Aquest blog proposa visitar els Flamin'Groovies. Aquella banda que ens va regalar rock'n'roll 100% ben orientat amb els components necessaris de boogie, r&b, blues i derivacions.
Els Groovies foren degudament rescatats i propagats des de les pàgines de la fase inicial de la revista més militant del panorama rockista ibèric: Ruta 66.
Anys i anys després, vagi aquest doble reclam i ressenya per una revista d'actitud fanzinosa -el Ruta- i per una banda quintaessencial i arrolladora -The Flamin'Groovies-.
Recordar-los a la recta de l'estadi de Montjuïc tancant unes festes de la Mercè de mitjans dels anys vuitanta, davant de pocs centenars de persones (les multituds "mercenàries" abandoraren hores abans aquell desert plagat d'envasos de plàstic i deixalles post-"evento"), constitueix un capítol memorable i imborrable de l'altra història del Rock elemental d'aquells dies. La formació americano-australiana, la del del disc One Night Stand, havia facturat un insòlit concert de garatge enmig de l'estepa pre-olímpica.
Varen ser un antídot de primera categoria per una època de rares i delirants mutacions operades al planeta del pop d'aleshores.
Flamin' Groovies - Wikipedia, the free encyclopedia
- [ Traducir esta página ]Flamin' Groovies were an American rock music band of the 1960s and 1970s. They began in San Francisco in 1965, founded by Ron Greco, Cyril Jordan and Roy ...
en.wikipedia.org/wiki/Flamin'_Groovies - En caché - Similares
en.wikipedia.org/wiki/Flamin'_Groovies - En caché - Similares
Vídeos sobre flamin'groovies
- Informar sobre vídeos
| |||
| |||
| |||
10 comentaris:
roy loney, alexander...groovies, ouf!
1986! a la recta de montjuïc!
La revista Uncut en parla en el darrer número. Uns clàssics! Shake Some Action!
Marc,
has clavat dos noms i uns punts suspensius on, ben segur, hi resideix el gran Cyril Jordan (la perruca postissa més determinant del garatge internacional).
Anònim...bona acotació de calendari, hi vas anar? també estaves entre aquells centenars d'essers privilegiats que gaudirem dels Groovies a una curta distància de llarga recta olímpica buida????
David,
has clavat la frase definitiva, "Shake some Action", qui sap si un dels temes més bonics del power pop que tant ens agrada, oi?
les dues versions groovies del tema són diferents i, en els seus respectius estils, imprescindibles.
La primera, l'original, la del període british dels Groovies de clara inspiració beatle/stoniana sixties, oufff! La segona, d'arestes afilades i semi-australiana (recollida al One Nigut Stand) és la de Montjuïc. D'un poder pop electritzant i practicament un himne (està al primer video).
Enveja que em fas, punyetero!
Ep! Zel! res d'enveja, eh? només has de veure els videos, escoltar els discos i pensar que parlem de coses del món d'ahir, de quan la música bona buidava festes majors i s'obria pas entre els malalts de Pop!
Apa! Punxa els Groovies!
Hi han hagut èpoques de la meva vida en les que he estat abduït a través d’una mena de forats negres que m’han portat a hobbies i activitats totalment desiguals. M’ha passat especialment amb la música i ara ho pago. Sort que tenim Spotify !
Un udol.
Un afegit al meu comentari anterior: Sort que tenim Spotify i Seaview Submarine !!
mai és tard LLop! Punxa els videos i desplaça el teu udol per la pista dels Groovies...la pots seguir, hi trobaras The Fortunates Sons, The Barracudas, udolaras fins Austràlia, et toparas amb els Lime Spiders, la Radio Birdman, els Celibate Rifles...i el garatge establirà relacions de parella amb el power pop i així indefinidament fins al darrer udol.
I am really inspired along with your writing talents as neatly as with the format
to your blog. Is that this a paid theme or did you customize it your self?
Anyway stay up the excellent high quality writing, it is
uncommon to see a great weblog like this one these days.
.
my webpage: ridiculously photogenic guy
Publica un comentari a l'entrada