11 d’agost 2009

BAGNAC




Bagnac. 

Dep. del Lot. Occitània.



Postal de vacances.


Quan el centre del món 
pot ser un bar de carretera.











BAGNAC







Aquest és el bar restaurant Le Commerce de Bagnac. Tots els estius ens trobem una colla de premianencs i premianenques en aquest indret singular del departament del Lot. L'estiu té aquestes coses. Aturat en el temps, Bagnac és com Twin Peaks a la francesa. Si canvieu l'agent Cooper per un Louis de Funes qualsevol, obtindreu el quadre perfecte. 


Bagnac és un nucli urbà incert situat a la carretera Figeac-Aurillac habitat per pagesos, miners, gent de bar, turistes despistats, gendarmes, bebedors de Ricard, acadèmics anglesos, artistes refugiats i -sobretot- premianencs i premianenques disposats a barrejar-se amb aquesta vila sortida de les vacances de Monsieur Hulot. 


La base d'operacions, de tornada dels Alps, és aquest poble que viu als antípodes dels complexos de vacances dels anuncis. Tant de bo la marca Bagnac no faci fortuna i la vida pugui lliscar lentament en aquest paratge intempestiu de la profunda Occitània.


Justament on tres departaments s'interseccionen, allí es troba Bagnac. Lot, Aveyron i Cantal limiten aquest indret entre rius i castanyers.








Bagnac!












...i ara cliqueu aquí per saber 
més coses sobre 
aquesta vila perduda:




http://www.bagnac.fr


5 comentaris:

COMPA DE REVOLTA ha dit...

sort teniu de la terra del formatge i del paté
però no deixeu de visitar la seu del NPA de la regió

Rubal Kabra ha dit...

això de Banyac sona com anar a buscar bolets a Cornellà i ves per on que potser és la millor idea per passat un estiu de pebrots de miko.
Miraré la web que indiques.

Trini González Francisco ha dit...

Ara no sé si m'han vingut ganes d'anar-hi o potser de fer via en sentit contrari :-)
Ei..., no et torno la visita. M'agrada el teu "tuguri" ;)
A rellegir! :))

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

sigues benvinguda, Trini, al blog de les inclemències i dels fets intempestius.

M.PAUMARCH ha dit...

Angelet... ell...
Sóc gairebé el patriarca perdut d'una guitarra que "pianejava" i que ara "blueseja". Recordes les "sessions" a la plaça de l'ajuntament?
Oh, i tant!
El teu bloc és tan especialment "pop" que no sé què cony dir-hi (per a fre-ho bé, vull dir).
Mira el meu, senyor del saxo.
http://llibertatatrebill.blogspot.com
O bé escriu-me, que tampoc no costa tant (jo no he vist per enlloc l'adreça del teu correu).
Salvadorsole26@gmail.com
Salut i munició.
Una abraçada.
Salvador.