Les rèpliques de l'Abbey Road mereixen aquesta consideració i destacar, per simpaties personals, la que van fer els Booker T & the MG's quan van fer el seu Mclemore Avenue dedicat als Beatles. Un vinil de 1970 que salta dels estudis Abbey Road de Londres als estudis de la Stax de Memphis. Les vostres propostes també poden passar per damunt del pas zebra.
Dylan, inflamable, fumador i replicat...
Replicant Dylan...
Rèplica impossible Houston-Karftwerk...
Els Black Crowes disputen els insectes a Massive Attack...
Massive Attack i els materials inflamables....
Des dels Beatles a Zappa...
El sinistre total de Pink Floyd...
El rei Elvis intenta ser replicat (sense sort) per Rod Stewart...(amb la col·laboració de Joan Gili, replicant des de la xarxa)
Lo artificial es siempre una copia de copia, que ha de ser llevada hasta el punto donde cambie de naturaleza y se invierta en simulacro (momento del Arte Pop). Lo artificial y el simulacro se oponen en el corazón de la modernidad, en el punto en que ésta arregla todas sus cuentas, como se oponen dos modos de destrucción: los dos nihilismos. Pues hay una gran diferencia entre destruir para conservar y perpetuar el orden establecido de la representación, de los modelos y de las copias, y destruir los modelos y las copias para instaurar el caos que crea, poner en marcha los simulacros y levantar un fantasma: la más inocente de todas las destrucciones, la del platonismo.
Gilles Deleuze. Diferencia y repetición.
18 comentaris:
Sens dubte, tan el disc, com la portada-rèplica d'en Zappa son sublims.
La réplica de The Man Machine és una d'aquelles coses que un no esperava veure en aquesta vida...
Salut!
The Man Machine!!!!!!! Jopelines xavalillu!!!!! Vas molt bé!!!!!
Jo faig una rèplica important:
al The White Album de The Beatles,
en Prince Rodgers Nelson el va replicar amb
THE BLACK ALBUM.
el primer tot blanquet i el segon tot negret.
Còpia de la còpia, modificació o creació inconcient o no.
Quan una cosa funciona atrau, sigui per la estètica la conya o la burla, sigui en portades de discs o bé en cartells, tipus Andy Warhol modificant fotos i altres copian l'estil.
Amb la música podriem dir el mateix. L'últim exemple ès la canço de viva la vida dels Coldplay ès identica a una del Satriani, If I could fly.
http://www.youtube.com/watch?v=UvB9Pj9Znsw
I com aquesta la tira.
Si podeu escoltar la cançò Outlaw Pete de l'últim disc del Bruce, ès clavat al iníci de la cançó de Kiss, I was made for loving you
Versió Bruce&Estwood
http://www.youtube.com/watch?v=IrsB1b3M9r4&feature=fvw
Kiss repintats
http://www.youtube.com/watch?v=q7fxN3g5sLw
I com a còpies o modificacions per exemple els Oasis.
La tira de portades.
http://www.knockoffproject.com/
collonut, feliç any nou blokaìres de premià!
Bones Festes a tothom!
Possiblement el cas del disc blanc és el que inaugura això dels monocolors. Disc negre de Prince.
i els discos "diari" ?
thick is a brick, jethro tull
eric burdon & war, greatest hits
el disc de guns and roses
i els discos amb moltes fotos a la portada com:
nice a pair (els dos primers junts) de pink floyd
sound affects de the jam
exile on mail street dels stones amb portada del megafotograf beatnik Robert Frank
Jo quan comprava discos a Barcelona anava primer a El Corte Inglés i em posava dos telefons a les orelles per escoltar els vinils, després li deia al dependent que no m'agradaven i m'anava al carrer Tallers a la botiga vella de Castelló, que estava a la porteria de l'edifici actual i alí demanava el disc al senyor del mostrador-taulell que era com si anessis a un bar a fer una birra, el senyor agafava el disc de la prestatgeria que no podia tocar el client i et posava la mercaderia davant dels nassos. Això passava entre els anys 1973 i 1977 més o menys. Els discos que recordo molt bé de comprar així eren el doble dels Allman Brothers en directe, el Big Fun d'en Davis, el machine head de deep purple i el caravanserai de santana.
anecdota del Miles Davis: per els meus amics i per mi en deiem en DEIBIS "m'he comprat lúltim disc d'en Deibis".
si tot va bé i desapareix el compact disc encara tindrem sorpreses i podrem tornar als cercles de compra-venda de discos de vinil i qui vulgui tenir musica sense funda ja sap que fer : arxiu informatic i santes pasques!
ahir vaig veure més vinil que mai a la FNAC, de fet quan van inaugurar aquesta macrobotiga no hi havia ni un sol vinil, a veure si aviat podrem tornar a fer allò d'anar a la disqueria a buscar discos-discos i rodons i empaquetats amb portada xula.
Buenasss fiestassss.
que tal Àngel, com a persona criada en un sinus cristià ( una mica reflexiu i crític però de fons cristià) també et felicito les festes jejejej
Merino
ei Merinuuuu!!!! Benvingut a la pàgina dels somnis de vinil!
Quan tothom es va llençar cap als CD's em vaig mantenir fidel als vinils fins el 91 que les coses van deixar d'editar-se en vinil. Ara que tothom s'ha passat a l'Ipod o al MP3, i alguns tornen al vinil, jo continuo amb els meus CD's. Tot això té una explicació. Quan els CD's van sortir eren cars i sonaven metal·lic. Però avui dia és el que té més qualitat de so, pesi a qui pesi.
Dit això, Bon Nadal a tothom.
http://www.youtube.com/watch?v=lUbZWh9VsU0
Bon Nadal a tothom i pau als homes de sana mala voluntat. (Als de bona ja en tenen sempre i a més aniran de pet al cel).
I de pas que li donin pel sac al sistema.
Bob Dylan - Must Be Santa
http://www.youtube.com/watch?v=qVs6X9yIM_k
VO / Versió
Twist And Shout:
Phil Medley&Bert Rusell / Beatles
You've Got A Friend:
Carole King / James Taylor
I Put A Spell On You:
Screamin' Jay Hawkins / Creedence
Hands And Glove:
The Smiths / Sandie Shaw
I'm A Man:
Spencer Davis Group / Chicago
Take Me To The River:
Al Green / Talking Heads
Satisfaction:
Rolling Stones / Devo
Juanita Banana:
Henri Salvador / Luis Aguilé
Bon Nadal
a mi em passa com al crimson, soc d'efectes retardats i per tant també m'incorporo tard als formats. El meu primer CD va ser de 1993 i vaig notar la fi del vinil com un petit trauma fet de melanconia i nostàlgia combinades. Ara rebo amb els braço oberts el retorn del vinil. Conservo i compro CD's. Ahir, sense anar més lluny, em vaig regalar cd's en el ritual nadalenc dels discos nous i vaig adquirir tres incunables de rock nigerià. Aquest matí he punxat vinils i he tingut un moment de celebració quasi religiosa quan he punxat el single de Paul Anka amb el Pity,Pity, fou el primer disc de la meva vida, els meus pares el van comprar quan vaig neixer l'any 1959. A 45 rpm he continuat la festa amb TRex i Los Bravos. Després he canviat a 33 rpm i m'he marcat un monografic amb temes de B-52's (quina festa! quina banda!). En quan als MP3, reconec la seva utilitat, la seva pràctiva arxivistica, però no em sedueix massa això dels caramels sense embolcall. El Sugus sempre porta paper. Cal treure el paper i trobar el caramel. Amb tots els respectes pels amants del progrés tecnològic.
En quan al Nadal, demà posaré el clàssic d'en Pau Riba -el matí de Sant Esteve- sortit de Dioptria.
La nadala de TV3 no és del meu gust, visc una mica fora de tot això de la telenostra i de la tele"dels altres". Però entenc als que els li agrada tot això, doncs vivim el boom de can Manel i companyia i sembla ser que és el que ara es celebra i es disfruta. Qui sap, potser, amb la xerinol·la acabaré anant de caganer en caganer...i podré dir que soc part de les particules disperses d'aquest món que ara en desperta.
viníliques i cedenques nadalitats tingueu!
versió en la línia fogerty:
i hearth through the grapevine
(de marvin gaye a creedence clearwater revival, passant per Martha & the Vandellas i moltes més)
Bones festes a tothom! menys a David Bisbal...bueno va , el perdono aquests dies també...25 de desembre, funk, funk, funk...bon any 2010!
http://www.youtube.com/watch?v=fInHuEKbSDc
sempre ens queden dues Bisbals. la de l'Empordà i la del Priorat.
salut, funk i bon vi!
i no oblideu LA PRINCIPAL DE LA BISBAL , sardanes pel matí i ball de gala per la tarda
ni la Principal del pla de l'Os!
Publica un comentari a l'entrada