La nit de Sant Joan d'enguany es pot resumir en vàries imatges: una filera de torxes i petits focs arrenglerats a la platja, una succesió de músiques sortides d'aparells domèstics, un vaixell fantasmagòric traginant sorra d'una banda a l'altra del nostre petit litorial i, sobretot, un magma de formes i sons caòticament unificats per l'espetec múltiple del foc. En temps de restriccions abusives, caldrà restablir l'armonia entre el cos i el temps, sense excesos racionalistes, per guanyar la nit sonora, la nit incandescent, la nit del foc i de la fúria.
Dit això, inaugurem l'estiu. Ens esperen sardinades roigverdes, ciclobojeries, terrasses, festes majors, festes menors, llibres i suors.
12 comentaris:
un bon text, em quedo amb la referència que fas al vaixell fantasma...ens veiem a la sardinada ecosocialista !!!!!
Tenim poc temps per gaudir del vaixell durant la nit. Ben aviat i, com a fantasma que és, desapareixerà entre les boires del mar. Serà, probablement, per tornar l'any vinent, puntual com la festa dels Pirates o la nit de sant Joan.
Un vaixell fantasma que, com cada any, transforma en fantasmagorics els fons marins de les nostres platjes.... cal fer-ho? cal fer-ho el cap de setmana? cal fer-ho el cap de setmana de sant joan?
El tema de la reposicio anual de la sorra (quin eufemisme parlar de regeneració de les platjes) dona per parlar-ne i possicionar-se, que en diu la coali?
Personalment soc partidari de no tornar a repossar la sorra fins que es trobi una sol.lució definitiva.
ja vam dir des de la coali que això era un desproposit, fins i tot en els arxius his`torics d'aquest blog hi ha un debat sobre el tema, penso que caldrà ractivar el debat sobre aquest fenòmen, i tant!
El problema no te gaires matissos tenint en compte que la sol.lució idònea (desmantellament del port) es una quimera i la millor de les solucions possibles (els espigons de contenció) no depen del govern municipal. Tot i això, jo soc del parer que la postura mes conseqüent per part de l'ajuntament seria oposar-se frontalment al despropòsit de la reposició anual de sorra encara que el cost a pagar fos la pèrdua del passeig marítim, potser quan el mar arribes a les vies o a la nacional el ministeri corresponent prenguès alguna decisió al respecte. Estaria bé que desprès de tants anys de revindicacions, la NII patís el mateix destí que la calçada romana submergida devant les nostres platjes.
Sí, a banda de ser un maquillatge que ja comença a resultar inútil, trobo que va ser un acte de mala educació que ens emmerdessin la platja del casc antic en plena entrada d'estiu i de matinada santjoanera altament eròtica i amorosa. Una manca de sensibilitat enorme, pròpia dels buròcrates. Afortunadament, algú va proveir un espectacle pirotècnic sensacional als que érem a prop de Can Manent i rodalies.
Salut i bon estiu, passi el que passi!
Ens esperen, certament moltes coses. També un debat sobre com apuntalar els aspectes positius de la coalició i com superar les seves deficiències. He intentat fer un petit resumén sobre les aportacions (entre les quals està la teva) al post que vaig escriure per a comentar els resultats electorals. Amb la intenció de treure fruit d'aquell debat, he elaborat un text sobre les manifestacions de sectarisme que afecten a les esquerres en el nostre país. Espero que la reflexió tingui alguna utilitat. Seguim en contacte.
Heu vist el fantàstic programa de festes (www.premiapirata.org)?
un altre any de travessa pel dessert cultural del tradicionalisme mes reaccionari, una pena, un fàstic...
Company Sparrow:
jo penso que si a la festa major li falten coses que molts voldriem, el que hauriem de fer és aportar novetats i implicar-se. Sí no ho fem, no podrem queixar-nos. Cal una alternativa cultural, cal afegir nous formats i nous perfils, sense criticar els existents. No es tracta de restar, es tracta de sumar. A mi no m'agrada la politica cultural premianenca, però cal reconeixer que alguns hauriem de dónar un pas endavant i fer coses, al marge del que diguin els programes oficials. Aleshores tindriem més arguments per criticar el que es fa i el que no es fa. Penso jo.
Tota la raó del mon, ha sigut un rampell momentani. No em faig enrera de lo anteriorment escrit (no deixa de ser el que penso) però la veritat es que tots som responsables de la manca d'alternatives. Tot i així s'ha de dir que no resultem fàcils la suma i el consens amb segons quines mentalitats.
Sparrow (per cert, gran tema de Marvin Gaye: Sparrow, LP Here,my dear):
a banda de si cal ser consensuadors (mai m'ha agrada consensuar quan existeixen antagonismes), el que podriem tirar endavant és un col·lectiu que dinamitzi cultura de base, formats diferents, pluralitats musicals, arts sonores i visuals, etc, fer xarxa i no esperar que ens vinguin les coses des "de dalt".
La filosofia inicial de GLIMPSE era aquesta, funcionavai creava xarxa i materialitzava inquietuts.
Alguns, testimonialment, ho fem amb dosis de ràdio setmanal.
Mans a l'obra!
com diu algú: keep the faith!
Imaginem i fem real un espai de debat, proposta, divulgació i creació. Tenim experiència i ja ha passat temps des de la sequera postSodaBeat.
SPARROW: Quan em vegis, identificat i en parlem.
TINC MONO DE LES GRANS NITS DE MÚSICA QUE FEIA GLIMPSE,
SI NO VOLEU FER GLIMPSE...US INVENTEU UNA ALTRA COSA SEMBLANT I JA ESTÀ.
ANIMS NANOS.
Publica un comentari a l'entrada