La diferència entre aquestes dues fotos està en el temps i l'estat de l'espai comú, la vella carretera i camí Ral. El lloc és practicament el mateix, 60 anys després, una nòia ciclista d'ahir i un servidor, ciclista d'avui. El dia del tall de la NII. Una lluita que augmenta significats dia rera dia.
11 comentaris:
llàstima que no passi el Tour per Premià, podira ser un bon homenatge als ciclistes d'ahir i d'avui com tú i en ramon sala i la nòia en blanc i negre.
bona aquesta i sobre rodes
i bones bicis les d'abans i les d'ara
i ara el barça dalt de la bici per celebrar-ho...aquest any l'ALPE D'HUEZ
el futbol es opio y el ciclismo al paso que va también lo será
Tati prefereixo les cuixes de les bessones de la vespa, les teves estan massa musculades (tio catxas)
anarquista: a mi m'agrada l'opi i a molts anarquistes proletaris dels anys 30 també els agradava el futbol i no passa res.
xiulador: ara ja no m'afaito les cuixes.
bon dia ciclista,
+
avui es respira de manera suau
+
va guanyar el barça
A mi també m'agrada l'api, sobretot a l'amanida i les cuixes desproporcionades d'aquest ciclista
Sí, jo també vaig renegar durant un llarg període, del opi del futbol, fa anys, fins que vaig veure que el mateix opi també servia, com un boomerag contra el poder, per obrir escletxes de consciencia col•lectiva,follia, irracionalitat, joc i altres alegries que precisament el subministrador d'opi ens negava.
Aquest es el joc, prescindir d'etiquetes.
Es com quan el Llop Estepari (Hermann Hesse) juga en el seu teatre màgic i fa de les banalitats un cant a la gloria, i prescindeix de la mala transmissió de la radio per escoltar en el fons el concert mes apassionant.
I, encara que el ciclisme arribi a ser opi, als ciclistes encara se’ls podrà cantar aquella popular cançó ... Una vegada un ciclista de pega va donar una volta i va caure dintre el fang i es va fer un foradet en el culet que se’l tapava amb un paper...
Ja veus en Hermann i el ciclista en un mateix text...
Records d'un republicà convençut.
bona consideració la del sempre ben considerat Lou. Calvada, doncs!
Publica un comentari a l'entrada