Línies estivals del deliri: La població insultada per unes empreses elèctriques, el terratremol peruà, els estirabots a la cúpula d'ERC, el ball de càrrecs a ICV, el conseller Huguet vol fer de Catalunya una marca de turisme temàtic (més!). Paisatge després de la batalla: el botellón gracienc.
Necrologies a dojo: Bergman, Antonioni i Serraud (banda cinematogàfica), Max Roach, l'inventor de la bateria-jazz moderna, Xirinachs (suicidi i desconcert) i Stanley Beckford (obrer immigrant a Londres, jamaicà i cantant de Mento i Rocksteady).
Línies de resposta (fulgurants i irreverents) tema per tema: Les elèctriques no són elèctriques, són la banda lluminosa i fosca de la trama de poder operant a Catalunya (i al món). Desgràcia al Perú (tenim alguns premianencs a la zona). Carod li etziba a Puigcercós i es fa el madur. A casa meva, al partit ICV, s'escalfen motors electorals i no hi ha espai per insinuar una agenda social (a Premià ho intentarem fer aquesta tardor: Micropolítiques!). Llàstima! El conseller Huguet aposta per la "qualitat turística" amb la marca Catalunya i els itineraris temàtics (endavant: ja no vé d'una trinxada, ara farem la Rambla pirenenca i el Fòrum del Priorat).
El tema "Gràcia" té la seva gràcia. Inmemorialment, molt veïns organitzen festes de carrer. Participació. Altres busquen un cos a cos amb les polícies dels règims (municipals i autonòmics). I molts més practiquen un aiguabarreig de botellón, operación triunfo, gran hermano, teleporqueria i pseudofiesta. Alternatiu? Em deixa perplex una pancarta "alternativa": "Saura torturador". Si faig cas d'aquesta consigna, hauré de blindar la meva existència cada vegada que coindideixo amb en Joan, company pacífic que practica un esport de risc anomenat "conseller d'interior". No estaria malament practicar micropolítica (amb altes dosis de subjectivitat invectiva) per deduïr el grau d'alternativitat dels autoanomenats alternatius (o botellonistes amb "dreadlocks-rastes" i gosset).
Weather Report: comunicat meteorològic. La Vanguardia anuncia el sobtat bye-bye a l'estiu. Això és el canvi climàtic. Columnistes i plapanatistes (seguidors del Josep Pla "d'estar per casa"): això va de debò. Demagògies al marge. Oportunismes a la carta, al marge. Si ho diu el Rodríguez Picó, jo m'ho crec: el canvi climàtic és constant i vé de lluny, sempre ha existit, ara toca accelerar-lo. Mesures? les que calgui! impostos? sí, sempre que es destinin a fer front al desgavell. No s'hi val fer trampes. La cosa afecta per tots els costats. Un ecosocialisme concret seria: reestructurar l'economia en clau ecològica, taxar els desperfectes ambientals, proporcionalitzar les responsabilitats.
10 comentaris:
I jo què sóc? Columnista o Plapanista? Ara, això no ho pot negar ningú: aquest agost hiverneja.
po aqui abajo hase musho caló
no anava per vos, senyor rosselló, ana va per els plapanates oficials i per els columnistes de l'establishment, les coses clares.
chiquito, la clavaste muy fuerte, eres rey de reyes.
He decidit fer públic un document que vaig elaborar fa algun temps i va ser aprovat per ICV, però que de moment dorm en un calaix, ja que crec que és important per a enfortir el vessant social de la coalició. M'agradaria conèixer la teva opinió i t'agrairia que els difonguessis.Una abraçada.
Finalment sembla que ha arribat l'estiu, ara que molts ja tornem a la feina. El temps és ben boig!
El tema de l'estiu ha estat el caos de les infaestructures a Catalunya. Tots els partits el volen capitalitzar. Dues refelxions al respecte:
- Les infraestructures es paguen amb impostos. O es pugen o es reparteixen de manera diferent. No hi ha més solucions.
- L'estat espanyol s'ha demostrat incapaç d'administrar serveis a Barcelona. Les necessitats de gran metropoli que té Barcelona entren en contradicció amb l'administració de "provincias". No es casualitat que tots els serveis en crisi depenguin del govern central, (subministre elèctric, rodalies renfe, aeroport).
Música per després de vacances:
David Torn - Prezens (ECM 1877)
feia 12 anys des del seu darrer treball. El guitarrista americà torna amb una obra mestre dins el seu univers de sonoritats denses i de riffs contundents que es fonen. El disc compta amb músics excepcionals com Tim Berne al saxo i Tom Rainey a la bateria.
home Crimson! em parles del David Torn i resulta que no he seguit la seva carrera...i malgrat tot el tinc present en un concert amb el Jan Garbarek (darrers dies del Zeleste original) al costat de Michael di Pasqua (dm), Eberhard Weber (bs) i el propi Garbarek. Aleshores feia la suplència de luxe del Bill Frisell (a l'estil Thiery Henry)... Tinc un album rar de la ECM amb la banda del Torn: EVERYBAND.
Prenc nota, distingit Crimson.
Hòstia, quina memòria que tens! Una vegada més m'impressiones.
En Torn és un músic apassionant. Després dels dos discos d'Everyman Band a ECM va crear un estil absolutament propi i personal com a guitarrista, molt marcat per la recerca de sonoritats, i el menyspreu absolut dels aspectes comercials. Cal destacar els 3 discos que ha fet amb els crimsonians Bruford i Levin i el seu seu treball en solitari "what means solid traveller?".
tati: amb el teu pro-crumb ja arribes al 100%, felicitats!
Publica un comentari a l'entrada