En Ramonet 77 i un servidor -Soulbizarre- ja portem una munió d'anys i panys emeten conjuntament el Sound System -possiblement el millor programa de ràdio musical des que la ràdio, com la tele, va deixar de ser "ràdio"-. Tots els dimarts celebrem que vivim fora d'orbita, que vivim dins de l'era pop i en un espai de temps en que el pop ja no existeix i en el que els formats musicals s'estan convertint en combinacions digitals estrambòtiques. Aquest dimarts -el de la vetlla per una Champions relativament assolible- ens posarem les botes i pujarem a aquesta Scooter de la fotografia i anirem directes a l'estudi per facturar una proposta arriscada: Quan Catalunya era Pop! Si tenim present que, hores d'ara, Catalunya és una referència castigada per les diverses tergiversacions de la substància i per les obsoletes cantarelles unionistes de l'estat-estat, ens trobarem davant d'un cas digne de pertanyer a la Dimensió Desconeguda. Afegim el que hem dit en començar a escriure: El pop ja no existeix. Resultat: Practiquem un agosarat exercici d'arqueologia radiofònica. No us perdeu el vostre Sound System d'aquest dimarts. Posa els pels de punta.
I no us perdeu la visita al nostre blog radiofònic impossible:
http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com/
Brieva per un "tubo".
És el rei de la vinyeta.
El dibuix podria ser una visió trastocada del quiosc de la Granvia de Premià de Mar(x), o una paradeta de l'estadi romà on es decidirà la champions...
S`acosten dies d'agenda...dies rodons i quadrats.
I que l'Europa del capital i dels murs ens agafi
I que l'Europa del capital i dels murs ens agafi
confessats...i degudament revoltats!
Salutacions des de la dimensió desconeguda.
Música del cap de setmana:
A CERTAIN RATIO
GANG OF FOUR
THE CLASH
YO LA TENGO
PJ HARVEY
CLEM SNIDE
LA TROBA KUNG FÚ
LA FAMILIA RÚSTIKA
Salutacions des de la dimensió desconeguda.
Música del cap de setmana:
A CERTAIN RATIO
GANG OF FOUR
THE CLASH
YO LA TENGO
PJ HARVEY
CLEM SNIDE
LA TROBA KUNG FÚ
LA FAMILIA RÚSTIKA
Dedicat al José Luís. El quiosquer roig de la Granvia de Premià de Mar(x)
11 comentaris:
jolins aquest brieva és bo
que cony sabeu de la música catalana buah bastida
okiss palmera i gudulermi o no?
home, potser en sabem més que tú...no et pensis que per coneixer la música del país d'ha d'estar dalt d'una palmera o d'una bastida. Francament, amic, el teu plantejament és rar i s'explica amb unes formules gramaticals del tot originals.
jo amb aquest parell de siamese anira a Roma i tornaria amb la copa sota el braç.
estas d'acord?
Bona i sublim la referència al programa de demà bizarre.
A l'indep dues cosetes: escolta el programa (més CATALÀ no podrà ser!!) i felicitar-te per la teva manera de combinar lletres i paraules a l'hora d'expresar idees i conceptes que, em sembla, només entens tú.
Good vibrations!!!
JO he escoltat el silenci al seu pas per la N_II el diumenge a les 6de la matinada...on només la remor de les onades escumoses feien interferència al meu sobtat sonambulisme..., més tard esperava veure't camí de... sirga...per dir un bon destí.
Endora...però jo i la meva bicicleta varem avançar per la NII en hora alta lliscant el tubular damunt l'asfalt calent del sol de primavera. I així fou com home i màquina esdevingueren un mateix format gens competitiu i del tot desfermat.
Vos sou sonàmbula? Caram! Format fins ara desconegut el que em suggeriu així de sobte, senyora Endora.
bromes fàcils
Fàcils i efectives, diria
visca el del quiosc!!!
les bessones de la moto molen
Publica un comentari a l'entrada