Hard Times. Augmenten els símptomes de la malaltia social provocada per el capitalisme i la seva enèssima reinvenció. El racisme -o la xenofòbia- és la manifestació de sempre que avui s'amaga en discursos perversament electoralistes i lamentablement institucionals (Vic, sense anar més lluny). Lluny dels estereotips del xoc de civilitzacions i de les multiculturalitats politicament correctes, aquest blog no caurà en el parany del fonamentalisme liberal que tendeix a construir un discurs equidistant entre toleràncies i intoleràncies de l'estil de les revistes de tendències, dels suplements dominicals o dels debats radiofònics entre opinadors professionals.
Des d'aquesta tribuna es vol interpretar en clau de lluita de classes allò que el pensament únic i la dictadura del capital converteixen en confrontació identitària i repartiment selectiu de paperassa. Aquest tema és massa recurrent i és una pallissa d'allò més.
La redacció d'aquest blog es vol mullar i -com diria el malaurat Joe Strummer- prefereix estar "en el centre del ring". Heus aqui una aportació sonora a les lluites universals contra el racisme, contra la xenofóbia i contra les exclusions d'aquest sistema foll i sacralitzat que respon al nom de CMI, Capitalisme Mundial Integrat (Felix Guattari).
Continuem el combat !
14 comentaris:
STRUMMER SÍ SENYOR!
certament els politics professionals es miren les enquestes i si poden treure petroli dels sentiments més primaris no estan per mitjes tintes. és la bretolada que han fer a Vic, per por a que l'extrema dreta els prengui vots han assumit el que diu aquesta i han liat un merder que està fent de taca d'oli a més llocs, per treure vots son capaços de fotre el pañis de potes enlaire. Quina merda!
quan escolto els disbarats que circulen per la radio sobre el tema em venen ganes de vomitar i és que parlen del immigrants com si fossin bultos
has fet diana, "tenkiu"
A la lluita! No, si ganes ja en tenim, però costa arriar...
Endavant Zel! La lluita és continua i continúa! Salut i revolta! del Maresme a l'Empordà! Seguim en contacte.
Strummer es troba a faltar ara que la causa punk s'ha convertit en un anunci de perruqueries.
against racism!
fight punk!
red & black flag !
la foto de la tanca de filferro és una passada, uns es juguen la vida per saltar-la i els altres la travessem per anar de vacances. No està malament la paradoxa.
M'agrada que en el tema del racisme evident aquest article no se'n vagi per les branques amb tot el discursillu de la integració. Joder! hi ha gent que diu que és d'esquerres que no sap un dels versos de La Internacional que parlen dels "pàries de la terra" i resulta que aquests pàries d'avui són els que van a la deriva per aquest món i sense papers. El sistema que vivim és catastrofic i m'agradaria veure l'alcalde de Vic passant l'estret dalt d'una pastera i que m'aprengui una mica del que vol cir viure sense papers i sense futur..
HA MORT UN ANTIRACISTA FORA DE JOC DIGNE DE RECORDAR:
(EL PAIS)
Pernell Roberts, el actor que interpretó al hermano mayor de la serie televisiva Bonanza -vaquero de sombrero negro, tupé y ceño eternamente fruncido- murió el 24 de enero, a los 81 años, en su casa de Malibú (California). Durante seis años, Roberts fue Adam Cartwright, el hermano responsable y de finos modales que construyó con sus propias manos el rancho de La Ponderosa. El western familiar, de gran éxito en los sesenta, comenzó a descomponerse cuando Roberts abandonó el reparto en 1965. El fallecimiento en 1972 de Dan Blocker, que interpretaba a Hoss, precipitó su final. Con la muerte de Roberts desaparece el último de los Cartwright.
Fue también cantante de 'folk' y actuó junto a Joan Baez
Nacido el 18 de mayo de 1928 en el estado sureño de Georgia, Roberts fue fabricante de tumbas, carnicero y guardabosques hasta que descubrió su pasión por el teatro. A su regreso de los marines, donde pasó dos años tras fracasar en los estudios, se volcó en la interpretación. Obtuvo el reconocimiento del gremio en Nueva York, donde destacó en Macbeth y Romeo y Julieta. En 1959, la cadena NBC le ofreció trabajo en una nueva serie de televisión diseñada para explotar la moda del western.
Bonanza, de estética cowboy y tecnicolor chillón, contaba las aventuras de Ben Cartwright, terrateniente de Nevada, y de sus tres hijos, nacidos de diferentes madres. Al impetuoso Little Joe (Michael Landon) y al bonachón Hoss (Dan Blocker) se contraponía el personaje de Roberts, tímido pero con una voz de tenor que le permitió cantar varios de los temas de la banda sonora e incluso grabar un disco de folk. La serie, ambientada a orillas del lago Tahoe, llegó a España en 1962.
En el momento de mayor éxito de Bonanza, Roberts empezó a quejarse. Comprometido con la lucha por los derechos civiles, no le gustaba que en el reparto sólo hubiese actores blancos, con la excepción del sirviente chino de la familia. Pidió a los productores que limitaran la carga racista, violenta y sexista que, en su opinión, tenía la serie. En 1963, los guionistas intentaron contentarle y pusieron a su personaje a recoger firmas contra un albergue cercano a La Ponderosa que no admitía a negros. Este episodio provocó numerosas cartas de protesta de los televidentes, que empujaron a Roberts a dimitir.
Al marcharse, argumentó que la trama era poco exigente: "Son seis temporadas sintiéndome como un maldito idiota, yendo y viniendo como si mi personaje no fuera un adulto sino un adolescente. Estos guiones perpetúan la banalidad y contribuyen a la deshumanización de la industria". Su personaje desapareció con la excusa de que se había casado y marchado a vivir fuera.
Después de Bonanza, participó en la histórica marcha liderada por Martin Luther King entre Selma y Montgomery (Alabama) y desarrolló su faceta como cantante folk en festivales pacifistas junto a Joan Baez. Fue Rhett Butler en una versión musical de Lo que el viento se llevó y, en los ochenta, hizo de cirujano curtido en la guerra de Corea en otra serie de éxito, Trapper John M. D. Sus últimas apariciones en la pantalla fueron como narrador de documentales y anunciante de analgésicos.
Nada de lo que hizo después del 63 consiguió borrar su pasado como el guapo de Bonanza. Como anécdota queda el acuerdo alcanzado con los guionistas poco antes de su salida de la serie. Roberts no soportaba que su personaje, nacido en Nueva Inglaterra, reflexivo y de 34 años, siguiera llamando "Pa" a su padre. Los guionistas le concedieron no superar los tres "Pa" por capítulo, pero no sirvió de nada porque pronto Roberts regresó con una exigencia que los productores no estaban dispuestos a aceptar: el vaquero más apuesto de La Ponderosa quería dejar de llevar tupé.
I ARA VISITEU EL NOSTRE BLOG:
http://www.amicsalansmithee.blogspot.com
tenim novetats!
PERNELL ROBERTS, QUIN CRACK!
entre el "bonisme" multicultural d'una banda i el racisme esperpèntic de l'altra banda, aquest blog ens declarem partidaris de la lluita de classes i d'unificar els pàries de la terra, els nòmades, els obrers del món, els aturat i les classes subalternes en una internacional de les resistències contra el capital.
Que no ens vinguin amb xocs o aliances de civilitzacions, la gran aliança és la dels proletaris i dels pobles d'arreu del món contra els estats del capital!
Megafon endavant, directes al centre del RING !
El racisme és una variable del sistema capitalista !
La dictadura del capital es manté perquè els subalterns ens dividim per la via "culturalista".
Racisme, explotació, "bonisme", fonamentalisme liberal... heus aqui el relat de la dominació burgesa!
anticapitalisme!
no acabo d'entendre lo de que els subalterns ens dividim per la via "culturalista", ni lo del "bonisme" multicultural...ens podries fer cinq centims en els de la cua de la manifestació? gràcies mestre!
Bona aquesta company:
El que vull dir és que als proletaris de la terra ens volen esborrar la condició social en nom d'una civilització que està contraposada amb una altra. Els poderosos estan substituint les classes socials per civilitzacions (occidentals contra orientals, cristians contra musulmans, i totes aquestes coses). El que fa aquest bloc és reivindicar la condició de classe dels que viuen a cada nació i intentar demostrar que l'alliberament social és una condició indispensable per viure en països i nacions lliures.
En quan al "bonisme multicultural", em refereixo que la condició social ha de servir per unir els pringats per damunt de les seves cultures -sense caure en falsos universalismes multiculturals- i que a les actituds de "ser bons" entre nosaltres, cal sumar una certa capacitat invectiva per fer "mal".
Hem de fer "mal" a l'enemic de classe, als capitostes capitalistes.
I això no vol dir que haguem de renunciar al nostre pais en nom de "ciutadanies del món" ni a les cultures que ens conformen.
El rotllo està en saber identificar l'enemic, el capital i les seves multiples i camaleòniques aparicions!
Quin lio!
Alliberament social, alliberament nacional i internacionalisme! Heus aqui la triada emancipatòria que inclou la lluita contra el patriarcat, en favor de la terra i dels pobles.
Quin altre lio!
i, si pot ser, fer-ho amb el millor dels somriures!
posdata: acabo de prendre dues Moritz Epidor i em costa articular les paraules.
De la pregunta que em fas, potser el "lio" està en que on posa "ens dividim" ha de posar "ens divideixen" i on posa "bonisme multicultural" potser hauria de posat "paternalisme occidental envers les cultures dominants"
tres Moritz !!!!
he captat el missatge i estic d'acord:
internacionalisme proletari en unn món de pobles lliures i emancipats del capitalisme.
TENIEN RÁO CARLES MARX I JOE STRUMMER
Publica un comentari a l'entrada