Quatre anys sense Manolo Vázquez Montalbán són una putada. La setmana passada ho recordavem, va morir un 17 d'octubre. A banda del MVM novel·lista, ens falta el columnista i articulista que fou. MVM ens saludava els dilluns des de la darrera plana de EL PAIS i tocava els temes amb la seva singular òptica crítica. La trobem a faltar. Els tocava com ara quasi ningú ho fa. Imagineu-vos l'autor enyorat, aquests darrers quatre anys, escrivint sobre el fonamentalisme neoliberal, la fira de Frankfurt, els corrents migratoris, la memòria històrica, la pobresa, la pseudocultura televisiva o el canvi climàtic vist des de la banda crítica amb el capitalisme. Quin nivell el d'en Manolo! i...quin nivell, ara, el que ens empassem amb la proliferació de carques i exprogres arrepentits que omplen la premsa i els microfons! (amb excepcions...llegiu-vos les aportacions de Vidal-Beneyto, intelectualment montalvanianes, els dissabtes a EL PAÍS, per exemple). La desfeta de l'esquerra política, social i intelectual va anar acompanyada de la decadència i del silenci (provocat o no) de les veus crítiques amb l'establishment català i espanyol. Manolo Vázquez Montalbán era un oasi. Ara assistim a la coronació d'un nou estament intelectual presidit per altres preocupacions: el suposat enemic exterior, la grandesa occidental, l'intocable mercat, el negacionisme davant del canvi climàtic, la tergiversació dels ideals de les esquerres i un llarg etzètera d'arguments sobre els quals MVM, ben segur, en podria dir unes quantes de fresques.
MVM també podria parlar sobre el Barça, avui, el dia en que el futbol arriba als seus 150 anys de vida. Quan a l'Anglaterra profunda i industrial es fundava el Sheffield FC. Oci proletari en temps de la reina Victòria i dels papers comunistes. El món d'ahir. Com li agradaria dir, segurament, al Manolo Vázquez Montalbán.
Nota: l'afer Sheffield FC el podeu ampliar amb una clicada a:
20 comentaris:
i tant! si tinguéssim una dotzena de montalbans ... però hem de petxugar amb els Marius Carol, Villatoro, Sala Martín, Marc Alvaro, Rahola, Cuyás & company. El signe dels temps! mala peça al teler! a França els impostors B.Henry Levi, Glucksman, Finkenault etc. tenen contrapesos d'altura: Ranciere, Bensaïd, Morin... a la resta d'Espanya, els Savater, Azua o Juaristi, estan en coalició perpètua amb els Dragó i la FAES, i sort encara que treu el cap com pot un Carlos Taibo o un Pérez Royo per singularitzar una certa esquerra...
el dedo en la llaga mister Tati.
no hi ha crisi de les idees d'esquerres, el que passa és que estan silenciades per un poder mediàtic que ha inventat una nova concepció del món feta a base de quatre tòpìcs tous que de tant de parlar-ne ens acostumem a trobar-los forts.
home, Marc. Una certa crisi de les idees d'esquerra sí que existeix. De totes maneres es juga en camp contrari i es nota.
lo que está claro es que esto que vivimos ahora en el mundo de la opinión me parece un cruce entre El Silencio de los Corderos y El Orfanato, unos callan por miedo a perder la relevancia y otros están más huérfanos que los niños terroríficos de la peli de marras. Por lo que habrá que restaurar una copia de Novecento por si las moscas y una de Eisenstein por la troncha nasal.
enginyosa aportació del "cinéfil fumador". Mira el dibuix, Montalbán apareix fumant amb una torxa de tabac. També era cinéfil. Ja veus.
Busca y encontrarás (en el texto que enlazo)
jolines con la conexión auswich/premià escrita por un tribuno de libertad digital desde Barcelona al servicio de don Losantos. Mamaita. Leánse el enlace propuesto por GALLINA BLANCA.
ese Sheffield anda perdido por las ligas regionales inglesas
Condemor, estás hecho un fiera con el internet.
capo a belmonte
Jo crec que el Marc te raó, no hi ha crisi de les idees d'esquerres, només cal donar-se un volt per algunes de les págines de contrainformació que habiten la xarxa. El que si hi ha es una absència d'idees d'esquerres als mitjans de comunicació vinculats al gran capital, no se si perque no contracten col.laboradors amb aquestes idees o simplement perque existeix una certa autocensura per no contradir les línees editorials y conservar la tribuna i el sou.
la vanguardia segueix fotent merder:
davant del caos de les infrastructures, avui dedica dues pàgines i semafor vermell a...al servei català de tràfic!!!!! quins collons, ara resulta que el departament d'interior és el responsable del caos de rodalies, de l'ave i de tot aquest cristo.
I aprofiten per carregar contra la proposta 80 km./hora etc... quina mala llet que gasta el godó power!
contra tot el que gestiona ICV-EUIA...perquè? doncs perquè aquest partit va ser l'únic que va dir des de temps pretèrits "AVE NO i enlloc, que hi han altres priorioritats", això deia Herrera i Milà abans del crack AVE. estaven sols!!!!
ara el colapse és culpa de interior, quina barra!
PUES MIRA QUE AYER, AMIGOS. LA VANGUARDILLA VENTILÓ LA LEY APROVADA DE MEMORIAL DEMOCRATICO POR SAURA, COM UN RECUADRO EN MINIATURA.
MONTALBÁN VUELVE....POR FAVOR
de la vanguardia el que es salva és el suplement de "culturas" i "la contra". quasi mai el compro i el llegeixo a ratos de gorra
A falta de montalbán podem escriure a les parets el que ell hauria dit.
la premsa quasi no ho dirà.
van a sac i sense contemplacions aquests del Godó
En Xavi Bosch (ex-racc1) ha arribat a la cúpula de l'AVUI. Sembla un joc de dominó, les fitxes són sempres les mateixes, l'ùnic que de tant en tant canvien de mà.
En Montalbán. La cuina ja no té cuiner. El cor de l'intel.lectualitat espanyola i catalana està "touchée" des de la seva mort del chef. I "El Público"? ...morirà en l'intent mentre El Pais es revitalitza un cop el traspàs del capo? L'absència d'en Vázquez Montalbán com diu la Maruja Torres es fa estranya: "Qué difícil es caminar entre librerías sin topar con libros de Manolo" i com il.lustrava en Romeu en veu d'un personatge de vinyeta: "los buenos, cada día estamos más huérfanos".
Veig que t'agrada Jacques Tati. La Filmoteca està dedicant un cicle al director francès aquestes setmanes.
"llanterna màgica"; efectivament, que la filmoteca em dediqui un cicle és bo per la salut en general.El cinema de Jacques Tati és el món d'ahir, versió "la França que fou i no és".
Gran cinema.
GODARD A TOPE!
Publica un comentari a l'entrada