04 de juny 2007

PRIMAVERA SOUND DES DEL PRIORAT


El festival Primavera Sound m'ha agafat al Priorat (refugi vinícola amb recorregut ciclístic de primera divisió). Aquest festival derivat del mític All Tomorrow Parties, festival germà de factoria britànica, ha portat un cartell impresionant. El pas del temps m'allunya d'aquests "events". M'hauria agradat presenciar algunes actuacions: Billy Bragg ("el roig", consulteu-lo a http://www.premiademarx.blogspot.com , el blog del marxisme premianenc!), The Good-The Bad & The Queen, la Patti Smith, Wilco i, sobretot, Sonic Youth.
Per redimir aquesta edició m'he muntat una tarda de diumenge d'intensitat vinílica i d'excitació memoritzadora. El plat del tocadiscos ha fet girar Daydream Nation i Goo, dos obres mestres dels Sonic Youth.
Vull recordar una data: 2 d'octubre de 1990. La nit d'aquell dia de fa quasi 17 anys (!!!), coincidint amb la meva onomàstica, em vaig regalar una entrada solitària al vell Studio 54 del Paral·lel per assistir al concert de Sonic Youth (la seva segona estada de la banda a Barcelona). Recordo el local no massa ple, la meva privilegiada localitat davant de la Kim Gordon (estava fantàstica i passada de voltes, com cantava Kool Thing!). El concert més "voluminós" (E.VOL) que recordo, amb un efecte timpànic descomunal en el postconcert camí de casa. Lee Ranaldo i Thurston Moore introduïen claus angleses i destornilladors entre les cordes de les Fender Jaguar... Foc purificador! El so dels Youth anunciava un fi de segle en tota regla. Encara toquen.
Ahir em vaig estirar al sofà amb el Daydream Nation d'una tirada (amb els excitants "tomba i tomba" de les quatre cares del doble vinil). Pura epifania!
El Priorat és magnífic, malgrat la distància amb un festival primaveral del tot trastocat. El pas del temps (ja tinc una edat) em posa en guàrdia davant els "eventos" multitudinaris.
El tocadiscos restableix la vertical dels bons moments.
Els vuit primers vinils de Sonic Youth constitueixen el llegat més rotund del canvi de segle.
No és soroll.
És la tensa armonia de la destrucció.

AUDICIÓ RECOMANADA:


SOUND SYSTEM, 95.2 RÀDIO PREMIÀ DE MAR


DIMARTS 5 DE JUNY, A LES 21 HORES.


ESPECIAL "ATLANTIC RECORDS: R&B"


Selecció de Ramonet 77.


Cliqueu: http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com/





15 comentaris:

Anònim ha dit...

jolines...això que has escrit amb lletra vermell és un poemazo....
blog majuscul.

Anònim ha dit...

sonic youth va de caramel per afrontar el nou curs vital

Anònim ha dit...

Concerts memorables en el primaversound!

La bella Patti impresionant, els SonicYouth increibles... amb un so més que vigent, a pesar dels 20 anys del disc.

per cert... t'ha quedat força postmodern el final del teu post. Estàs bé?

KTF

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ei KTF! NATURALMENT QUE ESTIC BÉ!
com diu el post: "és la tensa armonia de la destrucció",tota una declaració de bon humor premodern, no pas postmodern.
Salut!

Anònim ha dit...

Patty Smith inmensa... García Lorca was a nigger!!! 60 años de puro nervio, la abuela del punk se atreve con versiones que huelen a espiritu adolescente... que grande!!!
Grandes conciertos tambien de Sonic Youth, Barry Adamson, Beirut, Girls Against Boys, The Battles... y The Good, The Bad & The Queen con Paul Simonon tocando el bajo en plan dandy anfetaminico.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

quina llet OPINIONES i KTF!
Heu anat als concerts!
Jo m'he conformat amb substituïr el festival per una missa negra al meu estudi amb DAYDREAM NATION i GO!, això sí, amb format vinil!!!
la música de fons des de casa era el rebombori 2007. Imagineu-vos la mescla.

Anònim ha dit...

refundem Glimpse, amb un altre nom i més dedicació de base multimusical!!!!!!

premià ha de recuperar la vibració rock&pop&soul&latin&etc...

Anònim ha dit...

a la vila premianenca li falta allò que feieu amb la música i que ara manté a la ràdio el programa que fas amb el ramonet. si apagues la ràdio el dimarts ja no qneda res de tot aquella epoca ben parida.

Anònim ha dit...

Ei Àngel! no vull ser repelent però el disc de Sonic Youth es diu Goo, no Go! Jeje. Per cert, aprofito per recomanr l'últim disc dels Sonic, Rather Ripped, està molt bé. Jo també vaig estar al Primavera i la veritat es que artistes veteran com el Sonic y la Patti van donar tota una lliçò de modernitat. Jo, si m'obliguen a escollir, em quedo amb la Patti, sense dubte la única (únic) artista de la seva generació que ha sapigut envellir personal i musicalment (corregirme si me equivoco). Vull destacar també el meravellòs concert dels LOW, auténtic slowrock ligèrsic i espiritual, i els grans SLINT tocant l'àlbum Spiderland del que van sortir projectes musicals com Codeine, Tortoise, David Pajo o Mogway. Gran festival, si senyor!

Anònim ha dit...

esos sonic youth no tocaron en el rebombori,no?

Guía del Alma ha dit...

Doncs jo no he estat a cap Primavera Sound...snif snif...i què!

Tati, fa dies que no passa pel meu blog, es troba a faltar e!

Gràcies per les seves recomanacions musicals...

PTNS!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Senyor Alvarillo:
d'entrada, gràcies per la seva presència en aquest blog (un espai a la seva disposició).
i ara, anem al gra:
efectivament el disc és GOO, no pas GO! (deformació derivada d'insistir massa amb la cantarella "ready,steady,go!"), Ha estat una cagada, tractant-se d'un album mític que, a a més, reprodueixo gràficament a la part alta del post.
Comparteixo veneració amb sa majestat Patti Smith. Em sembla que també has llegit la sevasuper-biografia, que cal recomanar i molt.

Anònim ha dit...

Sonic Youth no tocaron en el rebombori pero basicamente porque ya tenian apalabrada su presencia en el forum, de todas maneras estoy seguro de que harian maravillas con una gralla...
En serio, el problema cultural de Premià no es la presencia del rebombori si no la ausencia de casi todo lo demas y eso nos incumbe a muchos de los que opinamos por aqui.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

OPINIONES:
I tant! el Rebombori és una manifestació molt adequada que respon a un determintat estil i està molt bé que es faci. El trist és que altres no facin el que els hi agrada. Per això cal recuperar el que va representar GLIMPSE, això sí, sense deliris de grandesa i amb clara vocació sociomusical, divulgadora, festiva, variada i etc... com en els seus inicis (espais sonors, cinema, tallers...).
En parlarem. De moment, testimonialment, la singladura radiofònica de STEREO 2 procura mantenir viu aquest esperit musicaloide i diversificat. Farem més coses. Segur!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ktf! mans a l'obra!