Aprofitant una revifada del factor Crumb (el dibuix pertany al mestre), convé recordar que la tele és la punta de l'iceberg de la comunicació incomunicant. Sona gruixut, però la vinyeta del Crumb ens mostra el capbussament d'un client dins de la màquina amiga. No m'interessa, però, un debat trillat i matusser sobre els media, en tot cas el faré a pinzellades sobre l'efecte combinat dels mitjans i la política que més conec, la del partit del que (encara) en sóc membre (díscol, veterà i sovint dissident).
Reflexió telegràfica sobre ICV: ho escrivia Hegel, "l'aparènça també és essencial". L'experiment ecosocialista declina dia a dia en la mesura que la deriva institucionalista malmet la "pota" social del projecte. La percepció d'una ICV esviaixada dins de l'auca (la vida és així, i qui explica "la vida" és la plantilla mèdia/política), posa en entredit les relacions d'aquest partit amb el seu entorn i amb la societat en general. Si no ens espavilem i fem d'ICV un actiu polític dins d'un espai sociopolític del tot "superior", de l'esquerra transformadora, anem malament.
L'abstenció general augmenta i costa desxifrar-la. L'abstenció concreta, la que procedeix del nostre entorn, és més fàcil d'avaluar i, penso, està lligada al fet de que no sabem dir ni fer un projecte ideològic substancial, un espai dinàmic de crítica i proposta, una agenda diversificada que superi les coordenades (inevitables) de les contínues eleccions. ICV hauria de precisar el seu fet diferencial en el context de les esquerres convencionals, en la seva coordinació redoblada amb els companys d'EUiA i amb la construcció d'un marc sociopolític en forma de coalició/espai en construcció permanent.
Els mèdia i les relacions de la nova política d'auca i performativitat escènica, trituren el marc d'una política que sigui "política". Aleshores, convindria desplegar una triple agenda amb objectius d'escala variable: una agenda electoral necessita processos tècnics i programàtics, una agenda social s'escriu amb perspectiva del dia a dia i de la projecció històrica (el capitalisme concret, les respostes "des de baix") i una agenda cultural mereix una activitat pròpia de divulgació de valors, idees, principis i maneres d'articular-los socialment.
Com que estem de vacances, ho deixo aquí, especialment dedicat als bloggers de la blogosfera ecosocialista, que serveixi testimonialment per dir que "les coses estan difícils" i que fot molta mandra seguir la consigna d'una tornada de vacances estrictament "electoral". Ho sento, les eleccions i els objectius de govern han de ser la viva expressió d'un projecte que s'ha d'experimentar al sí de la societat, en el combat de les idees, en les creacions culturals més diverses, en la socialització dels valors que ens inspiren.
L'agenda necessita elements més potents que la mera articulació d'una maquinària electoral. Dit d'una altra manera, les posicions dins de l'auca són circulars i no responen a cap procés històric. Hauriem d'aconseguir ser percebuts com un factor múltiple de política, societat, cultura i organització. De moment, ens estem guanyant un lloc a l'àuca, al Polònia, a la mesura d'una representació que es vol menystenir (des dels mèdia, la tele, "la vida és així").
Però, quin gustasso, observar el món amb la mirada de R.Crumb. Per exemple. I, quedi clar, no us penseu que practico l'apocalípsi antitelevisiu o el fonamentalisme antimodern. No pas. De tant en tant cal premer el botó. A vegades un diari les acostuma a dir més grosses.
Només volia dir que l'esquerra transformadora hauria d'assajar un curt-circuit i provar de pulveritzar algunes tendències mediàtico-polítiques. O sigui: missió impossible (com la sèrie).
6 comentaris:
Aleshores ICV hauria de sortir del govern immediatament, no? Jo encara confio en el relleu generacional. La cupula d'ICV esta mes que cremada. El problema de la tesi es que penses una solucio global des de l'experiencia local, i tal i com estan les coses, en politica no es pot ser local per semblar universal tal i com passa amb la literatura, la musica i la gastronomia.
A mi l'estetica cosmpolita i diversa em cansa bastant. Em costa molt reciclar quan el problema de fons es com es produeix i com consumim tots plegats quan disposes d'X eurons al mes. La cultura organica a Espanya esta molt lluny del que esta passant a California. Be, de fet aqui ens porten 50 anys d'avenc en quasi tot, i compte perque ara ens estan copiant i reinventant el millor que els podiem oferir: la cultura de prendre'ns la vida amb molta calma i millors aliments.
Ahir era a City Lights i vaig llegir una mica de Crumbs. Aqui hi pots legir sense haver-te d'endur el llibre i no et miren malament. Al contrari, Mr. Ferlenghetti sempre somriu.
Salut i No. Estic rellegint Bartleby i connecta una mica amb el que dius al teu text.
Toni:
de fet no proposo ni l'escala local, ni l'escala universal, ni l'escala nacional, o les proposo totes a la vegada. l'univers és ara la taula parada que tinc davant. No hi ha vies universalistes o localistes, totes són fermament interdependents, com la vida, com l'estiu que necessita primavera, tardor i hivern. Quan al reciclar o no reciclar, mira jo no sóc un antinormatiu, calen normes i, en tot cas, sobra cinisme de dretes i d'esquerres, el món, és a dir la cosa localment propera i universalment llunyana és cosa de tots els estaments, no estic massa d'acord amb limitar-me a delegar, els poders públics han de tenir obligacions i responsabilitats i nosaltres també, com els californians o els taiwanesos. Darrerament em resulta pesadet el antinormatisme acomodatici, el normatisme cínic i allò de "a mí plin,yo duermo en picolín", versió cutre del clàssic "ande yo caliente y riáse la gente".
estira un pel de la barbeta del lawrence ferlinghetti, el deses i el portes a premià.
àngel
ESTIC D'ACORD AMB FER UN CORRENT D'OPINIÓ CRITIC DINS D'ICV QUE PRIORITZI EL MOVIMENT SOCIAL SENSE ANAR CONTRA EL FET DE GOVERNAR.
ÉS EL QUE DEDUEIXO DE LA TEVA IDEA DE LA TRIPLE AGENDA.
Calen normes que funcionin. Si ens fan reciclar organica i despres no ho poden utilitzar perque estroben plastics en mig de pells de taronja, a que estem jugant? Jo prefereixo anar a llocs com can Miquel, on m'abonen l'ampolles i em donen lelgums en una bosseta i no en porexpan.
La teva idea d'univers esta parada a la teva taula. D'acord. El tema es quan els atoms fluctueixen en govern i gestio.
Li tocare la barba al Ferlin de part teva. Es un dinossaure en extincio i no voldria pas malmetre'l.
Hem engegat una proposta per convertir als premianencs i premianenques en dibuixos a l'estil MATT GROENING. A la web de THE SIMPSONS pots crear la teva caricatura (pots fer-ne varies) mitjançant unes plantilles molt fàcils d'utilitzar, després ens l'envies al mail premianencs@gmail.com amb el nom, cognom i professió (o quelcom amb que subtitular) i les anirem penjant a la nostra web. Ho expliquem AQUÍ. Apunteu-vos hi, només trigareu 15 minutets.
Tati! En Jordi Tarda fa uns monografics sobre en Tintin cada diumenge de 5 a 6pm. Crec que t'agradaria! Salut i espero que hagis rodat molt per la France!
Publica un comentari a l'entrada