Abans de res, enhorabona compartida als que han fet possible el "salvem la plaça Nova". Els temps que corren no són massa proclius a les petites victòries del sentit comú. Ha estat un moviment veïnal. La valoració del moviment està viva en el seu blog corresponent: http://www.salvemlanova.blogspot.com/
La resposta dels partits a l'afer "plaça Nova" s'ha produït en el lloc més indicat, al ple de l'Ajuntament i la Coali de Premià, ho valora positivament des del seu blog (sense interferir la dinàmica exitosa de la plataforma), mireu a: http://www.coaliciopremia.blogspot.com/
Cada cosa des del seu lloc i ja està. La plaça Nova del passat dissabte va ser l'escenari d'una multitudinària festa de la participació i de l'exit. Veïns de tota mena van omplir la plaça i la Mirada dels Premianencs va presentar un magnífic document gràfic, mireu-lo a:
http://www.lamiradadelspremianencs.com/
El dibuix superior és del Robert Crumb que, amb les seves vinyetes, ha acompanyat alguns dels episodis del nostre moviment.
Sovint és difícil entendre o verificar com i quan els lobbies funcionen explicitament. Quan es parla de lobbies i grups de pressió, parlem dels que efectivament tallen el bacallà. Al nostre país, però, funcionen i no dissimulen massa. Un exemple clar és la connexió evident entre opinió escrita i determinació econòmica. Mireu-los, el mateix dia en que José Antich (aquest senyor signa "José") com a director de La Vanguardia etziba un editorial del seu diari contra la línia de flotació del conseller ecosocialista Cesc Baltasar (tema 80 km/h.), coincidint en dia hora i diari, amb el RACC -entitat puntera en nombre d'associats, destinada al món del motor (ja sigui utilitari o de competició)- que anuncia les seves ecorecomanacions motoritzades a plana completa. És possible que Cesc Baltasar i l'equip de medi ambient hagin errat aspectes dels seus informes destinats a fer front als efectes contaminants. Ara bé, ja fa molt temps que dura el cos a cos entre la migrada representació ecosocialista i els gegants del poder real català (des de La Caixa i El Grup Godó fins el RACC i les cambres de comerç i similars). Qualsevol pretext és útil per fer trontollar un incipient intent d'aplicar els programes d'ICV-EUiA al sí del tripartit.
En aquesta ocasió, el tema 80 km/h, possiblement no s'ha afinat en el rigor de la mesura proposada. En tot cas, però, les propostes de Baltasar estan en una línia equiparable a les que més o menys s'apliquen a ciutats europees com ara Rotterdam, Tolosa, Grenoble, Londres i altres. Dic "més o menys", el que compta és la tendència, modificable o matisada, d'aportar un cert criteri pal·liatiu a l'impacte de les emissions contaminants (avui estic més moderat que ahir).
No n'hi entenc massa, però circulo sovint per ciutats franceses i, ja sigui de manera fixa o mòbil, quan travesso els cinturons de Tolosa/Toulouse o Grenoble, observo més seguretat, menys soroll i més netedat. També penso que el tema cotxe/ambient no pot ser tractat en sentit estricte des de la tecnogia i l'analítica del motor o des de la banda estricta de l'ecologia. Ara bé, potser el RACC té raó, però no n'hi ha prou. Les propostes RACC formen part del sector de l'automoció amb els seus aspectes de coherència interna i de l'altra banda, les consideracions ambientalistes es nodreixen d'altres referents més dedicats a les ciències de la naturalesa (recomano, per dir-ne algunes les del professor Folch o els informes d'Ecologistes en Acció).
La resposta institucional a la polèmica, venint d'ICV-EUiA, hauria de prioritzar l'eix social i ecològic. Encara que el RACC tingui les seves raons, convé no oblidar que aquesta entitat de prestigi indiscutible té entre altres ocupacions el desenvolupament del Circuit de Catalunya, activitat aquesta que no aporta masses elements de xoc en la disminució de la contaminació. Convé, també, dir que la R de RACC vé de "reial" com la majoria d'entitats amb poder real-reial.
Al marge de l'àmbit de discusió sobre qui "té raó", trobo interessant d'observar el dispositiu activat dels lobbies. Quan es toquen certs interesos, cert statu quo, La Vanguardia dispara, editorialitza, columnitza, fa xarxa i es liquida el missatger, especialment si aquest és membre de l'esquerra més denostada per l'establishment. Una versió "de classe",política i cultural sobre el contrast entre dues visions de la Catalunya que volen uns i altres. Que li preguntin al Salvador Milà, el millor conseller de l'esquerra verda i roja, fulminat del primer tripartit per insinuar polítiques d'habitatge, de medi ambient o de mobilitat que fan nosa als nostres poderosos.
Estaria bé restituïr la dignitat d'en Salvador Milà. Personalment, des d'aquest blog, el voldria veure com el president d'Iniciativa que molts esperen. Un capital humà d'aquestes caracterísitiques mereix més. No veig clar els lideratges actuals d'ICV. Necessitem renovació i una lúcida combinació d'experiència, nivell, discurs i novetat. El futur de Joan Herrera o de Raül Romeva, està al costat d'en Salvador. Un futur que és el de l'espai de l'esquerra verda d'aquest país.
(A la part superior, una reproducció d'un quadre de George Grosz, dedicat als que tallen el bacallà)
25 comentaris:
jo tampoc soc expert en temes molt tècnics i de fet la majoria de tertulians em temo que tampoc ho són encara que es seu ofici és fer veure que entenen molt de tot.
del que si opino és del SALVADOR MILÀ i estic molt en la línia del que dius, en Salvador Milà hauria de ser un home clau de la direcció d'ICV, el van putejar i té un nivell que tombaria molta classe politica, fins i tot a la justeta direcció que tenim a ICV. En Milà val molt.
pues yo espero que cierren en circuito de Montmeló por estar cerca de la zona más contaminada de Catalunya y por berrear ruidos todo el santo día cuando prueban, entrenan, compiten , promocionan o menean el tubo a diestro y siniestro gracias al R.A.C.C. de marras.
entre en Saura ja-ja-ja i en Milà no hi ha color: milà president d'una ICV més decidida i valenta.
la meva simpatia per Salvador Milà no és en detriment de Joan Saura. Tot i això soc dels que creuen que en Saura no hauria de ser conseller d'interior, no per el que significa aquesta conselleria, sinó perquè aquesta responsabilitat no és compatible amb el lideratge sociopolític que ha de tenir un president d'ICV que al mateix temps és el cap visible del projecte de coalició ICV-EUiA.
Dit això, a ICV es fa molt necessari recuperar lideratge polític, comunicar més el som i el que volem des de dins i des de fora de l'àmbit institucional. El conseller d'interior és un càrrec molt marcat per la contingència específica de les seves competències. El president d'ICV ha de comunicar i ser referent en política nacional, estatal i internacional. Aquest perfil noel tenim. En Milà seria una passada, tot i que penso que mai ho acceptaria, llàstima. La nostra política necessita molta comunicació. Per exemple, crec que ICV pot explicar amb més precisió el fet nacional català que no pas les forces més engrescades amb el xoc de trens. Per no parlar del debat d'infrastructures o de mobilitat. Estem per sota de les nostres possibilitats.
avui el director de La Vanguardia torna amb el tema Baltasar/racc a la seva editorial. Si et serveix d'informació això reaforma el que has escrit més amunt. Intenten fer que Montilla xoqui amb Iniciativa. Si el departament de medi ambient s'ha equivocat ha de rectificar però no només escoltant el racc sinó escoltant més sectors dedicats a l'ecologia que creuen encertades les mesures porposades amb arguments diferents dels del Racc.
a vore a vore si el problema de RACC serà que Montmeló està a la segona anella metropolitana i els poden impedir fer curses, uau uau uau
Jo m'apunto a la hipòtesi de que el RACC porta corona
tema plaça Nova dic: visca el megafon! quina festassa! quin plaer tanta gent dissabte
la ràdio no ha dit res del que va passar a la plaça nova el dissabte
bien por Robert Crumb
pues ahora que uno de iniciativa se mete directamente en la llaga del enemigo de verdad resulta que los que se ofenden por el joseluisismo no tienen nada que decir pues no debe ir con ellos la batalla y los de LA VANGUARDIA SON CHATIPIRULIS POR SER DE LA CASA
quan era el PSUC qui feia les coses, els poderosos i la seva premsa li encolomaven l'etiqueta comunista soviética per molt que fos evident que el PSUC era un partit amb perfil propi.
quan es va passa a ICV o a EUiA, els poderosos i la seva premsa, caricaturitzen ambdos grups com a excomunistes, ecopijos i altres segells de nou tipus.
Aleshores el PSUC era un partit incòmode contra Franco i després contra els poderosos de la transició.
Ara els d'ICV-EUiA molesten a postfranquistes, poderosos de sempre, establishment renovat.
Qui es molesta?
godó grup
racc
cambres de comerç
foment del treball
borsa de barcelona
etc
etc
qui va rebre el pal primer:
en Salvador Milà. Les coses clares.
no es podia esperar un article més anticatalà que aquest.
Estas en contra de les entitats més importants de Catalunya, justament les que dónen prestigi internacional a la nació catalana arreu del món i ho fas amb arguments marxistoides que són la ideologia més cruel i perniciosa que ha donat l'espècie humana des de sempre.
Quan vas atacar el catalanisme a l'altre article ja vas quedar retratat com tots els teus seguidors que fan fastics a Catalunya i ara ho reforces amb marxisme i odi als sectors més capdavanters de la nostra economia que posen Catalunya en el món.
Quin catalanisme us queda si viviu d'esquenes als que porten riquesa a Catalunya?
OSTRES!
No faré una defensa del marxisme, del qual en soc seguidor critic i revisionista.
(en tot cas pots ampliar informació i contemplar molts pecats marxistes llegint el blog paral·lel: premiademar.blogspot.com).
En quan a la CATALANITAT que no em deixes exercir, cap problema, em considero CATALANISTA, i si vols ampliar informació sobre aquest catalanisme diferent que reivindico, ho pots fer anant directament a la resposta que en data d'avui (24-10-2007) he fet a la companya pro-icv denominada Epsònica.
a "En defensa...": entitats com la Caixa i filials o el grup Godó en tenen ben poc de catalanistes. El grup Godó ni tan sols ha estat capaç d'editar un diari en català, i la caixa és una entitat plenament española, si llegissis els estatuts veuries que en la seva missió i valors no hi apareix en cap moment la paraula Catalunya o català.
Si aquestes entitats han de ser referents de Catalunya al món s'entén perquè Catalunya no té cap presència enlloc.
Que divertida es la dreta catalana quan perd els papers i mostra seva auntèntica cara, el comentari "en defensa de l'economia d'ara" el podrien haver signat tranquilament Aceves o Zaplana, i alguns encara em volen convèncer que a catalunya tenim una dreta civilitzada. Mare meva, quin nivell!!
Seguint el que dius, Paccius (hi estic intermitentment d'acord ja que el Grup Godó va comprar l'Avui fa un parell d'anys i és descaradament catalanista -que sigui fluixot quant a editorials i articles d'opinió és ben diferent!-, en Salvador Cardús té tota la raó del món: fallen els medis per consumir en català.
Ja m'agradaria que La Vanguàrdia edités alhora en català i que continués també en castellà. Ara, en la Fira de Frankfurt es va decantar pel català enormement!
Toni, qui va comprar l'Avui és Planeta i no Godó.
Salvador Cardús????
Prefereixo "salvar-me" amb una botella de Cardhu!
home! un Cardhu carregat podria servir per salvar al Cardús de la seva minsa aportació al món de les idees. Bona pensada aquesta de salvar el Cardús amb un Cardhú o, millor encara, de salvar el Cardhú allunyan-lo d'en Cardús.
L'AVUI pertany tant a Planeta 25% com a el Grup Godo 25% i la resta és de la generalitat (50%) (Crec que son aquest els percentatges).
1- que l’editor d'un diari tant faxa com la razon editi també l'Avui és exemple del que el capital no te idees només beneficis
2- Que coi fa la generalitat a l'Avui?
Paccius,
l'Avui té una participació majoritària que es distribueix a parts iguals entre el grup Godó i el grup editorial Planeta. També gaudeix d'una tercera a tercera participació de l'Institut Català de Finances, depenent de la Generalitat, equivalent al 10% del capital. Suposo que per aquest motiu es manté encara un diari en català que no sigui la traducció d'un altre.
Suposo que, ens agradi o no el que opisni, amb aquest tema en Cardús té una mica de raó, no?
1- Això de diari traduït o dius per l'edició en castellà o en català?
2- El Punt i El Periodico, ja reben subvenció per editar en català, si l’Avui no en té prou amb la subvenció és que potser no és viable econòmicament.
3- Si el Conde de Godò i el Sr. Lara han de ser amos d’un diari públic potser que no critiquin tant als comunistes i les nacionalitzacions ja que estan fent diners amb els impostos de tots, ja que l’Avui és un diari nacionalitzat al quadrat.
jo al grup Godó el felicito per el magnífic suplement CULTURAS de LA VANGUARDIA, la resta passo de puntetes sobretot quan semaforitza en vermell a tots els que dissenteixen de l'statu quo.
Heu vist el tractament a la llei del memorial democràtic que va aprovar el Parlament ahir?, vinga agafeu el diari de la família Godó, flipareu!
sense en Montalbán això és un desert!
Publica un comentari a l'entrada