08 de gener 2010

Cartelleria modernista















La feliç lectura de la versió castellana del llibre The Sharper Word ha estat una epifania en tota regla enmig de les festes nadalenques i del canvi de dècada. The Sharper Word és el recull d'articles més interessant que mai he llegit sobre el modernisme, la cultura mod i les seves interseccions amb el món exterior. El compilador, Paolo Hewitt, és un dels grans del periodisme musical i un divulgador d'aquesta (nostra) subcultura (en el sentit que observa l'acadèmic de les subcultures, Dick Hebdige). Des de Tom Wolfe, Nik Cohn, Richard Barnes (l'home que més ha fet per la preuada historiografia modernista) fins a la mateixa Mary Quant, autors de tota mena desfilen per un llibre imprescindible i emocionant. L'edició espanyola està introduida per Elena Iglesias, la teclista dels Flechazos i una de les activistes bàsiques del moviment.

Per començar l'any 2010 (segon segle de l'era pop), res millor que les imatges congelades en el tunel del temps. Una mostra de cartelleria mod d'allò més colossal. El mite a la carta.

La dimensió desconeguda en marxa. 
Travessant els segles !

"Los mods fueron, bajo mi punto de vista, la revolución, el grupo revolucionario por excelencia, como el Vietcong... Nunca defraudaron a los suyos... Siempre luchando como un grupo minoritario contra el inmenso blindaje del ejército americano."

Pete Meaden. Pioner del moviment. Shepherds Bush, Londres.


"Pequeñas obras maestras, eso es lo que eran. Las joyas de ciudades y avenidas. Vestidos con tanta precisión que resultaba obsesivo, repletos de detalles de la cabeza a los pies, un trabajo artístico encajado de moaré y viviendo para la ropa, la música y la diversión. Los Mods escuchaban la mejor música, bailaban los mejores bailes y transformaron la vida cultural británica"

Paolo Hewitt. Redactor de New Musical Espress.


"La gran diferencia entre la gente del Trad Jazz y la del Modern Jazz, que es de donde viene la palabra 'mod' (los modernistas que iban a actuaciones de Modern Jazz), era que lo mod tendía más a ser más de clase obrera o de judío del East End, mientras lo Trad era más bien cosa de gente salida de la escuela pública, mucho más inglés y que le gustaba hacer gala de su forma de vestir. Por el contrario, lo modernista era menos ostentoso. Cualquiera podía advertir cómo llevabas la corbata (quien sabía de esas cosas) pero no era nada ostentoso. Queríamos funcionar en un mundo paralelo".

Robert Wyatt. Membre fundador de Soft Machine i, anys abans, Mod "comme il faut".


"Yo tenía una zapatería en Church Street, en Stoke Newington, y él siempre estaba pidiéndome que le hiciera zapatos. Le hice unos con piel de lagarto o de serpiente, pero entonces ya fue demasiado. Quería zapatos nuevos todos los días"

Frances Perrone. Sabatera del barri londinenc de Stoke Newington. Mare de Mark Feld. 

El seu fill -Mark- fou un dels primers mods reconeguts a Anglaterra. Amb onze anys ja despuntava. Mark Feld va tocar la guitarra a la banda John's Children. La història, però, va fer que aquell nen de barriada esdevingués Marc Bolan. L'ànima de la banda de proto-glam rock T.Rex tenia, doncs, un evident origen modernista. Es va estimbar dalt d'una moto i va desapareixer a meitats dels anys setanta. Un heroi de culte que s'anticipava als estils de cada moment.



n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n  n n


ddddd eeeee ddddd


...around the world!


Keep the Faith!

14 comentaris:

r77 ha dit...

Ep company!
Molt bona recerca gràfico-mod, què maco!!!!!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

espera que ara arriben els textos...

Red Oi ! ha dit...

Extenuant i satisfactori,

encara no em recupero del shock de reciclar el bala perduda BILLY CHILDISH del teu darrer post, i ara cau aquesta nevada de modernor de la bona com una sobredosi de tripis megasoulers.
Barbaro! Barbaro! Extremidor! Quin santuari!

F E L I C I T A T S & R U D E & S K A - B L U E B E A T

Alan Smithee ha dit...

matèria prima per una acció subcultural a càrrec dels AMICS D'ALAN SMITHEE, no creieu?

Anònim ha dit...

The Sharper Word, tengui! és molt bo!
però mai podrem ser uns autèntics faces a Premià...


pd. suposo que ja coneixes la Escuela: http://laescuelamoderna.blogspot.com/

remena i mira't els fzines que tenen.. són genials!

KTF

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

tranki KTF, "quién tuvo, retuvo", es pot ser bon face encara que no hi hagi concurrència. Total, Premià és un lloc on alguns carrers porten a la dimensió desconeguda.

benvolgut KTF, veig que has llegit aquest petit "nou testament" que és el Sharpe Word... quan vulguis et passo "l'antic testament"... l'original MODS del Barnes!

...em sembla, KTF, que haurem de "cooperar" de sota mà... intueixo la teva barba... comença la nova era!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ummmm!!!!! KTF, acabo de visitar l'escola moderna, em sembla que el rector d'aquesta universitat és el Kiko Amat in person o per delegació...
magnífic!

David ha dit...

Sí, La Escuela Moderna la porten, sobretot, el Kiko Amat i el seu germà. Al Kiko li dec tant!(i ell no ho sap!). Fa uns quinze anys, "estudiàvem" junts i em va gravar una cinta d'un grup que jo no coneixia: els Small Faces. A algú que t'ajuda a descobrir en Lane, Marriot & companyia se li deu gratitud eterna.

àngel Soulbizarre ha dit...

KTF, David, escuelamodernista... ummm!
em sembla que ens trobem davant d'una xarxa molt interessant... aquest blog ja ja linkat el de la "escuela modernista" i ha lliurat el corresponent e.mail als seus mestres... seguirem en contacte.

Anònim ha dit...

Sha la la la lee!!!! Els més modernistes!!!!

KTF

soulbizarre ha dit...

marriott, lane, ,McLahgan i jones, sha-la-la-la-lee!
vas bé KTF, vas molt bé!

MARGA BOSCH I EL SEU VERB ha dit...

fa bona cosa

indep@alsblogs ha dit...

plastillu ara això i sempre falta el compromís amb el país, bah,
okiss

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

"plastillu" ?
connais pas !