava, ara s'arrossega, i el "no future" es respira per moments.
Llàstima que les subcultures no esternuden.
Repassant aquests videos i els videos que es deriven d'ells via-youtube, els darrers setanta la van fer grossa.
ep, una avaria del servidor de Blogger ha esborrat comentaris, demanem disculpes
torns el servei de comentaris...disculpeu.
Gràcies per aportar en el moment precís Ghost town. I pel comentari.
Salut!
Els subculturals i clandestins AMICS D'ALAN SMITHEE ens sumem a la campanya de la Dimensió Desconeguda
preparem una tercera fase del Shock...
Publica un comentari a l'entrada