18 d’octubre 2008

THAT'S ENTERTAINMENT !






Ressacós em llevo i les orelles segueixen la captura d'ecos del concert de Paul Weller a Barcelona. Amb el pas del temps, alguns concerts esdevenen peces de col·leccionista (Butterfly Collector, balada de The Jam que Weller ens va clavar en directe) i d'arxiu memorialístic destinat a retenir els mites particulars que tenim. Paul Weller ho és.





Des de 1981 -encara recent la fí de The Jam- em vaig penjar de l'artista de Woking (Surrey) tot llegint una entrevista a la desapareguda Rock Spezial on aquest proclamava el seu contundent "sempre seré mod!" i, ara que ja té 50 anys, el segueixo en un any de creixement de la mitologia privada de l'etern Mod, amb dues dades significatives: la visita casual que vam fer a la seva vila natal de Woking i aquest concert necessari que empaitava des de feia anys.

Un concert magnífic. Pura dignitat pop, honestedat mod i dedicació, -la d'aquell jove artista que va disoldre The Jam quan la seva fama excedia els paràmetres del moviment mod i s'inauguraven els anys 80 amb aquell congrés estilístic que renovaria la morralla sonora d'aquells dies, cosa que va saber fer amb
Style Council!-.

L'espai Movistar -quin nom i quin espai més inapropiat per celebrar l'art popular del segle XX i els seus records!- va acollir les restes del Modernisme local, del qual em sento part orgullosa i eterna, i una bona part de la colònia catalanobritànica que inclou, entre altres, el meu nebot
Ged convertit en fan entusiasta, fotograf de concert i testimoni privilegiat de la Mod Scene Barcelonina. Em quedo amb la posadat en escena senzilla, la implicació de Paul Weller en el concert, la seva suor, la seva proximitat i alegria, una banda potent i les cançons noves i eternes. L'emoció de viure un moment historic particular i a petita escala es concretava quan van sonar tres emblemes sonors de la meva joventut: That's Entertainment, Butterfly Collector i Town Called Malice. Poder escoltar aquestes tres cançons en viu i molt aprop de l'escenari, m'ha proporcionat un concentrat emocional de primera.

La setmana planteja novetats culturals molt suggeridores. Una colla de gent, denominada Amics d'Alan Smithee (*) amb la col·laboració d'
Stereo 2, iniciem aquests dies un projecte multidisciplinari sobre les subcultures, la distinció cultural, els outsiders i les transgresions....ho empaquetem sota la denominació de Fora de Joc i inclourà un cicle de debats, pelis i expo, amb projeccions de pelis i documentals com American Splendor, Ed Wood, The Future is Unwritten: Joe Strummer i Daniel Johnston & the Devil. En parlarem...
(*) Això dels Amics d'Alan Smithee és el nom d'un nou club de cultura submarina resident a Premià de Mar.


No és original que, canviant de tema, segueixi la ratxa papanatista dels media entorn de la crisi.
La crisi! quina barra! Un sistema que es fonamenta en una crisi, resulta que "ara" té "la" crisi. El capitalisme "no està" en crisi, el capitalisme "és" la crisi, i és el fonament i l'arrel de la gran crisi de civilització que es divisa . Per aquest motiu, invariablement, des de l'adveniment de les societats burgeses, enllaçant amb espectres i fantasmes, existeix un fil roig -que no vol dir necessàriament un partit- que planteja superar "la crisi", és a dir superar el capitalisme. El fil roig, que també pot ser negre, es bifurca en excés, declina i s'intensifica, s'invisibilitza i els visibilitza, es divideix, pateix la seva pròpia crisi, es desmembra i es reconstrueix. El fil roig contra la crisi, contra el capitalisme, és el procés d'un moviment real "que aboleix l'estat de coses", d'un moviment que també té capacitats de canvi, d'autodestrucció o de reconstrucció. el fil roig és, també, un relat de grandeses i misèries. Una història ambivalent d'errades, fugues i encerts parcials. Dades, totes elles, infinitament menys lesives que les que puguin tenir els altres fils inanimats del relat capitalista.

El que ja resulta irònic, patètic i grotesc és el
mantra mediàtic dels telepredicadors, radiopredicadors i apologistes encartronats que cada dia ens saluden des de les seves tribunes per pontificar un comú denominador de lamentacions, queixes, alarmismes i missatgeria d'estirabot. Els opinadors de l'statu quo, ara que estan trastocats amb el catacrack, proclamen els dèficits d'un model econòmic que és part d'un sistema cultural integral que proclama la difícil relació de parella entre la democràcia i el capitalisme. Les ones i les pagines en van plenes! El contenidor de la brossa neocon, però, està obert i de manera visible ens mostra les espantoses americanes d'un tal Sala-Martín, el darrer crit en el supermercat de les idees d'aquest teatre de l'absurd.

De retorn a la prècaria trinxera que anem construïnt, es divisa un paisatge incert on alguns, més propers, parlen de primàries i governs d'Entesa (que no entenc com s'entenen) i on uns altres -també propers- plantegen la revolta del dia a dia, la xarxa còmplice i la conspiració (respiració) conjunta.


Com cantava ahir Paul Weller:
THAT'S ENTERTAINMENT!

30 comentaris:

Anònim ha dit...

quina sort de welleritzar la vida i apuntar el tute per acabar dient que la revolta continuarà

molt repensat bo

Me, Myself and I am ha dit...

Si no hubiese coincidido con la visita obligada a la tacita de plata, también hubiese hecho acto de presencia para ver al amigo Paul.

Salud2 desde el sur.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

merci senyor "me, myself and i am",

exposeu arguments ponderats i un justificant de força major per estar lluny de la tasseta d'or que és Premià de Marx.

Fins aviat i molts records a la senyoreta Ana.

Anònim ha dit...

M'APUNTO A REMENAR CONTENIDORS A VEURE QUANTES AMERICANES DE LA COL·LECCIÓ DEL SALA I MARTÍN HI APAREIXEN I LES PODEM SUBHASTAR PER TREURE PASTA PER FER GRESCA I SUBVENCIONAR CAUSES JUSTES
QUIN PAVO AQUEST J0LINS!

Anònim ha dit...

Bona pinta aixo del "fora de joc", a internet es fàcil trobar allò que la rendibilitat, les distribuidores i altres obscurs interesso acostumen a invisibilitzar (existeix aquesta paraula?), s'ha d'aprofitar aquesta possibilitat de visibilitzar (existeix aquesta paraula?) i divulgar alternaitives al mainstream

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

SÍ SENYOR ! BONA APORTACIÓ LA D'AQUEST AMABLE ANÒNIM ... INFORMAREM PUNTUALMENT DEL CICLE "FORA DE JOC"

COALICIÓ D'ESQUERRES ha dit...

Informació sobre FORA DE JOC a:

http://www.coaliciopremia.blogspot.com

Anònim ha dit...

estic flipat de quadros amb això dels Amics de Alan Smithee o és un nou futbolista o un submarinista glups glups

SOUNDA' ha dit...

posa "alan smithee" al google i la teva flipada quadrada esdevindrà rodona del tot!

Melvinco ha dit...

Gran cicle el que prepareu, francament interessant. Permeteu-me recomanar un altre títol que s'hi podria enquibir: "Good Bye America" sobre l'outsider Al "grandpa" Lewis, el combatent avi de La Família Monster. Recomanable 100x100!

Anònim ha dit...

si prorroguem el cicle...podem afegir aquesta valuosa oferta!

la mirada ha dit...

Ep company, fem publi del cicle a la web de La Mirada. El docu "Good Bye America" te'l deixo i li feu una ullada d'acord? Una abraçada!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

supergràcies, a veure si veniu! salut!

Anònim ha dit...

VISITANOS Y PARTICIPA EN EL BOICOT

Anònim ha dit...

http://godenholm.wordpress.com/

VISITANOS Y PARTICIPA EN EL BOICOT

Al ha dit...

This is the modern world !!!

Anònim ha dit...

Una buena oportunidad, en el festival "in-edit" (6 documentales 21 euros, via web), para conocer a uno de los outsiders más rompedores del periodismo moderno: Hunter S. Thompson.
Además de otro buen montón de interesantes propuestas.

http://www.in-edit.beefeater.es/festival/cms/

Salud y (contra)cultura!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

GRAN IDEA MR. BONZO DOCUMENTALITZAT!!!!!

ENS VEIEM A L'AMERICAN SPLENDOR...
TORNA LA CONTRACULTURA BÀSICA A PREMIÀ DE MAR...

Anònim ha dit...

el peat rollo de sempre de l'elitisme que us porteu amb ohhhh quina gent més ohhhh sempre sempre sempre igual

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

estimat indep:

francament ja semblava raret que no fiquessis cullerada en la proposta de la setmana. Benvingut al blog.
Aprofito per preguntar-te una cosa:
em pots definir el que escrius com a "el peat rollo" ? Un concepte que no acabo d'entendre.

També vull aprofitar la teva visita per demanar-te autorització de fer un documental sobre la teva figura que podriem passar en futures edicions del FORA DE JOC. Crec que ets un outsider colossal i mereixes un passi al Sundance Festival o, qui sap, al festival de Sitges, apartat "ufologia".

Estas convidat a venir al cinema!

Anònim ha dit...

tati, no li posis medalles al nen indepenxungui que encara es pensarà que el bon nano és la rehòstia de maco.

Un blog com el teu corre el risc de rebre caca de la vaca indepenxunga.

Els indepenxungues són així i segurament no tots deuen ser com aquesta meravellona.
Sort per el teu blog i no et deixis provocar per indepenxungaires.

vale que no tots són iguals.

Anònim ha dit...

El senyor de les "idees capital" o senyor "saltamartí" ha estat el got que vessa l'aigua (porto una birreta...), explícome, no era capaç de variar l'emisora als matins cap a una altra freqüència, la força de costum, les veus conegudes..., però l'aparació saltamartiniana de forma asidua ha fet que acabi amb els discursos apocalítipcs de resaviats com ell i escolti ràdio 3 i passi de crisi mediàtica.
Aquest blog també ajuda, clar.
Ep quina canya l'alan aquest!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

well! Miss Endora: qui és el saltamartí aquest que esmentes?

penyabogarde ha dit...

HEM QUEDAT FINALISTES!!!!!!!

Esports, "El Sot"

El quart lliurament de premis ha estat pel també malgratenc Joan Dàvila per "El sot ", corresponent a la categoria d'Esports. El guardó l'ha lliurat el cap de comunicació de Diari Maresme, Dani Serrà.

Finalistes

Els finalistes de la categoria Societat han estat "Sant Cebrià Info ", "Des del Castell ", "La Mirada dels Premiarencs " i "Malgrat Confidencial "; de la categoria Política "El Bloc d'en Ramon Bassas", "La Riera 48 ", "Xavier Mir " i "El Bloc d'en Bernat Costas "; els finalistes de Cultura han estat "El bloc de notes d'en Toni ", "Cròniques Mataronines ", "Espai Isidor " i "Ucronies "; i en la categoria d'esports "Tonikas99 ", "Capità Waldo ", "+Bàsquet " i "Penya Bogarde ".

Antoni Puig Solé ha dit...

Acabo d'incorporar al meu bloc, un recurs que permet accedir a les esmenes que vaig elaborant amb la finalitat d'animar el debat de la Assemblea d’ICV. Si pot accedir punxant sobre el dibuix situat a l'esquerra, en el qual posa ESMENES. Bon debat.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

La crisis eleva la demanda de 'El Capital' de Karl Marx

1. * Las ventas de la obra de 1867 se han triplicado este año en Alemania

Karl Marx.
PAOLA ÁLVAREZ / BERLÍN
ANNA ABELLA / BARCELONA
Los clásicos adquieren esa categoría por ser capaces de sobrevivir a su tiempo y poder releerse en cualquier momento de la historia. Por eso no es de extrañar que con la actual crisis financiera muchos se acuerden de la célebre frase "un fantasma recorre Europa" y se decidan a recuperar la obra de Karl Marx en busca, quizá, de nuevas --o viejas-- soluciones. Aunque ahora el fantasma sea otro, eso parece ser justo lo que está pasando, según afirmaba estos días el editor alemán Jörn Schütrumpf, en el diario Neue Rhein Zeitung. El rotativo elaboró un reportaje sobre los ganadores de esta crisis financiera en el que incluía al gran crítico del capitalismo junto a nombres comoJohn Paulson o Emilio Botín.Según el director de la editorial berlinesa Karl-Dietz-Verlag, que distribuye la obra de Karl Marx y Friedrich Engels, en el último año se ha triplicado la demanda del primer tomo de El Capital --publicado por primera vez en 1867 y que analiza el proceso de producción del capital-- y se ha pasado de 500 a 1.500 ejemplares vendidos. Aunque Schütrumpf admitió que no se espera que se convierta en un best-seller, dijo que aún esperan un aumento de la demanda hasta finales de este año y quizá uno aún mayor en el próximo.A estas cifras habría que sumar las ventas por internet o en mercadillos. Las obras de Marx tuvieron su auge en la Alemania dividida, del lado este (casi por obligación) y del oeste (por las compras de la elite occidental de izquierdas que no podía pasar sin ellas). Esto se traduce hoy en un inagotable flujo de libros de segunda mano que tenían muy buena salida entre amantes del marxismo y coleccionistas de mercadillo.EN ESPAÑATambién en internet ha aumentado la oferta. El conocido como tomo azul se puede obtener desde 20 euros y la obra completa por 50. Según Schütrumpf, la obra de Marx atrae sobre todo a una "nueva generación académica que ha admitido que las promesas del neoliberalismo no se han cumplido".En España, el incremento de la demanda, aunque muy ligero, también lo han notado las editoriales que publican El Capital, como FCE, Akal, Edicions 62 y Siglo XXI (que detectó un inusual interés por él en la pasada Feria del Libro de Madrid), y algunas librerías, como Fnac y Casa del Llibre. No hay que olvidar, sin embargo, que algunas carreras universitarias lo requieren y octubre es el mes en que se inicia el curso.

Anònim ha dit...

si tinguessim la pasta que ens repertoca i es gasta fora de CAtalunya QUÈ? Estas segur que passariem de dir segons quines bajanades teoriquitas i al gra amb el que tindriem per construir un pais de recusos financers propis fora de la crisi que està tenint els voltants nostres.
Ara no em ficaras a la foguera per opinar amb una modesta solució per obrir els ulls.

indep@alsblogs

Anònim ha dit...

senyor meu, indepe, si la teva teoria avança potser catalunya acabarà sent un paradís fiscal o una mena d'andorra gegant i em sembla que has fotut la gamba molt profundament amb la teva esperpèntica teoria de que el problema sempre és el mateix.
El crack és de tot el món, a veure si t'enteres, contreres!

el contreres de mataró

Anònim ha dit...

Senyor meu indep, si tinguèssim la pasta? Quina pasta? Ets productiu?
Jo vaig més enllà, una altre societat, un altre manera de ser, sense fronteres de cap mena, fora tant d´egoisme, repartim, tolerem i compertim, aquí esterem quatre dies i només fem que remanar la merda.
Encara ens falta una mica per a ser humans.
Mira els Bonobos (Ximpancé nan) quan tenen comflictes, els arreglen follan.
Aprenem de la natura collons.

Autònom amb llicència fiscal

la mirada ha dit...

El nom de grup que us heu posat per dur a terme "Fora de Joc" (i les propostes que vinguin...) em sembla brutal. Hi ha el cas dels germans Coen que, per no aparèixer tantes vegades als crèdits, també usen un seudònim. En aquest cas és Roderick Jaynes, que fou nominat als oscars com a millor muntador de "No country for old men". Qui l'hagués recollit en cas d'haver guanyat el guardó?!